“Ciutadans del Reich”

La mort a trets d'un fanàtic, a mitjan setmana, va portar als titulars de tots els mitjans de comunicació alemanys un nom: els “Reichsbürger” o “ciutadans del Reich”. Una denominació que s'identificava amb un grapat d'excèntrics o nostàlgics que no reconeixen la República Federal d'Alemanya (RFA), sinó que continuen ancorats en les fronteres de 1937. És a dir, les que tenia el Reich fins uns anys després de l'arribada d'Adolf Hitler al poder, el 1933, però abans de la invasió de Polònia, el 1939. Gent que viu al seu món, que s'imprimeix els seus propis carnets d'identitat “del Reich”, les seves matrícules de cotxes o que practiquen la insubmissió fiscal. Gent com un exmíster Alemanya, que a l'estiu va obrir foc contra la policia quan volien desallotjar-lo del solar on vivia per no pagar impostos. Dimecres la idea dels nostàlgics radicals va canviar. A Georgensgmünd, una ciutat de Baviera propera a Nuremberg, un home de 49 anys va obrir foc contra quatre agents especials en un escorcoll, en busca de les 31 armes –entre aquestes, alguns objectes històrics– que el sospitós s'havia comprat legalment. L'agressor tenia llicència de caçador, però se sospitava de les seves activitats. Un dels agents va morir l'endemà, mentre es difonia documentació d'aquest corrent amb perfils de secta ultradretana. No hi ha dades concretes del seu nombre de seguidors, però se suposa que se situen entre els 1.100 i els 1.500. I no estan sota observació de l'espionatge federal, sinó dels seus equivalents regionals, perquè no tenen una estructura centralitzada. La mort del policia va rescatar dels arxius el nom dels “ciutadans del Reich”, mentre el ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, advertia de la seva perillositat i el seu col·lega bavarès, Joachim Herrmann, es mostrava superat per la situació. Si l'emergent i radical Alternativa per a Alemanya (AfD) representa un desafiament electoral per a la dreta convencional bavaresa –la Unió Socialcristiana de Baviera, CSU, que governa al land des de fa dècades–, ara apareixen corrents subterranis. A l'alarma primera van seguir informacions segons les quals a la mateixa Baviera han quedat suspesos de servei quatre policies per sospitar-se que també són “ciutadans del Reich”. A Saxònia-Anhalt, a l'est, també s'investiga altres agents. Els teòrics “servidors de l'Estat” són, alhora, negacionistes de la República Federal d'Alemanya (RFA). De cop ha pres de nou pes el tradicional retret de la connivència amb la ultradreta. “La policia és cega de l'ull dret”, acostuma a dir l'esquerra alemanya. Secta o agrupació política, els “ciutadans del Reich” no estan sols. Des de l'any passat ha crescut també en presència i accions de protesta el Moviment Identitari, un corrent originari de França que a Alemanya és actiu des del 2012. És un moviment elitista que es desmarca del neonazisme, per considerar-lo una subcultura marginal. Els seus seguidors, uns dos mil, a tot Alemanya, són joves amb estudis superiors, que cuiden una imatge més propera al hipster que a l'ultradretà de barriades marginals. Coincideixen, però, amb els neonazis en la xenofòbia. Es diuen “defensors de la identitat alemanya” i consideren que al país no hi ha lloc per a estrangers. De cap tipus.