El govern s'avé a explorar marges en matèria fiscal
L'executiu lliga la cimera sobre el referèndum amb l'acord en el pressupost
El govern va admetre ahir que hi ha marge per negociar acords en matèria de fiscalitat amb la CUP, partidària d'apujar l'IRPF i recuperar l'impost de successions. La portaveu del govern, Neus Munté,va recordar que la posició de l'executiu respecte a la fiscalitat “és que estem en uns nivells molt alts”, però es va avenir, sense concretar més, a “explorar determinats marges existents” pel que fa a impostos per tancar els comptes.
La consellera de la Presidència es va mostrar optimista en aquest sentit i es va conjurar perquè les negociacions s'emmarquin en la discreció, després que els anticapitalistes censuressin les filtracions d'alguns aspectes de les converses.
De fet, l'executiu va voler evitar entrar en un espiral de retrets amb l'esquerra anticapitalista l'endemà que el portaveu del secretariat nacional, Quim Arrufat, acusés el govern d'alentir deliberadament el desplegament dels acords presos en el debat de política general en relació amb el procés sobiranista. Segons Munté, el gabinet de Carles Puigdemont treballa “dins dels terminis, sense pressa però sense pausa” en la convocatòria d'una cimera de forces polítiques i socials pel referèndum i d'un consell d'experts internacionals en la matèria. Però el govern lliga aquests passos amb l'aprovació del pressupost. Així, a la sortida de la reunió del Consell Executiu, Munté va apel·lar a la cadena de confiances que va reclamar el president Puigdemont: “La cimera de forces polítiques i socials es convocarà amb tota normalitat, forma part de la cadena de confiances, com també en forma part l'aprovació del pressupost.”
Munté: “Els Mossos fan de policia judicial”
La portaveu del govern, Neus Munté, va recalcar ahir dues vegades que “els Mossos actuen per llei com a policia judicial quan reben una ordre de l'autoritat judicial”, preguntada sobre l'actuació del cos si l'Audiencia Nacional li reclama que detingui el regidor de la CUP a Vic Joan Coma per rebel·lió i incitació a la sedició. “Això ha estat així sempre”, va recordar.
La consellera de la Presidència, però, va remarcar que “el que està succeint no té res a veure amb els Mossos. El problema no el tenim aquí, sinó en un fet gravíssim i antidemocràtic, que és la persecució d'un electe per haver fet ús de la seva llibertat d'expressió. Això és el que ens escandalitza”.
