Política

MARTA MADRENAS

Alcaldessa de Girona

“Ara sí que em presentaria el 2019 ”

Després de vuit mesos a l'alcaldia, es mostra còmoda en el càrrec i parla d'equip “cohesionat”

Remarca que el procés és “essencial” i es mostra disposada a arribar on faci falta

A L'ALCALDIA
Marta Madrenas, fotografiada a l'escala de l'ajuntament que dóna accés a l'alcaldia. Advocada i API de professió, va entrar en política el 2011 quan Carles Puigdemont va fitxar-la per a la seva candidatura. Quan ell va deixar l'alcaldia no va ser la primera opció, però després del breu mandat d'Albert Ballesta va ser el seu torn i ja fa gairebé vuit mesos que és alcaldessa.
Vam viure moments molt complicats, però ara el grup de CiU som un gran equip i tenim un bon aliat. L'equip de govern està cohesionat En l'afer del parc de la UdG no m'he sentit en absolut pressionada per la universitat
Puigdemont no fa un seguiment continu, no ha intentat mai incidir en res, però quan ens veiem s'interessa per temes puntuals Sobre el pla de la Devesa, no es poden reobrir debats ja tancats com si hi han d'anar les Fires
Mai posaré la mà al foc per Adif. I quan acabi tot, anirem contra ells en tots els sentits possibles

Marta Madrenas va prendre possessió com a alcaldessa de Girona el 18 de març. Gairebé vuit mesos després, fa balanç de la situació política al consistori i també dels grans temes de ciutat.

