“Ara sí que em presentaria el 2019 ”

Crec que ja es pot considerar que el consistori està absolutament estabilitzat en l'àmbit polític. Hem trobat l'equilibri. A l'Ajuntament ja fa uns mesos que anem a tota màquina, el grup de govern està cohesionat i treballem molt bé. Estem desenvolupant totes les polítiques a què ens vam comprometre, que és el que tot responsable polític ha de pretendre fer.

Si mai ens sentim totalment còmodes no sé si anem bé... Ja de naturalesa sóc crítica, en un sentit positiu. Crec que, si no pots fer anàlisis crítiques de les coses, no pots avançar. Em sento molt bé, és un orgull ser l'alcaldessa i em sento còmoda en el sentit que no em sento que estigui en un lloc artificial, me'l sento propi i bé, controlat. Però, és clar, no tot és com voldria, sempre hi ha marge de millora.

Ara mateix, sí. Si jo crec que sóc la millor candidata possible per al partit i tant que em presentaré a les primàries. Falta molt, però en principi sí. I per què aquest sí tan clar que fa uns mesos enrere no era tan clar? Perquè veig que no em donarà temps de fer moltes de les coses que ara m'estic plantejant de fer. La major part del programa de govern sí, perquè ja hi comptàvem, ja era el segon mandat de l'alcalde Puigdemont, però ara veig que hi ha temes que s'obren i que en menys de tres anys serà molt difícil poder implementar tot el que tens al cap. És per això que he canviat d'opinió.

Sí, sí. Tenim moltes reunions amb Sílvia Paneque, s'acorden els temes, si hi ha qualsevol tema que alguna de les dues no acaba de veure clar se'n parla i es consensua, en la reunió de grup dels divendres en què hi som tots els regidors es tracten tots els temes transversals... Estem igual de cohesionats que ho estàvem en l'anterior mandat. És clar que cada regidor no pregunta cadascuna de les mesures, actuacions i accions a tothom. No és un govern assembleari. No he notat diferència entre les reunions de govern de fa un any i les d'ara, ni en l'estil ni els temes de les reunions, l'única és que ara sóc alcaldessa.

Ara estem molt cohesionats i units i crec que es percep així. Hi ha molt bon ambient. Anem a dinar, esmorzar... Ens donem molt suport els uns als altres de manera lleial i generosa. Estic molt contenta de l'equip i de com ha reaccionat, perquè van ser moments molt complicats, però ara ha passat el temps i crec que som un gran equip i que tenim un bon aliat. El consistori està bé, segur i fort.

En absolut. És una figura molt important i va ser un encert crear-la. Estic tenint molta sort de tenir aquesta figura perquè des d'alcaldia no es pot arribar a tot, sobretot en temes institucionals i de recepció, i des de vicealcaldia es pot dur a terme una bona representació en nom de la ciutat.

No hi té contacte freqüent, és normal, perquè té molta feina i maldecaps. No hi ha seguiment continu, però en temes puntuals i que considera molt rellevants sí que s'interessa per com estan. També és cert que no se'l percep. Ell va tenir clar que ara la responsabilitat és d'una altra persona i no ha intentat mai incidir o conduir cap actuació. En aquest sentit, sí que s'ha apartat totalment. No obstant això, quan ens veiem és lògic que es mostri interessat per com estan anant alguns dels temes. No en el sentit de donar instruccions sinó de sentir-hi interès.

És una relació especial perquè possiblement és amb els que ens sentiríem amb diferència més propers, si parlem d'ideologies, i no entenem bé per què som incapaços de trobar una bona entesa, no a títol personal, sinó en el sentit que no trobem bones fórmules de treball i s'està fent difícil. Segurament la culpa és de les dues bandes.

La CUP és la CUP. Ens sentim molt llunyans en ideologia i en formes. En l'únic en què amb ideologia trobem punts en comú és en el procés, però fins i tot ni en això no acabem d'anar en la mateixa línia, perquè ells no prioritzen la unitat. En la resta, crec que coincidim en poques coses, sobretot en les formes, tot i que a vegades hi pot haver accions que ens semblen bé als dos per coincidència. Per exemple, hem coincidit que calia municipalitzar alguns temes de mobilitat, com ara les zones blaves, però per ells era per principi ideològic i per nosaltres pel pragmatisme que era la millor opció un cop analitzades totes.

