Cap a una legislatura anòmala
Amb el discurs de Rajoy d'avui s'engega una etapa inexplorada, l'entesa entre govern i oposició
El rei insta a buscar escenaris per resoldre la qüestió catalana
Si res no es torça, i no sembla que hagi de ser així, el tercer intent d'investidura serà el definitiu. El Congrés serà el marc, a partir d'avui i fins dissabte, del tercer debat d'aquestes característiques que es fa aquest any per escollir un president de l'executiu espanyol. Després de dues sessions fallides, Mariano Rajoy –el repetidor– té totes les possibilitats d'arrencar formalment un segon mandat, que se sumarà a l'any d'interinatge que s'ha viscut a La Moncloa des de la dissolució de les Corts espanyoles arran de les eleccions del 20-D.
Després d'entrevistar-se a La Zarzuela amb el rei Felip VI i rebre el seu vistiplau per tornar a presentar la candidatura, el del PP es mostrava convençut que aquesta setmana es tancarà un període polític “sense precedents” marcat per cites electorals i un govern amb l'acció força restringida. El cert, però, és que, quan la nit de dissabte l'abstenció del PSOE li permeti alliberar-se del cartell d'“en funcions”, s'estrenarà una etapa tant o més inexplorada que l'anterior: la negociació i el pacte continuat entre dos partits que fins ara s'alternaven a La Moncloa. Com deia Albert Rivera, es tanca una època d'aliances amb els “nacionalistes” per obrir un període de negociacions entre partits “nacionals”.
La necessitat d'evitar eleccions –salvada pel vot que exerciran dissabte al vespre en segona tanda– no impedeix que en el PSOE s'hagi instal·lat la por escènica per l'endemà. El PP ho ha fet per aconseguir la investidura i ho continuarà fent durant el temps que duri la legislatura: atorgar al socialisme la clau del desllorigador de la política espanyola. I, si no l'utilitza, estarà sota l'amenaça permanent d'uns nous comicis en el moment que més convingui a Rajoy. El rol que espera a partir d'ara al PSOE és força complicat, malgrat que el president de la gestora, Javier Fernández, repliqués ahir a Pablo Iglesias –que després de l'abstenció ja es veu com el nou líder de referència de l'esquerra: “Mentre Podem pren els carrers, nosaltres liderem l'oposició.”
Discurs del candidat
El president espanyol en funcions assegurava ahir que l'objectiu és arrodonir un mandat de quatre anys i, per aconseguir-ho, admetia que caldrà molt diàleg per establir uns pactes amb el PSOE que ara no té lligats. És per això que repetia, en la línia del dia anterior, que intentarà explorar els àmbits on sigui possible l'entesa, aparcant els més conflictius. El seu discurs d'avui per demanar la confiança de la cambra –que començarà a les 18 h–, si bé contindrà renovades promeses d'obrir-se al diàleg, no s'allunyarà gaire del que va pronunciar a finals d'agost, durant el qual es vantava de la seva acció de govern mentre recitava el programa electoral del PP.
Això sí, arran de la insistència de la premsa per saber si està disposat a revisar alguns aspectes polèmics del seu mandat com ara la Lomqe, la llei mordassa i la reforma laboral –inclosos en la resolució aprovada pel comitè federal dels socialistes de diumenge passat–, Rajoy es mostrava especialment imprecís i reiterava que avui hi ha moltes coses que acosten els dos partits. Però un dels pocs nexes que va ser capaç de destacar va ser el de “la unitat d'Espanya, la sobirania nacional i la igualtat de tots els espanyols”. Sens dubte, el procés tornarà a ser un dels punts cabdals del discurs del candidat, com ja ho va ser fa uns quants mesos, quan Rajoy es va mostrar molt vehement emprant el full de ruta independentista com a pretext per intentar arrencar una abstenció del PSOE, que en aquell moment no va arribar.
Diàleg amb Catalunya
Tal com havia passat el dia anterior amb l'audiència al dirigent del PDECat, Francesc Homs, la qüestió catalana també planava en la segona i última tanda de contactes del rei amb els partits abans de designar candidat a la investidura. El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, aixecava la llebre assegurant que el monarca havia instat a “desdramatitzar” una eventual reforma de la Constitució, mentre suggeria que resoldre l'actual escenari de tensió a través del diàleg entre institucions i partits ha de ser una de les prioritats de la legislatura.
Més tard, Xavier Domènech admetia que aquest havia estat el tema central de la seva entrevista amb el rei, atesa la “preocupació” que assegura que té Felip VI envers l'assumpte català i la necessitat de plantejar diferents escenaris de diàleg perquè la situació canviï i “millori”. Tot i així, el cap de files d'En Comú es va mostrar caut i no va voler anar més enllà sobre les reflexions que li havia transmès el rei apel·lant a la “reserva” que se'ls exigeix.
La resta d'interlocutors d'ahir –Fernández, Rivera i Rajoy– també van defugir revelar el contingut de les seves reunions amb el rei i, sobretot, van evitar apuntalar les revelacions que va deixar caure Baldoví. Rajoy, fins i tot, va assenyalar que ni tan sols havien parlat d'una eventual modificació de la Constitució. En tot cas, i pel que fa a l'àmbit territorial i la petició del PSOE perquè s'abordi la reforma del model, el president del PP només expressava disposició a negociar la reforma del finançament, un debat que el seu executiu ha procurat ajornar durant anys.
Mentrestant, els partits es disposaven ahir a ultimar els seus discursos amb vista al debat d'investidura que s'inicia avui. El fet que acabi prosperant l'opció de Rajoy fa que els diferents actors intentin ressituar-se en un nou escenari que deixarà enrere la provisionalitat dels darrers mesos i que col·locarà el Congrés com l'epicentre de la política espanyola.
Front comú
Ara sí que el que s'hi negociï i s'hi aprovi pot modificar el signe de moltes de les polítiques de la primera etapa de Rajoy. Però primer cal que les formacions siguin capaces d'articular un front comú per pressionar. I, ara per ara, el que sembla és que la principal batalla que s'hi lliurarà serà quedar-se amb l'etiqueta de principal partit de l'oposició, els grans contendents de la qual són el PSOE i Podem. C's, si més no, ha decidit renunciar-hi per continuar presentant-se com el partit del sí; l'únic capaç d'allargar la mà a la dreta i a l'esquerra de l'hemicicle, insistia ahir Rivera. En el repartiment de rols, els taronja han decidit quedar-se amb el de partit frontissa.
Uns i altres, doncs, assajaven ahir unes intervencions que s'escoltaran a partir de demà, coincidint, precisament, amb una manifestació convocada a les portes de la cambra i per la qual es pretén denunciar la “il·legitimitat” de la investidura de Rajoy. La “simpatia” que Iglesias expressava amb la protesta, si bé no amb el lema, va servir perquè tant el PSOE com C's s'acarnissessin amb Podem. Sens dubte, la nul·la sintonia amb els morats és un mal precedent per engegar el front que desequilibri l'acció de govern del PP.