Quina valoració general fa d'aquests mesos amb vostè al capdavant de l'Ajuntament?
Crec que ja es pot considerar que el consistori està absolutament estabilitzat en l'àmbit polític. Hem trobat l'equilibri. A l'Ajuntament ja fa uns mesos que anem a tota màquina, el grup de govern està cohesionat i treballem molt bé. Estem desenvolupant totes les polítiques a què ens vam comprometre, que és el que tot responsable polític ha de pretendre fer.
I, més a títol personal, l'inici va ser convuls, ja ha trobat el seu lloc? Se sent còmoda en el paper d'alcaldessa?
Si mai ens sentim totalment còmodes no sé si anem bé... Ja de naturalesa sóc crítica, en un sentit positiu. Crec que, si no pots fer anàlisis crítiques de les coses, no pots avançar. Em sento molt bé, és un orgull ser l'alcaldessa i em sento còmoda en el sentit que no em sento que estigui en un lloc artificial, me'l sento propi i bé, controlat. Però, és clar, no tot és com voldria, sempre hi ha marge de millora.
Es veu repetint? És a dir, presentant-se a les primàries del PDECat per ser la candidata el 2019?
Ara mateix, sí. Si jo crec que sóc la millor candidata possible per al partit i tant que em presentaré a les primàries. Falta molt, però en principi sí. I per què aquest sí tan clar que fa uns mesos enrere no era tan clar? Perquè veig que no em donarà temps de fer moltes de les coses que ara m'estic plantejant de fer. La major part del programa de govern sí, perquè ja hi comptàvem, ja era el segon mandat de l'alcalde Puigdemont, però ara veig que hi ha temes que s'obren i que en menys de tres anys serà molt difícil poder implementar tot el que tens al cap. És per això que he canviat d'opinió.
Abans parlava de cohesió entre els dos grups del govern. Des de fora no es veu així. Es percep com un funcionament totalment per separat. Veritablement hi ha aquesta cohesió?
Sí, sí. Tenim moltes reunions amb Sílvia Paneque, s'acorden els temes, si hi ha qualsevol tema que alguna de les dues no acaba de veure clar se'n parla i es consensua, en la reunió de grup dels divendres en què hi som tots els regidors es tracten tots els temes transversals... Estem igual de cohesionats que ho estàvem en l'anterior mandat. És clar que cada regidor no pregunta cadascuna de les mesures, actuacions i accions a tothom. No és un govern assembleari. No he notat diferència entre les reunions de govern de fa un any i les d'ara, ni en l'estil ni els temes de les reunions, l'única és que ara sóc alcaldessa.
I les relacions dins el grup de CiU, després de les tensions en tot l'episodi del relleu, com estan ara?
Ara estem molt cohesionats i units i crec que es percep així. Hi ha molt bon ambient. Anem a dinar, esmorzar... Ens donem molt suport els uns als altres de manera lleial i generosa. Estic molt contenta de l'equip i de com ha reaccionat, perquè van ser moments molt complicats, però ara ha passat el temps i crec que som un gran equip i que tenim un bon aliat. El consistori està bé, segur i fort.
Durant l'episodi del relleu es va crear la figura de la vicealcaldia per acontentar Demòcrates. Té sentit encara aquesta figura que sembla creada més que res per motius partidistes?
En absolut. És una figura molt important i va ser un encert crear-la. Estic tenint molta sort de tenir aquesta figura perquè des d'alcaldia no es pot arribar a tot, sobretot en temes institucionals i de recepció, i des de vicealcaldia es pot dur a terme una bona representació en nom de la ciutat.
Puigdemont va participar bastant en el relleu. Actualment segueix al cas de la política gironina i hi té un contacte freqüent o n'està més desvinculat?
No hi té contacte freqüent, és normal, perquè té molta feina i maldecaps. No hi ha seguiment continu, però en temes puntuals i que considera molt rellevants sí que s'interessa per com estan. També és cert que no se'l percep. Ell va tenir clar que ara la responsabilitat és d'una altra persona i no ha intentat mai incidir o conduir cap actuació. En aquest sentit, sí que s'ha apartat totalment. No obstant això, quan ens veiem és lògic que es mostri interessat per com estan anant alguns dels temes. No en el sentit de donar instruccions sinó de sentir-hi interès.
Ara voldria fer un repàs al paper de cada grup de l'oposició i de com estan les relacions amb ells. Comencem per ERC-MES.
És una relació especial perquè possiblement és amb els que ens sentiríem amb diferència més propers, si parlem d'ideologies, i no entenem bé per què som incapaços de trobar una bona entesa, no a títol personal, sinó en el sentit que no trobem bones fórmules de treball i s'està fent difícil. Segurament la culpa és de les dues bandes.
I amb la CUP?
La CUP és la CUP. Ens sentim molt llunyans en ideologia i en formes. En l'únic en què amb ideologia trobem punts en comú és en el procés, però fins i tot ni en això no acabem d'anar en la mateixa línia, perquè ells no prioritzen la unitat. En la resta, crec que coincidim en poques coses, sobretot en les formes, tot i que a vegades hi pot haver accions que ens semblen bé als dos per coincidència. Per exemple, hem coincidit que calia municipalitzar alguns temes de mobilitat, com ara les zones blaves, però per ells era per principi ideològic i per nosaltres pel pragmatisme que era la millor opció un cop analitzades totes.
Queden Ciutadans i el PP...
És clar que ens separa, i molt, tot el tema del procés i això per nosaltres és essencial. És una barrera important. A més, estan tenint una actitud bastant bel·ligerant i és clar que la situació es torna més complicada. Per nosaltres el procés és una prioritat, no perquè sí, sinó perquè sincerament penso que la millor fórmula perquè els veïns i veïnes de Girona, tant els independentistes com els que no, visquin substancialment millor és aconseguir un estat independent. Ho dic honestament. Quan veus una línia tan clara, has d'anar per aquí. I quan aquesta via vas veient que cada vegada de manera més agressiva te la intenten anar coartant i, a més, entenc que de manera deslleial, perquè s'està judicialitzant, volent posar la por en aquelles persones que han estat escollides per tota la ciutadania que les inhabilitaran i les posaran a la presó... No pot haver-hi diàleg, s'ha d'anar a fer l'estratègia de la por? En aquest sentit, molt complicat també. Tot i que personalment he de dir que en general amb tots els regidors i regidores del consistori hi ha una relació correcta. Amb alguns ben bona.
Anem a temes de ciutat. El pla especial de la Devesa va molt endarrerit i ja s'ha anunciat que almenys fins al gener no anirà a ple i que no s'hi tractaran els usos, cosa que reclamen els veïns. Com es resoldrà aquest conflicte?
Es resoldrà escoltant els veïns, els 2.000 veïns que ja van parlar quan s'estava redactant aquest pla. Tots els veïns i entitats de la ciutat van tenir un any i mig per participar-hi. Ara es vol tornar a entrar en el debat de si les Fires han d'anar allà o no quan més del 90% deien que sí i és un debat tancat. La meva obligació és defensar el resultat del procés que es va fer. Sí que s'hi poden introduir altres temes, es pot parlar tant de la tira d'arbres com del terra del camp de Mart, perquè no eren preguntes concretes del procés. Ara, debats de més relleu, com ara les Fires i el mercat, no, perdonin, però això ja està!

El mercat tampoc no es mourà?