És clar que ens separa, i molt, tot el tema del procés i això per nosaltres és essencial. És una barrera important. A més, estan tenint una actitud bastant bel·ligerant i és clar que la situació es torna més complicada. Per nosaltres el procés és una prioritat, no perquè sí, sinó perquè sincerament penso que la millor fórmula perquè els veïns i veïnes de Girona, tant els independentistes com els que no, visquin substancialment millor és aconseguir un estat independent. Ho dic honestament. Quan veus una línia tan clara, has d'anar per aquí. I quan aquesta via vas veient que cada vegada de manera més agressiva te la intenten anar coartant i, a més, entenc que de manera deslleial, perquè s'està judicialitzant, volent posar la por en aquelles persones que han estat escollides per tota la ciutadania que les inhabilitaran i les posaran a la presó... No pot haver-hi diàleg, s'ha d'anar a fer l'estratègia de la por? En aquest sentit, molt complicat també. Tot i que personalment he de dir que en general amb tots els regidors i regidores del consistori hi ha una relació correcta. Amb alguns ben bona.

Es resoldrà escoltant els veïns, els 2.000 veïns que ja van parlar quan s'estava redactant aquest pla. Tots els veïns i entitats de la ciutat van tenir un any i mig per participar-hi. Ara es vol tornar a entrar en el debat de si les Fires han d'anar allà o no quan més del 90% deien que sí i és un debat tancat. La meva obligació és defensar el resultat del procés que es va fer. Sí que s'hi poden introduir altres temes, es pot parlar tant de la tira d'arbres com del terra del camp de Mart, perquè no eren preguntes concretes del procés. Ara, debats de més relleu, com ara les Fires i el mercat, no, perdonin, però això ja està!

Es va decidir que no es mogués. Una de les preguntes era que estava bé, que s'havia de dinamitzar. Ara bé, el mercat ens agradaria que entre tots, sobretot amb els marxants, treballéssim de mica en mica perquè es pugui convertir en un mercat més especial, atractiu, que potser pot ser més petit, que potser es pot dividir en dos, que potser es pot canviar o no de lloc, però això ho hem de treballar amb tranquil·litat, no és ara en el pla el moment. Per tant, la meva obligació és fer que es respecti al màxim la voluntat del procés participat. Els petits detalls que no s'hagin de concretar ara, millor fem-ho amb tranquil·litat, després, i cosetes que no van contra el pla i que faran que els veïns es puguin quedar més tranquils... home, i tant! Per això, no hem volgut anar amb pressa. De fet, no tenim cap pressa. Hem estat dècades amb la Devesa així. Si volem tenir aquest pla aprovat és perquè ha de ser l'eina de planejament necessària per començar a demanar finançament europeu, de l'Estat espanyol i d'on puguem. I també per començar a treballar en les normes d'ús i de gestió, que no han de suposar una cotilla per al dia de demà, sinó que han de ser per ara, i que si d'aquí a pocs anys passa res es pugui canviar, no pot ser una cotilla com un pla especial, que té vocació de permanència.

Cada vegada dic el mateix: mai més posaré la mà al foc per Adif. Per tant, no ho sé, espero que sí, si no serem contundents.

Home, jo no m'atreviria a dir que els ciutadans van dir: “Abaixem el cap i paguem.” Els ciutadans estaven farts de la situació, i és lògic, sobretot els veïns més propers. Possiblement jo m'hagués sentit molt còmoda si s'hagués acordat anar als tribunals, ja ho reconec. M'hagués semblat una bona opció. Però quin interès tinc d'anar a preguntar als veïns per després no fer cas? Cap. Per tant, es va acordar això i també em sembla adequat i assenyat. Entenc que els veïns estiguin farts i vulguin que s'acabi al més aviat possible. Això no obsta perquè quan tot això acabi farem tot el possible per anar en contra d'Adif en tots els sentits que puguem.

