“Voldríem anar més de pressa. No hi ha lentitud en el procés”

La data és difícil acotar-la, però la trucada es produirà, i podria ser perfectament la setmana vinent. Primer per felicitar-lo, per cortesia institucional, un acte que, a la inversa, vam trobar a faltar quan Puigdemont va ser investit. També es demanarà una reunió per abordar qüestions sobre el procés, com ara l'oferta de diàleg per dur a terme el referèndum. També d'altres qüestions que s'han demanat i no han obtingut resposta, com podrien ser les infraestructures.

Les negociacions han començat i no s'aturen però es mantenen en un pla de semidiscreció per evitar que elements externs puguin contaminar les converses. Som optimistes i creiem que les negociacions arribaran a bon port, també perquè tots som conscients que els pressupostos són imprescindibles per fer rutllar les polítiques del govern. No serà per la no voluntat del govern poder tancar els pressupostos. Tenim moltes necessitats, ens les demanen les entitats, les empreses i no és el mateix disposar d'uns nous pressupostos, que puguin comportar inversions per avançar en polítiques socials, estructures d'Estat i pel referèndum, que uns comptes prorrogats. Ens marquem aquest mes de novembre per aprovar-los al consell executiu i iniciar la tramitació parlamentària.

El govern de la Generalitat ha explorat molts marges de maniobra per poder recaptar més recursos. Això ens ha dut ja a fer una feina ingent, a vegades en solitari, a vegades arribant a acords amb diferents grups per tirar endavant diferents figures impositives. I estem convençuts que hi ha un cert recorregut quan parlem de temes medioambientals, un impost a les begudes ensucrades, molts que han estat tombats pel TC, per tornar a estar sobre la taula. Això és el que estem analitzant i treballant.

La pressió fiscal dels ciutadans de Catalunya és molt elevada i no és una opinió meva o del govern. Les xifres ho constaten, no només a les persones amb rendes suposadament més altes, sinó també a les mitjanes. L'autèntic problema que té Catalunya és d'un sistema fiscal totalment injust i d'un ofec i d'un espoli fiscal injustificat. La voluntat del govern seria la de voler abaixar la pressió fiscal a les rendes més baixes. Ara per ara això no és fàcil ni senzill, però no hem perdut de vista l'objectiu. Una altra cosa és fiscalitat a les rendes més altes i mitjanes, i aquí creiem de manera compacta des del govern que no hi ha marge, que la pressió és molt elevada.

El vicepresident i conseller d'economia, Oriol Junqueras, es va reunir fa unes setmanes amb el president del grup de CSQP, Lluís Rabell, per treballar en aquest sentit. Hem pogut posar-nos d'acord en el debat de política general, en la proposta de referèndum acordat. És evident que compartim amb la CUP un seguit d'objectius però no treu que no puguem parlar amb la resta de grups parlamentaris per a altres acords.

El que constato és que Xavier García Albiol té la bola de vidre, té la veritat absoluta, sap què passarà el més vinent i l'altre... La seva formació política ens mostra de manera molt clara que la reacció a qualsevol acció que fem des del govern, del Parlament o la societat civil, és l'amenaça dels Tribunals.Primer, potser, que analitzi la proposta de pressupostos quan la tinguem tancada, i que escolti la veu de la ciutadania i les entitats que divendres ens demanaven l'aprovació dels pressupostos. Demano que l'amenaça es transformi en una actitud d'escoltar i ens deixi treballar.

No sé si es conformaria o no. El que sí sé és que tots som plenament conscients de quins són els paranys, els tics antidemocràtics del govern del PP, que amb tantes coses ens ha buscat les pessigolles, i no cal parlar del referèndum i d'una partida pressupostària, ens hi hem trobat quan parlem de la llei per fer front a la pobresa energètica, la lluita contra els desnonaments, qüestions sensibles i estratègiques, i no hi ha hagut cap mirament a l'hora de tombar-les. Per això, del que es tracta és de complir els mandats parlamentaris, ben fet, i això vol dir tenir un punt de sagacitat i intel·ligència.

