El PSOE sospesa l'expulsió tot i el risc de ser el tercer grup
La gestora no actuarà fins que es consumi la desobediència
Represaliar la quinzena de díscols provocaria el ‘sorpasso' de Podem al Congrés
Fernández s'obre a revisar el protocol amb el PSC
El president de la gestora del PSOE, l'asturià Javier Fernández, no renuncia a conjugar en públic el verb “persuadir” per doblegar els diputats partidaris de votar no a Mariano Rajoy, entre ells els set del PSC, però els socialistes díscols al·ludits el que denuncien és la pressió i l'amenaça d'expulsió del grup parlamentari. Conscient que al capdavant d'una gestora provisional no té el poder d'un secretari general, Fernández esperarà fins que dissabte es consumi la desobediència al Congrés per obrir el catàleg de les sancions que ja sospesa, entre aquestes la més extrema d'expulsar els diputats i enviar-los al grup mixt. La paradoxa de la crisi és que represaliar la quinzena de diputats díscols provocaria que el grup del PSOE –ara de 84 escons– perdés la condició de primer grup de l'oposició al Congrés i caigués al tercer lloc pel sorpasso de Podem (67 escons).
La revolta dels que no accepten regalar l'abstenció a Rajoy tal com va aprovar el comitè federal per un estret marge del 58,6% dels vots (139 a 96) guanya adeptes entre els 84 diputats del PSOE al Congrés cada dia. Fonts parlamentàries elevaven ahir ja a divuit els díscols disposats a votar no demà i dissabte en la votació decisiva. A més dels set del PSC, el planter dels díscols el completen Pedro Sánchez, la jutgessa en excedència Margarita Robles, els balears Pere Joan Pons i Sofia Hernanz, el basc Odón Elorza, l'aragonesa Susana Sumelzo i les gallegues Pilar Cancela i Rocío de Frutos, entre d'altres. A ells es va afegir a última hora d'ahir l'exmilitar Zaida Cantera, un fitxatge del defenestrat Sánchez.
En la gestió de la revolta, el nombre de diputats és clau i la xifra actual és perversa: el PSOE podria manejar un grup que perdi els set del PSC i quedar-se amb 77, però una sagnia de 18 electes dinamitaria el grup des de l'inici de la legislatura i serviria a Podem l'anhelat sorpasso quatre mesos després de no aconseguir-lo a les urnes en les eleccions del 26 de juny. “A mi no em consta que siguin 18, ni 14, ni 12”, va voler desmentir el president de la gestora.
En espera de saber l'abast de la desobediència per calibrar la sanció que es pot permetre el PSOE, que en el rang més baix és una multa de 600 euros, Fernández aposta per la cautela i promet que “tot serà molt mesurat”. Això sí, en més d'una ocasió va pronunciar el supòsit “en cas que fossin expulsats...” com un escenari factible. “Però ara ni jo ni la gestora ens estem plantejant quin tipus d'accions adoptarem en cas que efectivament es materialitzi la desobediència”, va desdramatitzar a continuació.
“Jo els vull persuadir”
“A Iceta i al PSC jo els vull persuadir perquè votin de manera conseqüent i s'abstinguin”, va reblar en to conciliador. Sospitant que no reeixirà, el líder de la gestora s'obre ja a revisar el protocol de les relacions PSOE-PSC, vigent des del 1978. “Haurem de parlar amb el PSC i veure el problema que es genera”, va aventurar.
Imposada la prudència fins dissabte, el líder de la gestora llança un avís al PSC: no tolera que confrontin legitimitats: “Que tinguin molt en compte que diumenge van participar en un òrgan decisori [el comitè federal del PSOE] i hi van votar, que després no vagin confrontant dues legitimitats”. Com a mostra del dramatisme amb què es viu l'escissió, el grup del PSOE al Congrés ha convocat una reunió avui a les quatre de la tarda –dues hores abans del discurs d'investidura de Rajoy– en un intent d'harmonitzar les veus.
Malgrat que la gestora desmenteix que hi hagi cap amenaça als díscols, el secretari general del PSOE a Castella i Lleó, Luis Tudanca, no només va confirmar que existeixen, sinó que les va condemnar. “Amenaçar d'expulsar diputats socialistes o amenaçar amb el trencament de la relació amb el PSC no és la millor manera de cosir el partit”, va denunciar Tudanca, un dels barons partidaris del no. Tudanca exigia a la gestora “que reflexioni” i permeti un debat intern.
Un dels diputats que es disposa a votar que no, el basc Odón Elorza, al seu torn, va invocar l'article 33 del reglament intern que preveu la llibertat del vot en consciència en “situacions excepcionals”. En aquest punt, es dóna la paradoxa que la Constitució del 1978 empara que els diputats “no estaran lligats per mandat imperatiu” (article 67) i que el seu vot “és personal i indelegable” (article 79); però, en canvi, la norma reguladora dels càrrecs públics del PSOE és més restrictiva i fixa que els parlamentaris “estan subjectes a la unitat d'acció i a la disciplina de vot” (article 6).
Entre la majoria dels barons al sud de l'Ebre, alhora, s'estén l'enuig amb Iceta. Segons l'extremeny Guillermo Fernández Vara, el PSC està obligat a abstenir-se a favor de Rajoy per la “necessària lleialtat en una votació del comitè federal” i ignorar-ho és una “anomalia”. El diputat manxec José María Barreda, per la seva banda, fa una crida a revisar una relació “asimètrica” que fa que el PSC segui i voti en el comitè federal del PSOE però el PSOE no pugui opinar en el seu consell nacional. Barreda, això sí, no és partidari de trencar ara per un “sobreescalfament per important que sigui la causa”, perquè la relació fins ara ha estat “fructífera” i eficaç”.
