A judici sense risc d'anar a la presó
Mas, Ortega i Rigau seran jutjats per haver organitzat el procés participatiu
El jutge del TSJC els processa per desobediència al TC i prevaricació
Descarta la malversació, l'únic delicte castigat amb presó
El govern català serà jutjat per haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) i no haver aturat el procés participatiu del 9-N del 2014. El jutge instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 9-N, José Francisco Valls Gombau, va ordenar ahir l'obertura del judici oral contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, com a autor, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, com a cooperadores necessàries. El magistrat els processa pels delictes de desobediència al TC i de prevaricació, i descarta la malversació de fons públics, l'únic que implica penes de presó.
Amb l'accelerador judicial posat, el TSJC podria celebrar el judici pel 9-N a finals d'any. Ara els advocats dels tres polítics tenen deu dies per presentar els escrits de defensa, i ja només quedarà posar data de la vista. Abans, però, les acusacions populars –formades per dos sindicats de la policia espanyola i Manos Limpias– tenen cinc dies per presentar recurs contra la decisió del magistrat d'excloure del judici el delicte de malversació de fons públic, pel qual demanaven sis anys de presó per a Artur Mas, Ortega i Rigau. Indicaven que van malversar prop de cinc milions d'euros en el contracte dels sistemes informàtics de la votació, el web informatiu, les urnes i altres recursos per dur a terme el procés.
La fiscalia demana per a l'expresident deu anys d'inhabilitació per a càrrec públic, càstig que rebaixava a nou anys d'inhabilitació per a l'exvicepresidenta Ortega i per a l'exconsellera d'Ensenyament i diputada Irene Rigau. Les acusacions populars, unificades en una veu, sol·liciten dotze anys d'inhabilitació per als tres polítics catalans pels delictes de desobediència i de prevaricació administrativa.
El Suprem fa tard
Paral·lelament, el Tribunal Suprem va resoldre ahir exigir a Manos Limpias una fiança de 20.000 euros –que ha de dipositar en metàl·lic en el termini de tres dies–, si vol actuar com a acusació popular en la querella que va presentar el sindicat d'ultradreta contra Joan Manel Abril, el primer jutge instructor de la causa del 9-N al TSJC. En la resolució, el Suprem indica que només ha resolt la qüestió de la fiança i que encara no ha pres cap decisió sobre si accepta la querella per un delicte de prevaricació contra el jutge.
Aquesta resposta del Suprem arriba doblement tard. Primer perquè el judici del 9-N està a les portes de celebrar-se i, en segon lloc, perquè Abril ja no és magistrat a l'Estat espanyol, ja que a l'estiu passat va demanar l'excedència voluntària per dedicar-se en exclusiva a la presidència del Tribunal Superior d'Andorra i a la docència. La seva inclusió en una causa seria complexa i extraordinària, quan el mateix Consell General del Poder Judicial va resoldre que la seva actuació va ser correcta, quan també Manos Limpias va denunciar que adormia el procés penal contra Artur Mas.
Pel que fa a la causa del 9-N, el magistrat Valls recorda en la interlocutòria d'ahir que l'àmbit temporal dels fets suposadament delictius a aclarir són els que van realitzar Mas, Ortega i Rigau entre el 4 de novembre, quan el TC va suspendre el procés, i el 9-N, dia de la votació, tal com va limitar fa mesos la sala del TSJC. Hi afegeix que hi ha “indicis” que tots tres polítics van cometre els delictes de desobediència al TC i el de prevaricació administrativa.
Quant a la malversació de fons públics, el jutge explica que els requisits d'aquest delicte són la sostracció de fons o consentir que un altre els prengui amb ànim de lucre i destinar-los a una finalitat no autoritzada. I, en el cas del 9-N, la finalitat era legal perquè “totes les partides i els contractes a tercers van ser fets abans de dictar-se la resolució del Tribunal Constitucional”, amb la qual cosa va ordenar la suspensió de la votació i tota acció per dur-la a terme.
El magistrat insisteix a les acusacions populars que, “malgrat que el pagament, en gran part, va ser posterior, les contractacions subscrites van ser anteriors a la suspensió”.
Per tot això, el jutge conclou: “El que afirmen les acusacions populars que els fons no van ser destinats a una funció pública ni a una finalitat lícita, sinó a la celebració d'un acte il·legal no és així, quan els fons posteriorment disposats es van aprovar i es van concertar amb anterioritat a la suspensió del Constitucional, el 4 de novembre, de la convocatòria de l'anomenat procés de participació ciutadana.” Així, descarta jutjar Mas, Ortega i Rigau pel delicte de malversació, i assegura que, si no s'haguessin pagat les despeses, els contractistes podrien haver-les exigit.
Finalment, el jutge afirma que el TSJC és el tribunal competent per celebrar el judici perquè Irene Rigau està aforada en ser diputada al Parlament, i per “connexitat” arrossega els altres dos acusats, Mas i Ortega, tot i que ara no tenen càrrecs al govern.
