Margallo s'acomiada amb un informe a les cancelleries
El ja exministre d'Afers Estrangers demana als principals governs europeus que ignorin els delegats catalans
Nega que Catalunya pugui signar amb altres regions acords que superin les seves atribucions
José Manuel García-Margallo ja no és ministre, ni en funcions, però fins al darrer moment ha intentat neutralitzar l'acció exterior catalana, sovint a remolc dels èxits assolits pel govern. Abans del traspàs del Ministeri d'Afers Estrangers a Alfonso Dastis, García-Margallo va fer arribar un últim informe de tres pàgines (un non paper) a les principals cancelleries europees, així com també als Estats Units, per adoctrinar sobre el tractament que han de dispensar al delegats i als governs autonòmics espanyols.
Redactat ad hoc per Catalunya, però gairebé sense esmentar-la, el document, al qual ha tingut accés El Punt Avui, és una actualització d'altres versions que ha anat remetent als ministeris d'Exteriors internacionals, especialment quan Madrid detectava activitat diplomàtica catalana. En aquesta ocasió, hi incorpora el recordatori que les autonomies no poden firmar acords amb altres regions estrangeres que sobrepassin les seves competències respectives. L'apunt no és casual: arriba després que el president Carles Puigdemont signés a l'octubre un conveni de col·laboració amb la presidenta de la regió de l'Illa de França en àrees com ara l'educació, la innovació biomèdica i la recerca.
En el mateix sentit, l'informe també denota nerviosisme perquè el govern va aprovar el mes passat la subscripció del Memoràndum d'Entesa entre la Generalitat i l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (Oacnudh) per a la contribució de Catalunya a favor del fons de suport als drets humans.
L'adoctrinament diplomàtic arriba a l'esperpèntic extrem de demanar a les autoritats mundials que ignorin possibles notes verbals de les delegacions catalanes. Es tracta de comunicacions oficials escrites adreçades per una missió diplomàtica a un Ministeri d'Afers Estrangers, utilitzades de manera generalitzada en la diplomàcia internacional. “L'ambaixada d'Espanya igualment demana la col·laboració del Ministeri d'Afers Estrangers d'evitar respondre a possibles notes verbals de la delegació d'una comunitat autònoma espanyola”, suplica el text.De fet, arriba a comparar les delegacions amb “qualsevol oficina espanyola privada instal·lada a l'estranger”, malgrat totes les molèsties que es pren per evitar que tinguin contactes oficials.
Per sota de les notes verbals hi ha els non papers, com el que ha enviat García-Margallo, que no tenen capacitat per obligar i no estan dotats de caràcter oficial, per tal d'evitar que puguin comprometre el Ministeri en cas de filtració. El document interceptat s'esmerça a recalcar que “les delegacions de les comunitats autònomes a l'estranger no són ambaixades” i “no tenen autoritat legal per utilitzar els instruments diplomàtics per comunicar-se amb les autoritats governamentals”. És per això que sol·licita que totes les comunicacions que vinguin de Catalunya passin necessàriament per l'ambaixada espanyola.
El non paper llegat per l'excap de la diplomàcia de Mariano Rajoy recull exigències que baixen fins al detall que no es tradueixi conseller/consellera, però que en cas de fer-ho que no sigui mai per minister o regional minister, sinó councillor. També subratlla que al costat del nom i el càrrec de la persona que signi un document en nom d'una comunitat autònoma cal afegir-hi “Kingdom of Spain”.
El “fracàs” del ministre
Fonts del govern llegeixen com un “fracàs” de García-Margallo el fet que Rajoy no l'hagi mantingut com a ministre, després d'una etapa caracteritzada per l'obsessió contra els moviments del govern a l'estranger, sovint amb espectacles que fregaven el ridícul, com el protagonitzat recentment per l'ambaixada d'Espanya a Bèlgica en una conferència organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya a la Universitat de Louvain-la-Neuve, a prop de Brussel·les. “Apareix només la punta de l'iceberg, però no denunciem la majoria de pressions espanyoles per no posar en una situació complicada la contrapart que ens ha acollit”, assegura el secretari general del Diplocat, Albert Royo.
García-Margallo podria haver acusat també les dificultats amb què s'han trobat els seus intents matussers per esbiaixar el debat a la premsa internacional. En diversos països s'han contrarestat els seus articles amb d'altres del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva. El cas més vistós va ser el del principal diari eslovè, Delo, que va publicar dos articles confrontats de l'aleshores ministre i del conseller, il·lustrats amb una imatge plena d'estelades.
S'ha de veure si Dastis mantindrà la mateixa dinàmica amb relació a la carpeta catalana, o si amb García-Margallo s'extingeix el seu estil.