Es va decidir que no es mogués. Una de les preguntes era que estava bé, que s'havia de dinamitzar. Ara bé, el mercat ens agradaria que entre tots, sobretot amb els marxants, treballéssim de mica en mica perquè es pugui convertir en un mercat més especial, atractiu, que potser pot ser més petit, que potser es pot dividir en dos, que potser es pot canviar o no de lloc, però això ho hem de treballar amb tranquil·litat, no és ara en el pla el moment. Per tant, la meva obligació és fer que es respecti al màxim la voluntat del procés participat. Els petits detalls que no s'hagin de concretar ara, millor fem-ho amb tranquil·litat, després, i cosetes que no van contra el pla i que faran que els veïns es puguin quedar més tranquils... home, i tant! Per això, no hem volgut anar amb pressa. De fet, no tenim cap pressa. Hem estat dècades amb la Devesa així. Si volem tenir aquest pla aprovat és perquè ha de ser l'eina de planejament necessària per començar a demanar finançament europeu, de l'Estat espanyol i d'on puguem. I també per començar a treballar en les normes d'ús i de gestió, que no han de suposar una cotilla per al dia de demà, sinó que han de ser per ara, i que si d'aquí a pocs anys passa res es pugui canviar, no pot ser una cotilla com un pla especial, que té vocació de permanència.
Un altre tema cabdal és el parc Central. En teoria les obres estan a punt d'iniciar-se. Ara va de debò?
Cada vegada dic el mateix: mai més posaré la mà al foc per Adif. Per tant, no ho sé, espero que sí, si no serem contundents.
Han passat quatre mesos de l'episodi del ‘finger'. Va fer la sensació que l'Ajuntament volia anar cap als tribunals i van ser els ciutadans els que els van frenar, fer abaixar el cap i pagar. Podríem dir això?
Home, jo no m'atreviria a dir que els ciutadans van dir: “Abaixem el cap i paguem.” Els ciutadans estaven farts de la situació, i és lògic, sobretot els veïns més propers. Possiblement jo m'hagués sentit molt còmoda si s'hagués acordat anar als tribunals, ja ho reconec. M'hagués semblat una bona opció. Però quin interès tinc d'anar a preguntar als veïns per després no fer cas? Cap. Per tant, es va acordar això i també em sembla adequat i assenyat. Entenc que els veïns estiguin farts i vulguin que s'acabi al més aviat possible. Això no obsta perquè quan tot això acabi farem tot el possible per anar en contra d'Adif en tots els sentits que puguem.
De fet, s'està fent una recollida de signatures perquè l'Ajuntament denunciï ja Adif pel tema del pla de seguretat.
Bé, aquest tema no és tan clar com sembla. Ara amb les obres que iniciaran s'hi inclouen les dues principals mesures per les quals no s'ha pogut aprovar el pla de protecció segons la normativa catalana: el tema de les portes d'emergència i el d'un sistema de comunicació que hi ha d'haver. Amb la meva experiència jurídica entenc que si aviat comencen les obres és que gairebé no haurien admès a tràmit la demanda, que ja estaria fet. I mira que acabo de dir que sí o sí anirem per la via judicial, però en aquest cas l'oportunitat ara em fa la sensació que no té gaire sentit perquè està previst a les obres. Una altra cosa són els danys morals que puguem reclamar després.
El final de les obres al parc Central ha de coincidir amb la nova estació de busos. Llavors el següent repte serà la plaça Espanya. No s'hauria de començar ja a repensar per no deixar l'espai mort quan al març es desmunti l'estació provisional de busos?
Sí, però els serveis urbanístics no estan donant l'abast, hi ha multitud de projectes. Tan bon punt tinguem la possibilitat, ens hi posarem, però estan col·lapsats.
S'havia dit que es faria amb algun procés participatiu...
Sí, ara estàvem intentant conceptualitzar com ho faríem. Ja hi va haver aquell procés de l'Enter Hub sobre com havia de ser el voltant de l'estació, ja es va debatre amb moltes entitats i pensàvem que podria ser una eina de la qual partir i que es podria fer un inici de possibilitats molt àmplies sobre què pensem que hauria de ser: més parc, més porta a la ciutat, més zona verda...; per veure què agrada més i després ja treballaríem propostes més concretes.

Parlava abans de municipalitzacions. Es va aprovar estudiar la de l'aigua. S'han fet ja coses?

Moltes coses. Estem molt ocupats en aquest tema. Sabeu que vaig acordar la intervenció i tenim un òrgan interventor que està començant a analitzar, amb tranquil·litat, aquesta possible o no municipalització. És cert que ens fa la sensació que podria ser una bona opció i per això vam estar d'acord a estudiar-ho. Ara és una cosa a mitjà termini.
Sobre el cas Agissa, l'Ajuntament té algun dubte sobre la gestió de Piferrer?
Que hi hagi algun il·lícit penal, crec que no, però no ho sé.
Fa pocs dies la CUP recordava que ja ha passat un any del ple extraordinari sobre Sant Narcís. Com està el pla especial?
El pla especial urbanístic està fet. Cal fer aportacions d'altres tipus: el social, el comercial... S'està treballant amb les associacions de veïns per crear les comissions que s'havien de crear. És immediat ja això.