La resolució pel referèndum aprovada en el debat de política general comporta un termini. Aquí, en la configuració de la comissió, es parla de finals d'any, i no hem esgotat el mes d'octubre, només han transcorregut uns 15 dies i pocs. Per tant, estem dins del termini, treballant per assolir i complir la resolució aprovada perquè forma part dels compromisos contrets amb la CUP. Després hi ha el termini de 18 mesos, que l'hem respectat sempre, perquè creiem que és un termini suficient per consolidar les estructures d'estat i els marcs normatius necessaris, i també estem avançant en aquesta matèria.

No hi ha lentitud ; segurament, a tots ens agradaria més velocitat amb moltes coses, i també m'agradaria que poguéssim estar anunciant els pressupostos per demà passat i a data d'avui encara no hi ha res tancat, tot i que s'avança en la bona direcció. L'important és assolir tots els objectius i no perdre de vista que es fa molta feina; el govern, el Parlament, i que estem patint una judicialització constant de totes les accions que fem i hi hem de dedicar massa energies, malauradament.

El pressupost és imprescindible per mantenir viva la legislatura, que té un objectiu tan important com és la celebració d'aquest referèndum, i la verificació de la majoria existent a Catalunya per culminar el procés cap a la independència. Són dues qüestions diferents, però els pressupostos són molt importants, i no ens cansarem de dir-ho, i van més enllà que el propi referèndum. Aquesta és l'opció més clara i vàlida i la possibilitat d'acord li dóna tota validació i, per tant, és una oferta que no decau.

Qualsevol membre del govern és conscient de la responsabilitat que tenim, de com estem en el punt de mira, segurs del que estem fent i de l'objectiu final. Estem en primera línia, i es tracta de protegir altres persones i cossos de l'administració. El que és lamentable és que a la segona autoritat d'aquest país, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, se li obri querella per l'exercici normal del seu càrrec i responsabilitat. També ens podríem fixar en les conseqüències del 9-N, a Mas i els consellers, el regidor de Vic, Joan Coma o els de Badalona, en un altre sentit. El que és escandalós i no acceptable és que en democràcia les idees siguin perseguides.

És un debat que el tenim esbiaixat. El regidor de la CUP, Joan Coma, en un ple va fer una intervenció defensant la resolució aprovada al Parlament el 9-N del 2015, i arran de la denúncia se li atribueix un suposat delicte d'incitació a la sedició i rebel·lió. Fets gravíssims que contrasten amb el que va passar realment, que és fer ús de la llibertat d'expressió, que és un dret. Davant d'això ens hauríem de focalitzar en atacar des d'una perspectiva democràtica els fets. No focalitzar-ho en els Mossos, que tenen atribuïdes per llei unes funcions, entre les quals, actuar en segons quins casos a partir d'un ordre de l'autoritat judicial. És un tema que no hi té res a veure i no ens hauria de fer perdre energies.

Sí, és una resposta propera o idèntica en molts dels casos al PP i a C's. El PSC ha anat amb el fre de mà posat, lamenten que es produeixi aquesta situació, els ho he sentit a dir, però no passen de la fórmula declarativa. Això és clarament insuficient quan el que està en joc són els principis de la llibertat d'expressió o el respecte als mandats democràtics. Hem trobat a faltar un acompanyament no envers a persones amb noms i cognoms sinó sobre el que està passant, perquè és una interpel·lació a tots els demòcrates.

Amb l'AMI, com amb les entitats sobiranistes i municipalistes hi ha molt de contacte. No es tracta de suplantar res, sinó que, com des d'una xarxa de municipis compromesos amb el procés, es pot contrubuir i sumar esforços. Es allò de la suma de complicitats i estratègies que des de la transversalitat ens pot suposar adquirir més musculatura per avançar en el procés. És una iniciativa que és benvinguda i pot ser útil.