tribunals
procés sobiranista
El regidor de Vic investigat no té clar si declararà a Madrid
Joan Coma sospesarà amb la seva família si dilluns va a l'Audiencia Nacional
El síndic denuncia al comissari europeu de Drets Humans la “persecució sistemàtica” de la llibertat d'expressió
El regidor de la CUP de Vic Joan Coma Roura decidirà entre avui i el cap de setmana, i amb el seu entorn familiar, si finalment dilluns anirà o no a declarar a l'Audiencia Nacional espanyola. Així ho va manifestar en l'assemblea oberta que ahir al vespre va fer el Moviment 30/03 de suport al regidor de Capgirem Vic (CUP) Joan Coma i a tots els càrrecs electes i persones represaliades per l'ofensiva judicial antidemocràtica de l'Estat espanyol.
L'assemblea, que va reunir al centre cívic Can Pau Raba de Vic una cinquantena de persones, entre les quals hi havia representants de diferents grups polítics (CUP, ERC, PDC...) i de les entitats sobiranistes (ANC i Òmnium), va servir per plantejar diverses propostes per a escenaris hipotètics que podrien generar-se a partir de dilluns segons la decisió del regidor. Amb tot, per dilluns a la tarda està prevista una concentració de suport a Coma, a Vic.
Coma va rebre dimarts la citació per anar a declarar el dilluns 24 d'octubre a les deu del matí davant el titular del jutjat número 2 de l'Audiencia Nacional espanyola, Ismael Moreno. El 24 de febrer, el fiscal de l'Audiencia Nacional Vicente J. González va demanar la imputació de Coma per un delicte d'incitació a la sedició per les paraules que va dir en el ple de l'Ajuntament de Vic del 9 de desembre del 2015, durant el debat d'una moció a favor de la resolució del 9-N.
El síndic ho denuncia
Sobre el cas de Joan Coma, des de l'Observatori del Procés de la CUP s'ha difós un informe que el síndic de greuges, Rafael Ribó, el mes de maig passat va fer arribar al comissari europeu de Drets Humans en què es denunciaven “uns fets d'indubtable gravetat que s'estan produint a Espanya i que concerneixen els límits a la llibertat d'expressió en el context del debat polític”. Ribó es referia explícitament a la imputació de Coma per un delicte d'incitació a la sedició. “És la primera vegada des de la restauració de la democràcia a Espanya que un càrrec electe és investigat per aquest delicte”, deia.
Ribó exposava al comissari europeu de Drets Humans que el jutge del jutjat número 2 de l'Audiencia Nacional havia acceptat la petició d'imputació del fiscal, que demana per a Coma una pena de vuit anys de presó. Això, segons explicava el síndic, no és un fet aïllat sinó que “s'emmarca en una persecució sistemàtica per part de la fiscalia general de l'Estat contra la llibertat d'expressió política”. Després d'exposar els antecedents i el context de la imputació de Coma, l'informe recollia la definició del delicte de sedició a l'Estat espanyol, segons l'article 544 del Codi Penal, la seva interpretació jurisprudencial i les raons per les quals la intervenció de Coma en el ple no s'adiu amb la naturalesa d'aquest delicte. “Una declaració d'un ple municipal en cap cas implica esvalot, desordre, agressió, obstrucció, coacció ni cap conducta d'alçament tumultuari”, a la qual es refereix l'article 544.
El síndic explicava que aparentment és la frase que va dir el regidor vigatà “per fer la truita s'han de trencar els ous”, la que el fiscal interpreta com a incitació a la sedició. Aquest delicte, però, segons el Codi Penal, tracta d'“impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis [...]”, un punt que, segons el defensor de les persones, tampoc es compleix en el cas d'una declaració d'adhesió d'un ple municipal a una altra declaració del Parlament. Per tot això, i recordant la vigència de la llei mordassa i d'altres manifestacions d'amenaces a la llibertat d'expressió a l'Estat espanyol, Ribó acabava informant el comissari que “s'està produint a Espanya una deriva perillosa de restricció indeguda de la llibertat d'expressió”.
LES FRASES
Els ajuntaments es neguen a informar sobre el 12-0
Una altra de les polèmiques que enfronten el govern espanyol i el territori català és el fet que alguns ajuntaments de Catalunya optessin per treballar el 12 d'octubre passat, el Dia de la Hispanitat. Des de llavors, els subdelegats del govern espanyol han demanat a bona part dels 58 ajuntaments que van restar oberts que acreditin que van obrir, quins treballadors van prendre la decisió i la còpia de l'acord que ho permetia. La resposta de tots ells ha estat, de moment, la mateixa: ignoraran el requeriment.
A Osona, els tres ajuntaments que van treballar el 12 d'octubre (Prats de Lluçanès, Viladrau i el Brull) i que entre dilluns i dimecres van rebre la carta de la subdelegació han manifestat que no facilitaran els noms dels treballadors o que encara estan acabant de pensar què faran. “Convidem la delegada del gobierno que vingui a veure com treballem, no només el 12-O, sempre”, deia ahir a Twitter Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès.
Des de Berga i Navàs, governats tots dos per la CUP, consideren “absurda” la petició, ja que la informació “és de domini públic”, i conviden la Subdelegació del Govern a “deixar de dilapidar els seus recursos, que financem entre tots, en persecucions ideològiques que denoten una clara manca de sentit del ridícul”.
A l'Anoia, l'Ajuntament de Capellades –governat per CUP i ERC– encara no ha decidit si facilitarà la informació a la Subdelegació del Govern espanyol.
