Un diàleg sense renúncies

Diàleg, sí, i tant, però sobre tots els temes i sense cap renúncia en clau de procés. Encara que sigui des de la desconfiança, el govern té clar que, tal com sempre havia demanat, explorarà a fons totes les vies de negociació que es puguin obrir amb el nou executiu estatal, en una setmana en què sobtadament han plogut les ofertes de col·laboració des de Madrid. Això sí, té tant o més clar que el compromís del 27-S és ferm, que la majoria parlamentària és prou sòlida i que el procés de desconnexió encetat tirarà endavant en paral·lel, amb el referèndum en l'horitzó la segona quinzena de setembre del 2017. “Una cosa no es contradiu amb l'altra”, remarcava la portaveu del govern, Neus Munté, que en tot cas insistia que el diàleg “no ha començat”, i hi posava dues condicions: que sigui bilateral i sense línies vermelles prèvies.

A més, és evident que tampoc ajuda a prendre's seriosament la proposta, ans al contrari, el fet que segueixin el seu curs els processos judicials oberts contra els responsables polítics del 9-N –inclosa la votació secreta dilluns al Congrés del suplicatori de l'exconseller Francesc Homs perquè se'l pugui jutjar–; contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i contra centenars d'ajuntaments i càrrecs electes locals.

Encara en l'etapa de les declaracions encreuades preliminars, en tot cas, la primera oportunitat de comprovar fins a quin punt és real la predisposició mostrada ara per Madrid serà la reunió que han de mantenir a Barcelona, en una data encara per determinar, els vicepresidents Oriol Junqueras i Soraya Sáenz de Santamaría. Va ser el català, de fet, que ha admès que hi té sintonia, qui li ho va demanar formalment dilluns passat per carta, després que ja haguessin assenyalat aquesta possibilitat en la trobada anterior, a finals d'abril. En aquella ocasió, la reunió va ser posterior a la que havien tingut dies abans els dos presidents, però aquest cop serà segurament al revés. I la que també està anunciada entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, si bé va per altres camins –va sorgir per un compromís personal en la conversa que van mantenir després de la investidura al Congrés–, probablement es produirà després, ja que en aquest cas s'està en espera que sigui el popular qui prengui la iniciativa per convocar-la.

En principi, la idea és que aquesta tingui un caire molt més polític de fons, i es pugui parlar en profunditat sobre el procés, amb la qual cosa el govern no descarta que Rajoy, a diferència de fins ara, hi vagi amb alguna proposta sota el braç, encara que sigui genèrica. En la trobada que mantindran els vicepresidents, en canvi, s'han d'abordar els 46 punts concrets que el mateix Puigdemont va plantejar a Rajoy a l'abril, sobre els quals fins ara no ha arribat cap resposta, i que van des de la demanda de més inversió en infraestructures fins a qüestions de competències i de finançament de serveis que executa la Generalitat. És clar que el primer punt ja fa referència al respecte a la voluntat del 27-S, és a dir, al dret a l'autodeterminació, per la qual cosa fonts properes assenyalen, amb certa sornegueria, que Junqueras ja podria plantejar a Sáenz de Santamaría si “ajudarà” a convocar el referèndum al setembre. “No farem ni un pas enrere en la qüestió del referèndum”, refermen en tot cas.

Les mateixes fonts, sigui com sigui, recorden que l'oferiment de diàleg és poc sincer en el sentit que no és fruit de cap canvi d'actitud de fons respecte a Catalunya, sinó d'un canvi d'aritmètica parlamentària al Congrés, i asseguren que s'asseuran amb escasses perspectives d'acord, “per no dir nul·les”. “Intentarem arreglar el que puguem, però l'experiència ens diu que no compleixen res, i hi ha poques expectatives a la pràctica”, assenyalen. “Volem fets, prou de promeses”, corroboren altres fonts consultades. És per això que, per exemple, el conseller de Territori, Josep Rull, ja va respondre a l'oferiment de dissenyar un nou pla d'inversions a la xarxa ferroviària que li va fer el seu homòleg estatal, Íñigo de la Serna, dient que no cal negociar cap pla nou, sinó executar el que ja es va acordar fa anys.

En aquest sentit, és força significatiu que la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, que hauria de servir per tractar aquests afers, així com per discernir conflictes de competències i pactar traspassos pendents, no s'hagi reunit des del 2011, quan encara la presidia Josep Antoni Duran i Lleida. És cert que, en l'aspecte tècnic, són més sovintejades les comissions que es fan, via videoconferència, per mirar de resoldre problemes competencials abans de recórrer a la via judicial, però no tenen un caràcter polític i sovint no han evitat els recursos encreuats. De fet, ara mateix només hi ha una qüestió damunt la taula de la comissió, que avui presideix Raül Romeva: el debat sobre el decret llei 3/2016 del govern, de mesures urgents en matèria de contractació pública, que podria ser el següent a rebre un recurs al TC.