Guerra bruta contra el procés
Acarnissament judicial contra els municipis
Cinc ajuntaments lideren l'acumulació de contenciosos oberts per l'Estat contra el sobiranisme municipal
L'última actualització eleva a 407 les causes contra l'independentisme
Confirmats 155 autocars a la protesta de demà
Colau i Domènech no hi seran, però hi haurà presència de comuns
Cinc ajuntaments encapçalen el rànquing d'acumulació de contenciosos oberts per la maquinària espanyolista contra el món municipal. Girona, Berga, Vic, l'Ametlla del Vallès i Torrelles de Llobregat sumen cada un fins a quatre procediments per qüestions d'afirmació nacional relacionades amb la independència.
Segons l'últim recompte actualitzat per l'Associació de Municipis de Catalunya (AMI), avui hi ha 407 causes obertes que afecten fins a 259 ajuntaments, diputacions, consells comarcals o entitats municipals descentralitzades.
L'Estat converteix en casus belli actes com no haver penjat la bandera espanyola al balcó de l'ajuntament, haver aprovat la moció a favor de la sobirania fiscal, haver pagat la quota anual de l'AMI, haver-se declarat “territori català lliure i sobirà” o haver obert l'ajuntament el 12-O. La majoria són qüestions relacionades amb drets tan fonamentals com la llibertat d'expressió.
Immediatament darrere del top five d'ajuntaments perseguits n'hi ha setze més amb tres contenciosos cada un, i 43 ens locals, amb dos. Aquestes xifres de l'acarnissament politicojudicial donen arguments als milers de persones que s'esperen demà a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona a les dotze del migdia per manifestar-se, la setmana que es compleixen dos anys del 9-N, contra la judicialització de la política i en defensa de la democràcia i les institucions del país.
Presidida per les quatre columnes de Puig i Cadafalch, la protesta, organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'AMI, tindrà un marcat caràcter municipal. Es preveu que hi acudeixin més de 200 regidors i alcaldes de les poblacions afectades.
Fins a 155 autocars procedents d'arreu del territori, des del Pallars fins a l'Ebre, ja estaven confirmats ahir, però la xifra podria continuar creixent. La Guàrdia Urbana facilitarà l'aparcament a prop del palau Sant Jordi i a la zona del parc de Joan Miró. L'organització hi té la mà trencada: cada Onze de Setembre arriba a bellugar 2.000 autocars.
Els principals encausats ja han confirmat la presència, començant per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell (perseguida per haver deixat votar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent a la cambra); l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega (a un pas de seure al banc dels acusats per haver donat la veu al poble el 9-N), així com el regidor de la CUP a Vic Joan Coma (que va reivindicar la desobediència a l'Estat en un ple i s'enfronta a un delicte d'incitació a la sedició) i l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós (la primera detinguda política a Catalunya d'ençà de l'inici del procés, per haver obviat els requeriments del jutge per anar a declarar amb relació al manteniment de l'estelada al balcó de l'ajuntament en períodes electorals).
Artur Mas va animar ahir els catalans a participar en la protesta per reivindicar l'“anhel de llibertat”, en un videomissatge publicat a Facebook: “Cal ser-hi, més que mai. Sé que últimament hi hem sigut moltes vegades, però cal ser-hi sempre que calgui per reafirmar el dret natural del país a decidir el futur col·lectiu.”
Però no només hi seran representants dels partits independentistes. La convocatòria té un esperit transversal. “Estan convidats tots els demòcrates”, expliquen fonts de l'organització. No en va, el lema és Per la democràcia, defensem les nostres institucions. Hi ha confirmada l'assistència dels tinents d'alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello i Jaume Asens, en representació de l'Ajuntament. L'alcaldessa, Ada Colau, que el 20 d'octubre es va solidaritzar amb Forcadell en un acte de suport davant del Parlament després que la fiscalia presentés una querella contra la presidenta, aquesta vegada no hi acudirà. Tampoc no hi serà l'arquitecte del futur partit d'esquerres, Xavier Domènech, a diferència del diputat d'En Comú Podem i portaveu a la comissió de Justícia al Congrés, Jaume Moya, i representants d'ICV, EUiA i Podem.
D'altra banda, el president, Carles Puigdemont, hi participarà de manera simbòlica des d'Amer amb una concentració davant de la casa consistorial del seu poble natal, acompanyat de l'alcalde i els regidors. Demà serà proclamat fill predilecte de la vila i li lliuraran la medalla d'or del municipi.
Despenjada col·lectiva
El president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, va proposar ahir que tots els ajuntaments despengin la bandera espanyola alhora abans del referèndum de l'any que ve. En declaracions al digital El Món, l'alcalde de Premià de Mar va apostar per les “macrodesobediències” en lloc d'accions puntuals com treure la bandera, una estratègia que “no ha acabat de sortir bé”. Buch proposa donar cobertura a la despenjada col·lectiva amb l'aprovació prèvia de mocions als plenaris. “Si els ajuntaments despengen la bandera espanyola el mateix dia, en una data anterior al referèndum, ja no es tractarà de microdesobediències, ja que estaríem parlant d'una desobediència generalitzada”, va defensar.
La convocatòria a Maria Cristina, que durarà al voltant d'una hora, inclourà actuacions musicals i la tancaran els discursos dels representants de les tres entitats sobiranistes, Jordi Cuixart (Òmnium), Jordi Sànchez (ANC) i Neus Lloveras (AMI). El triumvirat va explicar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que la manifestació està concebuda com “un cop de puny sobre la taula per dir prou, defensar la democràcia i les institucions”, en paraules de Lloveras.
“Estan desmantellant l'essència d'unes estructures d'estat i la ciutadania n'és conscient”, advertia Sànchez. Cuixart va defensar les anomenades lleis de desconnexió, que prefereix anomenar “de reconnexió amb la legalitat catalana”.
LES FRASES
Concentracions de suport en quatre capitals europees
Per anar fent boca de la manifestació de demà a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona, l'Assemblea Nacional Catalana ha previst per avui dues concentracions paral·leles impulsades per les assemblees exteriors que se celebraran a la mateixa hora (les sis de la tarda) a Londres i a Dublín. La concentració a la capital britànica tindrà lloc a la cèntrica Piccadilly Circus, mentre que la de la capital irlandesa es farà a O'Connell Street. Demà a dos quarts de dotze del migdia serà el torn de París, on l'ANC organitzarà una altra concentració en soutien à nos représentants et à nos institutions a la plaça de l'Hôtel-de-Ville.
Al punt del migdia, coincidint amb la manifestació a Catalunya, se'n farà una altra a Luxemburg (a la rue de la Semois), també “en defensa de les institucions catalanes de la repressió judicial”.
D'altra banda, l'associació La Motorada ha convocat una marxa independentista de motos que farà una entrada triomfal a Maria Cristina pels volts de les onze. L'entitat anima a participar-hi cadascú amb la seva motocicleta. La trobada serà a les deu del matí al pàrquing del Jardí Botànic de Montjuïc.
En concret, a dos quarts d'onze començaran a circular i donaran una volta per la muntanya, baixaran per Miramar i recorreran de punta a punta l'avinguda del Paral·lel. “Estimem el nostre país, que és inequívocament Catalunya”, diu un dels punts del seu decàleg. Ho demostraran demà una vegada més.