L'altre pla especial pendent és el de les Pedreres, que sí que està més avançat...

Sí, pensem aprovar-lo en principi en el ple de desembre. Seran propostes a mitjà i llarg termini, línies estratègiques, i després s'hauran d'aprovar diverses accions, com qualsevol planificació.
L'afer del parc científic de la UdG ha enrarit les relacions amb la universitat i el rector?
En absolut. En primer lloc, crec que tothom té molt clar que no és res personal. I en segon, és impossible perquè la relació de la ciutat amb la seva universitat ha de ser estreta.
Creu que l'Ajuntament ha fet tot el que podia per ajudar?
Estem fent tot el que podem i sé que saben que estem fent tot el que podem. Que a vegades hi ha hagut algunes manifestacions que potser no eren les més adequades, és igual. El que sí que no accepto són mentides: dir que jo he dit coses que no he dit, ni al revés, aquí sí que he demanat alguna rectificació. No digui que no hem fet tot el possible.
Així sí que reconeix que hi ha hagut algun malentès...
Bé, malentès, no ho sé... A vegades la preocupació et provoca dir coses potser no exactament com pretenies dir-les. No li vull donar més importància. Sé que a vegades li retreuen al rector que ha pressionat massa, jo no m'he sentit en absolut pressionada per la universitat, que consti. Des del primer moment vam dir el que faríem i és el que farem. No hem fet cap canvi de res.
I en l'afer del cartell del circ Raluy creu que se l'ha malentès?
Algú no ho ha entès, però molta altra gent sí.. També va fer el mateix que jo un alcalde home d'ERC. Són els dos extrems els que no ho han acabat d'entendre: els que pensaven que era excessiu, que tampoc ensenyaven tant, i els que ho veien amb un excés de puritanisme, que estava molt bé la crítica perquè anàvem molt curtes, que no era això el que jo deia. Jo demà traslladaré una carta a l'Institut Català de la Dona explicant el que va passar i demanant-li ajuda per convertir-ho en un debat tal com crec que hauria de ser, reflexiu i no de titulars.
El quiosc de la Gran Via, realment calia treure'l?
Sí, sobretot pels accidents per manca de visibilitat. Per nosaltres la seguretat és el primer. I també per les dificultats de mobilitat dels vianants. No estem en contra dels quioscos. Ara quan estigui fet el parc Central volem mirar si n'hi pot anar un.
Un dels temes més recents és la proposta que ha fet a Salut d'uns terrenys per al nou Trueta. Creu que és important per a Girona que el Trueta s'hi quedi?
Crec que és important per al Trueta quedar-se a Girona, per al mateix hospital, per a tota la ciutadania de la demarcació. Exercint un rol de capitalitat, lleial i honest, no de fatxenderia, crec que hem de donar les eines perquè vagi al millor lloc possible i és aquí.
Abans deia que el procés és essencial. El 2017 ha de ser un any crucial en què es demanarà als electes actuacions que poden tenir conseqüències legals. Estan a punt o se senten perseguits i pressionats?
No puc parlar per tothom, jo em sento perseguida i pressionada, però això no em frena en res. És més, encara m'esperona més. Aquesta tàctica no sé si els funciona en algú. Pel que veig, no.
Quan arribin moments crucials, sobretot de desobediència, això podria afectar el pacte de govern amb el PSC? Podria crear tensions entre els dos grups?
L'alcaldessa, que és la que en definitiva acaba signant els decrets, és clarament i absolutament independentista. L'alcaldessa farà el que hagi de fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLíTICA

L’extrema dreta rebenta un debat electoral a Barcelona

barcelona
guerra a gaza

El Gabinet de Guerra israelià es reuneix a Tel-Aviv per a tractar la invasió de Rafah

barcelona
guerra a europa

Biden va enviar a Ucraïna en secret míssils ATACMS, revela la Casa Blanca

barcelona
unió europea

L’Eurocambra tanca una legislatura marcada per la covid i Ucraïna

barcelona
ADMINISTRACIONS

Pineda aprova millorar la participació ciutadana als plens

PINEDA DE MAR
política

Salvador Illa guanyaria les eleccions i l’independentisme perdria la majoria al Parlament

barcelona
estat francès

Macron entra en campanya amb un crit d’alarma: “Europa pot morir”

barcelona
Estat espanyol

L’entorn i els socis de Sánchez l’animen a continuar

Barcelona
escòcia

L’SNP trenca la coalició de govern amb els Verds

barcelona