política
repartiment de cadires
El PP esquiva el vet de l'oposició i col·loca Fernández Díaz
El grup de Rajoy situa l'exministre en una comissió del Congrés de menor rang
El PSOE finalment havia fet pinya amb altres grups per barrar-li el pas
El Congrés va viure ahir un autèntic joc de la cadira, en el qual el protagonista indiscutible va ser l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i, de retruc, el PSOE i els seus titubejos sobre si havia d'impedir o no que el PP recol·loqués el diputat català a la presidència d'una comissió del Congrés, un fet habitual quan es tracta d'exmembres del govern espanyol. Finalment, i després d'un matí de vets de l'oposició –després que els socialistes reconsideressin la seva posició inicial de permetre que ocupés la presidència d'Exteriors–, ahir a la nit el grup de Mariano Rajoy li va trobar una nova ubicació que li permet sortejar el setge de l'oposició: Fernández Díaz presidirà la comissió de Peticions. Això sí, es tracta d'una institució d'escasses funcions i de menor rang respecte a la que aspirava inicialment.
Pacte no escrit
La jornada s'iniciava amb l'anunci sorprenent del PP d'una petició d'ajornament de la votació que s'havia de celebrar per rellevar Jesús Posada per Fernández Díaz de la presidència d'Exteriors. Acusaven el PSOE d'haver trencat un pacte no escrit que se segella durant el repartiment de comissions pel qual no es poden qüestionar les persones escollides pel partit per a les presidències que els corresponen. Precisament, amb aquest argument, el dia abans els socialistes s'havien negat a presentar un candidat alternatiu a Fernández Díaz, tal com els demanaven formacions com ara Podem, el PDECat i ERC per evitar que s'escollís Fernández Díaz. Perquè el fet d'abstenir-se –en aquest cas no es pot votar en contra– garantia l'elecció del català.
Conscients que s'obria un nou front de batalla dins el partit que el desgastaria encara més, dimarts al vespre el president de la gestora, Javier Fernández, va contactar amb La Moncloa per comunicar que el PSOE no podia aparèixer com el que permetia que es premiés un exministre, l'actuació del qual havia estat reprovada pel Congrés i que està pendent d'una investigació parlamentària per l'operació Catalunya. Oferien al PP que presentés un candidat alternatiu, al qual donarien suport. El grup conservador, si més no, es va tancar en banda i va ser llavors quan el PSOE va sondejar l'oposició per demanar si avalarien un candidat seu. Era el darrer intent per aconseguir que el PP afluixés i reemplacés Fernández Díaz.
Segon intent
Posada en marxa l'operació, el PP va optar per demanar l'ajornament del relleu a la comissió d'Exteriors i va fer la mateixa jugada amb la comissió mixta de Relacions amb el Tribunal de Comptes tot afirmant que calia obrir “un període de reflexió” sobre la candidatura de Fernández Díaz. L'exministre, si més no, assegurava que no posaria “cap problema” al seu grup i que faria el que li demanessin. Ell mateix, doncs, propiciava una possible retirada que fins i tot havia estat reclamada –en privat– per alguns destacats membres del partit conservador.
Mentrestant, alguns grups de l'oposició celebraven que el PSOE hagués canviat de criteri –el dia abans el seu portaveu, Antonio Hernando, assegurava que es compliria el pacte sobre el repartiment– i, sobretot, posaven de manifest que situacions com la d'ahir o el setge del dia abans a la polèmica Lomqe evidencien que, “si hi ha coordinació entre l'oposició, alguna cosa es pot canviar”. Així s'expressava el portaveu del PDECat, Francesc Homs, el qual es felicitava pel fet que Fernández Díaz “hagi pagat les conseqüències dels seus actes”. Des de Podem, si més no, es vantaven que la seva “pressió” havia fet claudicar el PP i el PSOE.
Però, quan semblava que el PP es prendria un temps per decidir què fer amb Fernández Díaz, ahir a la nit anunciava que presidiria la comissió de Peticions, que, a diferència de les altres que pretenia ocupar, no requereix votar el president. D'aquesta manera esquivava un nou possible vet. En vista d'això, Antonio Hernando clamava contra el “lamentable entestament” del PP per col·locar-lo, encara que sigui “per la porta del darrere” del Congrés.
