“No hi haurà trencament ni ànim de fer un altre partit”

Participo en la vida política a través del partit i busco projectes a la vida privada. I promociono un espai social del catalanisme polític que no està gairebé present a Catalunya i que estic convençut que és majoritari.

No. És una plataforma on hi ha persones de la democràcia cristiana, de la socialdemocràcia, vinculades a Iniciativa... amb vocació de ser un moviment de cohesió per recuperar que partits de diferents colors es puguin posar d'acord amb temes institucionals, de defensa dels interessos de Catalunya i d'influència a la resta d'Espanya, tal com havia passat. Ara hi ha partits que han passat del catalanisme a l'independentisme i aquest concepte ha quedat molt orfe. Apareix des de les entitats Tercera Via i Construïm. I no és un moviment de ningú i és de tothom. Farem públic un manifest i tenim un acte el dia 14 per generar anàlisi, reflexió, i propostes.

És veritat que els partits que representaven aquest catalanisme no tenen avui una representació majoritària. No es farà campanya per cap partit, però es percep a la societat que la gent té ganes d'entendre's, de tirar endavant, de fer coses junts i això no s'està produint. Ens preocupa que una part de Catalunya s'estigui desconnectant, però també que ho faci una part d'Espanya. I les relacions s'han de replantejar. Jo penso que és amb una reforma constitucional, però d'altres poden tenir altres fórmules.

Estic molt preocupat per aquesta situació. La primera crisi va ser quan jo era primer secretari i vam decidir votar dues vegades diferent del PSOE. Va ser un cataclisme, però els dirigents del PSOE i del PSC teníem la voluntat de construir alguna cosa que representés el socialisme de tot Espanya i es va plasmar amb la declaració de Granada. Em preocupa que no hi hagi aquest horitzó d'acord i no sé si aquesta declaració firmada per tots els secretaris generals està assumida pel conjunt del PSOE. És un error pensar que es pot governar Espanya des d'Andalusia, com pensar en fer-ho des de Catalunya o Euskadi.

Espero que no evolucioni malament. Quan dimarts el consell nacional del PSC vota gairebé per unanimitat no a Rajoy, no és un problema de reglaments o estatuts, és polític; de relació del PSC amb el PSOE i d'Espanya amb Catalunya, i els de la gestora ho han d'entendre i solucionar-ho políticament.

Les relacions no seran igual com no ho van ser quan vam votar per primer cop diferent. Però poden millorar si retrobem aquesta espai comú. Jo vaig rebre, després de votar diferent, una ovació en una convenció del PSOE que em va deixar sorprès. En aquell moment van arribar a la conclusió que vivíem una situació mot complexe i que era una cosa de país i no de partit. Espero que ara es produeixi.

No. Jo vaig estar 12 hores dins el comitè federal i va ser dur, però no vaig veure l'ànim de fer un altre partit. El Javier Fernández deia que ens quedava “el solar” i jo ho hagués expressat diferent, dient que ens quedaven els fonaments, que són molt profunds. I tampoc veig ningú del PSC que pugui jugar a l'opció de la federació catalana del PSOE.

Vaig intentar canviar estructures i no ho vaig aconseguir del tot. Era un moment mediàtic i polític difícil per plantejar una alternativa que no fos els dos extrems: la independència o contra Catalunya. Els que érem el camí del mig, que no volíem trencar ni ser una part més del centre, sinó una reforma constitucional era difícil que s'expressés mediàticament. Alguns companys que es van obsessionar i acomplexar i que ara estan un govern clarament independentista, van ajudar a què el partit es desdibuixés en la seva força territorial. I les estructures intermedies tampoc estaven preparades pel salt, algunes federacions tenien por... No podia continuar i vaig creure que la millor opció era que hi hagués un altre primer secretari i la meva opció va ser la del Miquel Iceta.

Aquests partits tenen una inèrcia molt forta des del punt de vista de les estructures orgàniques. L'Iceta ha sigut el primer secretari que ha sortit d'unes primàries. Els militants tenen accés més directe per poder expressar la seva opinió.Estem en una crisi del sistema democràtic i afecta a tots els partits.

Em sento orgullós d'haver liderat l'inici d'un canvi radical en el tema de la reforma constitucional i un model federal amb la declaració de Granada. No conec cap altre partit que hagi fet un document escrit de reforma constitucional i de model per a Espanya. M'hagués agradat poder-ho acabar, però quan vaig ser escollit sabia que em posava a una etapa dura políticament i personal, però no esperava rebre cap medalla. No hi ha un reconeixement explícit, però hi ha una llavor sembrada.

Ja l'he tingut dins el partit: he sigut regidor i alcalde d'una gran ciutat de Catalunya i primer secretari del PSC. Fins al dia 1 era membre de l'executiva federal del PSOE i això em satisfeia políticament. La meva etapa de política institucional ha acabat i busco el meu espai en la iniciativa privada.