Bé, aquest tema no és tan clar com sembla. Ara amb les obres que iniciaran s'hi inclouen les dues principals mesures per les quals no s'ha pogut aprovar el pla de protecció segons la normativa catalana: el tema de les portes d'emergència i el d'un sistema de comunicació que hi ha d'haver. Amb la meva experiència jurídica entenc que si aviat comencen les obres és que gairebé no haurien admès a tràmit la demanda, que ja estaria fet. I mira que acabo de dir que sí o sí anirem per la via judicial, però en aquest cas l'oportunitat ara em fa la sensació que no té gaire sentit perquè està previst a les obres. Una altra cosa són els danys morals que puguem reclamar després.

Sí, però els serveis urbanístics no estan donant l'abast, hi ha multitud de projectes. Tan bon punt tinguem la possibilitat, ens hi posarem, però estan col·lapsats.

Sí, ara estàvem intentant conceptualitzar com ho faríem. Ja hi va haver aquell procés de l'Enter Hub sobre com havia de ser el voltant de l'estació, ja es va debatre amb moltes entitats i pensàvem que podria ser una eina de la qual partir i que es podria fer un inici de possibilitats molt àmplies sobre què pensem que hauria de ser: més parc, més porta a la ciutat, més zona verda...; per veure què agrada més i després ja treballaríem propostes més concretes.

Moltes coses. Estem molt ocupats en aquest tema. Sabeu que vaig acordar la intervenció i tenim un òrgan interventor que està començant a analitzar, amb tranquil·litat, aquesta possible o no municipalització. És cert que ens fa la sensació que podria ser una bona opció i per això vam estar d'acord a estudiar-ho. Ara és una cosa a mitjà termini.

Que hi hagi algun il·lícit penal, crec que no, però no ho sé.

El pla especial urbanístic està fet. Cal fer aportacions d'altres tipus: el social, el comercial... S'està treballant amb les associacions de veïns per crear les comissions que s'havien de crear. És immediat ja això.

Sí, pensem aprovar-lo en principi en el ple de desembre. Seran propostes a mitjà i llarg termini, línies estratègiques, i després s'hauran d'aprovar diverses accions, com qualsevol planificació.

En absolut. En primer lloc, crec que tothom té molt clar que no és res personal. I en segon, és impossible perquè la relació de la ciutat amb la seva universitat ha de ser estreta.

Estem fent tot el que podem i sé que saben que estem fent tot el que podem. Que a vegades hi ha hagut algunes manifestacions que potser no eren les més adequades, és igual. El que sí que no accepto són mentides: dir que jo he dit coses que no he dit, ni al revés, aquí sí que he demanat alguna rectificació. No digui que no hem fet tot el possible.

Bé, malentès, no ho sé... A vegades la preocupació et provoca dir coses potser no exactament com pretenies dir-les. No li vull donar més importància. Sé que a vegades li retreuen al rector que ha pressionat massa, jo no m'he sentit en absolut pressionada per la universitat, que consti. Des del primer moment vam dir el que faríem i és el que farem. No hem fet cap canvi de res.

Algú no ho ha entès, però molta altra gent sí.. També va fer el mateix que jo un alcalde home d'ERC. Són els dos extrems els que no ho han acabat d'entendre: els que pensaven que era excessiu, que tampoc ensenyaven tant, i els que ho veien amb un excés de puritanisme, que estava molt bé la crítica perquè anàvem molt curtes, que no era això el que jo deia. Jo demà traslladaré una carta a l'Institut Català de la Dona explicant el que va passar i demanant-li ajuda per convertir-ho en un debat tal com crec que hauria de ser, reflexiu i no de titulars.

Sí, sobretot pels accidents per manca de visibilitat. Per nosaltres la seguretat és el primer. I també per les dificultats de mobilitat dels vianants. No estem en contra dels quioscos. Ara quan estigui fet el parc Central volem mirar si n'hi pot anar un.

Crec que és important per al Trueta quedar-se a Girona, per al mateix hospital, per a tota la ciutadania de la demarcació. Exercint un rol de capitalitat, lleial i honest, no de fatxenderia, crec que hem de donar les eines perquè vagi al millor lloc possible i és aquí.

No puc parlar per tothom, jo em sento perseguida i pressionada, però això no em frena en res. És més, encara m'esperona més. Aquesta tàctica no sé si els funciona en algú. Pel que veig, no.

L'alcaldessa, que és la que en definitiva acaba signant els decrets, és clarament i absolutament independentista. L'alcaldessa farà el que hagi de fer.