política catalna
congrés del psc
La via canadenca cau de la ponència política que es debatrà al congrés del PSC
El redactat del nou esborrany defensa un nou pacte constitucional de caràcter federal
El partit aposta per crear una “aliança catalana de progrés”, que es podria traduir en acords preelectorals amb els comuns
L'aposta del PSC per l'anomenada via canadenca ha caigut de la ponència política que es debatrà al congrés del partit, que se celebrarà el primer cap de setmana de novembre.
El document de la primera ponència marc presentat a principis d'estiu obria la porta a “verificar el suport ciutadà” sobre la independència en cas que els catalans decidissin en un referèndum rebutjar una reforma de la Constitució que inclogués un acord bilateral entre Catalunya i la resta de l'Estat.
Ara, i després d'una dotzena d'esmenes sobre aquest punt, la proposta de redactat de la ponència que anirà a debat ha eliminat aquest redactat.
L'esborrany plantejat en un primer moment preveia que si es rebutjava la proposta de reforma de la Constitució, els socialistes catalans proposarien “aleshores si, altres instruments democràtics (per exemple, una llei de claredat com la canadenca) que establissin les condicions per si fos necessari, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió”.
El nou redactat del predictamen es decanta per impulsar “un nou pacte constitucional que transformi en profunditat l'Estat per tal de bastir una autèntica federació”. Aquest nou pacte constituent hauria de culminar “després d'un procés en el qual la voluntat de la ciutadania s'hauria d'expressar en diverses ocasions per mitjà dels seus i les seves representants, amb una expressió directa, via referèndum, de la ciutadania catalana, juntament amb el conjunt de la ciutadania espanyola”.
El PSC precisa que en qualsevol cas “defensarà un plantejament federal i democràtic cercant un acord que la ciutadania pugui ratificar en referèndum”.
El text afegeix que la consideració de l'Estatut com a Constitució de l'ens federat “haurà de ser referendat pel poble de Catalunya, que així decidirà lliurement la seva relació amb l'Estat en el marc de l'autogovern iniciat per la ratificació dels Estatuts de 1979 i 2006”.
Els socialistes catalans insisteixen en “l'opció per un model de caràcter federal amb les seves conseqüències de reconeixement i garantia de l'autonomia política dels ens federats i dels sistemes d'integració en les decisions estatals”. Aquesta hipotètica reforma constitucional hauria de permetre també la transformació de l'Estat espanyol en “un Estat federal integrat per diversos ens federats [les actuals comunitats autònomes], que adoptaran la denominació i institucions que prefereixin”.
L'esborrany afegeix que el principi federal “ha d'inspirar la solució als problemes existents i ha de resultar compatible amb el seu caràcter plural com a nació de nacions, i amb el reconeixement d'opcions polítiques i legislatives pròpies de cadascun dels ens federats”. Per buscar aquestes solucions, estableix que el nou “contracte” entre Catalunya i la resta d'Espanya ha d'incloure el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat d'Esoanya, l'assoliment d'un nou model de finançament “que garanteixi els recursos suficients a Catalunya” i una “nova cultura federal en les relacions entre les diferents institucions”. Aquesta nova cultura ha d'estar basada en “el respecte, la cooperació, la lleialtat, la bilateralitat i el diàleg” i en assumir “amb normalitat l'actual escenari de sobiranies compartides, interdependències i globalització creixent”.
Aliança “de progrés”
D'altra banda, el document esmenta la necessitat d'“articular la gran majoria progressista i catalanista que existeix a Catalunya” i crear una “aliança catalana de progrés” que la tradueixi en una “majoria electoral”.El text alerta que seria “insensat i reaccionari” dificultar “l'impuls d'un ample i divers moviment social” progressista, així com “no propiciar-ho amb generositat i empenta”.
Aquest plantejament no aniria tant en la línia de repetir una fórmula similar a la del tripartit sinó d'arribar a una aliança preelectoral en la que hi tindria cabuda el futur partit d'Ada Colau, segons han apuntat fonts del partit. Aquest posicionament deixaria fora ERC i la CUP en no compartir el seu posicionament independentista.
