Hisenda per fascicles

Després de molts mesos dissenyant-ne primer els plànols i desbrossant després el solar –i deixant a banda el procés d'expansió en marxa a l'Agència Tributària de Catalunya–, la construcció d'un model propi d'hisenda catalana va fer dijous la primera palada al Parlament amb la superació del debat a la totalitat de la primera de les lleis que conformaran el codi tributari de Catalunya, la que dissenya l'arquitectura institucional i defineix els òrgans sobre els quals s'estructurarà. La norma s'endinsa ara en el debat en comissió, a què s'afegiran amb les seves esmenes i proposicions de compareixença grups com ara el PSC i Catalunya Sí que es Pot, que fins ara s'havien negat a participar en la redacció del text en ponència conjunta. I és que malgrat que el PP i en menor mesura C's, que fins i tot hi va mostrar el seu acord en molts aspectes, continuen avisant de la seva inconstitucionalitat, s'ha estat molt curós en la redacció per no fer referències invasives sobre l'agència estatal ni esmentar explícitament els tributs que es gestionaran a fi d'evitar més recursos judicials. Fins i tot Gestha, l'entitat estatal que agrupa tècnics d'hisenda, ha admès que la proposició de llei s'emmarca plenament en la legalitat actual, tot i ser “venuda” com una llei de desconnexió.

Els diputats responsables de Junts pel Sí i la CUP se centraran ara en el debat parlamentari per poder aprovar aquesta norma en els mesos immediats, si bé la ponència conjunta que l'ha redactat ha quedat oberta perquè l'activitat legislativa pel que fa a la construcció de la hisenda pròpia tot just comença, i encara té un llarg camí a davant. I és que si s'ha triat precisament el format innovador de codi tributari –integrat per llibres, alhora dividits en títols i capítols– és perquè és obert i permet anar incorporant-hi continguts normatius progressivament i a mida que apareixen noves necessitats, guanyant en simplicitat, transparència i flexibilitat, i evitant riscos en seguretat jurídica.

El text actual, així, inclou tot just tres llibres del mínim de 13 o 14 que es calcula que acabarà tenint el codi sencer, i s'entén que caldran almenys dues o tres lleis més per ser completat. I aquestes són les que suposen la part més espinosa, fins al punt que no s'està segur a hores d'ara que es puguin tenir totes aprovades el juliol de l'any vinent, com s'ha proposat el full de ruta vigent, i se'n podria deixar la concreció fins i tot per a més enllà del referèndum, encabint els punts més bàsics i urgents per a la desconnexió en la llei de transitorietat jurídica que representarà de facto el canvi d'ordenament i el trencament amb l'Estat.

En tot cas, tot i que faran un parèntesi provisional en els treballs, els legisladors han anat avançant ja conjuntament en la redacció de les parts que falten del codi, i ara han de decidir quina priorització fan a l'hora de culminar-les, tenint en compte també per als tempos que probablement seran objecte de recursos ja en la mateixa tramitació al Parlament, davant del Consell de Garanties Estatutàries. En principi, es preveu que la següent proposició que entri a tràmit sigui la de la llei general tributària, que ha de regular els procediments generals de recaptació. És a dir, si amb la primera s'han definit els instruments, el qui, la segona haurà de dir com es fan servir. En aquest sentit, però, és obvi que un nou estat també haurà de detallar el què, el sistema fiscal integral: quina és la bossa d'impostos a recaptar i la seva concreció, és a dir, quins són els fets imposables, deduccions i percentatges aplicats per a cada tribut. Però això el govern ja ha descartat fer-ho abans d'hora, i deixarà per als futurs legisladors la tasca d'anar retocant el model actual, entre altres coses perquè ara caldria canviar de cop massa procediments, tant informàtics com de treball, i és materialment impossible fundar un estat amb un sistema fiscal del tot nou. Amb això, el que està previst és subrogar tots els tributs estatals actuals tal com estan en el marc de la llei de transitorietat.

Les pedres angulars de debò del codi tributari català, en tot cas, seran la creació del cadastre i les duanes, aspectes en què el govern veu molt marge de millora respecte al seu funcionament actual, i en què ja treballa des de fa mesos en sengles plans de transició. En el primer cas, una tercera llei tributària, que en teoria ha d'estar aprovada en el termini de nou mesos, ha de crear l'Autoritat Catalana de la Propietat Immobiliària, és a dir, regular el cadastre, eina bàsica per fer les valoracions dels terrenys i béns immobles i que és darrere bona part dels tributs de qualsevol administració.

Ara bé, el principal dubte ara és sobre la que hauria de ser la quarta llei, la referent a l'administració duanera d'una Catalunya independent. La seva enorme complexitat tècnica –ha de preveure des dels controls sanitaris dels productes fins a la vigilància policial de les fronteres, i ha de tenir en compte multitud d'acords i convenis internacionals–, a més que és també la més sensible políticament, fa que es vegi molt complicat poder tenir un text integral abans de la desconnexió. Per això ara mateix guanya força la hipòtesi d'incloure'n els aspectes imprescindibles perquè no s'aturi l'activitat en la llei de transitorietat, per desenvolupar la resta posteriorment. Tot plegat dependrà de l'evolució del procés en els pròxims mesos, i dels possibles entrebancs que vagin apareixent.