El TC imposa els toros

Lleis posteriors

Tant és així que el TC, que fonamenta la seva decisió en diversos articles de la Constitució, entre els quals el 149.2, ho remata amb l'existència de dues normes, del 2013 i del 2015, desenvolupades durant el mandat de Mariano Rajoy i per les quals es pretenia regular la tauromàquia així com la seva declaració com a patrimoni cultural immaterial subjecte a la protecció de les institucions espanyoles. De fet, el govern del PP les va promoure davant la possibilitat que no es tingués prou força jurídica per aconseguir aixecar el vet del Parlament. En una nota explicativa emesa ahir per aquesta institució judicial, es recorda precisament que no s'ha presentat recurs contra aquestes dues lleis estatals davant el TC.

Pel tribunal, doncs, el legislador català no té potestat per impedir una “manifestació d'arrelada tradició cultural”, sempre que –això sí– el seu contingut “no sigui il·lícit ni atempti contra els drets fonamentals.” Ben al contrari: el TC considera que el paper del Parlament s'ha de limitar a garantir que aquesta mena de tradicions, com els toros, “es vegin complementades o enriquides amb les tradicions i cultures pròpies”. Aquesta argumentació, si més no, topa amb l'arrel de la prohibició, que es va promoure, precisament, arran d'una ILP de la plataforma Prou –que tenia 180.000 firmes al darrere– i que s'emparava en la necessitat de modificar la llei de protecció dels animals per eliminar l'excepcionalitat de les curses de braus per la crueltat que implica l'espectacle.

Segons el TC, però, si bé Catalunya, en execució de les seves competències, es podria atribuir la facultat de prohibir un determinat espectacle per raons de protecció animal, aquesta potestat s'ha de poder “cohonestar” amb les que, en aquesta mateixa matèria, té assignades l'Estat.

En la decisió s'ha tingut en compte, si més no, el fet “inqüestionable” que la “tauromàquia té una indubtable presència en la realitat social del nostre país”. I, en aquest sentit, en destaca el “complex caràcter com a fenomen històric, cultural, social, artístic, econòmic i empresarial”. Per tot plegat, les corrides de toros són part “del patrimoni cultural comú” i, per tant, la intervenció de l'Estat es considera que està plenament justificada.

La magistrada catalana Encarnació Roca ha estat la ponent d'una resolució amb la qual s'han mostrat disconformes tres membres de l'organisme judicial –la vicepresidenta del TC, Adela Asúa Batarrita, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol Ríos, aquest darrer també d'origen català–, que han anunciat la presentació d'un vot particular. Fonts judicials assenyalen que aquests membres del tribunal no estan gens d'acord amb la decisió de la majoria perquè consideren que “no s'han ponderat prou” les competències catalanes en matèria de protecció dels animals i de promoció dels valors culturals propis.

En espera de conèixer el contingut del seu vot particular, a banda de les raons competencials que s'argumenten en la nota informativa, els magistrats tampoc estarien gens d'acord amb la concepció de les curses de braus com a “valor cultural” d'interès social. Aquesta discussió, de fet, ha tingut encallada la decisió del TC durant unes setmanes, fins al punt que s'havia ajornat la deliberació en diverses ocasions. Amb la ponència redactada des de fa força mesos, Roca pretenia aconseguir la unanimitat de tots els membres, però finalment, i en vista de la disparitat de criteris, una minoria de l'anomenat sector progressista del TC se'n va desmarcar.

Sentència inacabada

La resolució de l'alt tribunal encara no s'ha fet pública perquè s'ha d'acabar de redactar, però sí que s'ha donat a conèixer el resultat de la deliberació que ahir va dur a terme el ple del tribunal i que, amb vuit vots a favor i tres en contra, dóna la raó al grup de senadors del PP que l'octubre del 2010 van presentar el recurs d'inconstitucionalitat contra una norma que va provocar un intens debat dins i fora de Catalunya. I la premsa internacional se'n va fer molt ressò.

Emmarcada en l'etapa del govern tripartit de José Montilla, al seu dia la reforma va rebre el suport dels grups de CiU, ERC i ICV-EUiA, així com de tres diputats del PSC. Va ser tanta la discussió interna que, finalment, alguns grups van optar per donar llibertat de vot. Al final, la nova norma va tirar endavant amb 68 vots a favor, 55 en contra, nou abstencions i tres absències. Tretze escons van separar els contraris dels partidaris. Els defensors de la iniciativa van basar la prohibició simplement en la necessitat de més protecció dels animals –si bé es van mantenir els correbous– mentre s'intentava allunyar el focus del debat identitari. Al cap i a la fi, el vet a la fiesta arribava, precisament, un mes després que el TC dictés la polèmica sentència sobre l'Estatut i en un moment en què es començava a posar en relleu la tibantor entre Catalunya i Espanya.

Un cop coneguda la decisió judicial, el govern va voler oferir garanties que no hi tornarà a haver toros a Catalunya, “digui el que digui el TC”. Així ho assegurava el conseller de Territori, Josep Rull, que subratllava que es disposa de molts mecanismes normatius per fer prevaldre aquesta prohibició. La situació actual de les places de braus complica molt que s'hi puguin acollir toros.