nacions unides
Històrica abstenció dels EUA a l'ONU en votar-se l'embargament a Cuba
Per primer cop en vint-i-quatre anys no va haver-hi cap vot en contra de l'alçament del bloqueig
El gest pressiona el Congrés nord-americà
El procés de desglaç entre els Estats Units i Cuba va viure ahir un nou moment simbòlic. Des de 1992, el govern cubà presentava anualment una resolució a l'ONU demanant l'aixecament del bloqueig i ahir, per primera vegada en 24 anys, la delegació nord-americana a les Nacions Unides es va abstenir en la votació.
Com cada any, la victòria dels estats que demanen posar fi al bloqueig comercial cubà va ser gairebé unànime: 191 a favor dels 193 vots emesos. Aquesta vegada, però, les dues veus discordants, els EUA i Israel, van decantar-se per l'abstenció i no pel vot contrari al document que reclama aixecar l'embargament a Cuba.
“Els EUA sempre han votat contra la resolució: avui ens abstindrem”, va anunciar l'ambaixadora nord-americana a l'organisme multilateral, Samantha Power, despertant els aplaudiments dels diplomàtics presents.
En la realitat, el gest és només un símbol sense cap càrrega real. No només perquè la resolució no és vinculant, sinó perquè les dues delegacions van remarcar que encara queden moltes divergències per resoldre en les maratonianes negociacions que des de fa un parell d'anys es duen a terme per aconseguir la normalització total de les relacions.
Si bé és cert que s'han fet avenços en temes formals com ara la reobertura d'ambaixades i s'han flexibilitzat aspectes com ara les telecomunicacions i els vols comercials, la desconfiança encara es manté. “Abstenir-nos no significa que els EUA estiguin d'acord amb totes les polítiques i pràctiques del govern cubà”, va aclarir Power, ja que només es tracta d'una demostració més del “nou camí” iniciat el desembre del 2014.
Mentre els EUA continuen preocupats per la situació dels drets humans a l'illa, Cuba manté la fermesa que “mai renunciarà a cap dels seus principis” ni permetrà que els nord-americans puguin afectar la política i la societat de l'illa “per tornar al capitalisme”.
Crida a Obama
Per al ministre d'Afers Estrangers cubà, Bruno Rodríguez, l'abstenció va ser un “senyal prometedor” i un “pas positiu” que ara s'hauria de “reflectir en la realitat”. “El bloqueig continua sent injust, immoral, il·legal, una violació massiva, flagrant i sistemàtica dels drets humans de tots els cubans que ha d'acabar de manera unilateral i immediata”, va exigir Rodríguez, qui va reptar el president nord-americà, Barack Obama, a utilitzar el poder executiu que ostenta per posar fi a una pràctica política que dura ja més de mig segle.
Si d'alguna cosa pot servir la decisió de l'administració Obama és per fer més pressió al Congrés nord-americà, estament que té el poder final per aixecar definitivament l'embargament. Les eleccions del novembre renovaran la totalitat de la Cambra de Representants i un terç del Senat, i totes les enquestes auguren un canvi en els equilibris partidistes que sortiran de les urnes. No obstant això, no serà suficient, com a mínim sobre el paper, per capgirar el bloqueig.
Fins ara, el Congrés controlat pels republicans s'ha negat fins i tot a fer l'audiència per aprovar el nomenament de l'actual encarregat de negocis, Jeffrey DeLaurentis, com a primer ambaixador a l'Havana en més de 55 anys.
