“El que ens cal és tenir el control de l'aixeta”

No, de moment no. He enviat la carta i estem esperant que ens responguin.

Li he enviat la carta perquè el president Puigdemont ens va demanar que fóssim nosaltres qui féssim el primer pas i la convidéssim a Barcelona. Per això ho he fet.

Els governs espanyols, o no ofereixen res o, quan ho ofereixen, no ho compleixen. Això és el que ens ensenya l'experiència. Amb això vull dir que les expectatives que ens generen les declaracions que estan fent són realment molt baixes. Una altra cosa és que nosaltres sempre estem disposats a explicar-nos, amb qui sigui.

Ja li he dit que els governs espanyols, o no ofereixen res o, quan ho ofereixen, no ho compleixen. Amb això ja li he respost. Si llavors qui sigui contradiu aquesta nostra percepció, ja tindrem ocasió de parlar-ne.

Quan això va passar, si és que va passar, perquè ell ho nega, jo no hi era. El que sí que està contrastat és que Millo era d'Unió.

El govern de Catalunya ens ha encarregat que ens reunim amb la vicepresidenta i hi anirem. I quan hi siguem, ja veurem. Vista l'experiència de la darrera reunió, la perspectiva és la que és. No sé veure-hi cap diferència.

El nostre compromís és amb la democràcia. I el nostre compromís és que els ciutadans s'expressin a través de les urnes. És la democràcia qui ha de determinar els marcs legals en què s'han de produir les converses. I no pas els marcs legals els qui han de coartar la democràcia.

No són els pressupostos que els ciutadans de Catalunya es mereixen, perquè els ciutadans fan un esforç fiscal molt gran que després no es reflecteix en els pressupostos. I tothom sap per què. Però, en aquest marc, és evident que són els millors pressupostos possibles perquè reverteixen en gran mesura les retallades dels anys de la crisi, perquè garanteixen uns serveis socials més adequats al moment actual, perquè donen impuls a l'activitat econòmica... En tot cas, ho són per poder superar el marc actual, que per això som independentistes i republicans de tota la vida.

No em pertoca a mi valorar el que els altres faran. Nosaltres valorem el que nosaltres fem. Les preguntes sobre els altres les ha de fer als altres.

És evident que nosaltres hem fet el possible per fer els millors pressupostos, i que estem convençuts que és millor aprovar-los que no pas no aprovar-los, perquè posem a disposició 1.150 milions més en polítiques socials que els que hi havia amb la pròrroga del 2015. Que cadascú jutgi i faci el que vulgui fer. I els ciutadans ja ens jutjaran a tots plegats.

No em pertoca valorar a mi el que els altres facin.

La responsabilitat que nosaltres tenim és gestionar la realitat, no pas especular sobre els escenaris que vindran. No em toca a mi vaticinar el que passarà.

Nosaltres hem presentat uns pressupostos amb la confiança que eren els millors possibles. I ara cada formació política prendrà la decisió que cregui més correcta.

Ens hem reunit les vegades que ha fet falta.

Hi ha hagut reunions i intercanvis d'opinions, amb Rabell i amb Iceta, però és evident que amb ells no hi ha hagut les sessions de treball que hi ha hagut amb la CUP.

Hi he intervingut personament, sí, però no assegut a la taula.

En el nostre cas, el que és més influent és la voluntat de garantir que Catalunya sigui un país independent, una nova república al més justa possible. Aquests dos elements són indestriables.

Aquests pressupostos garanteixen la celebració del referèndum. I se suposa que qui els ha d'aprovar són aquells que volen que es faci el referèndum.

L'alcaldessa Colau ja ha deixat clar que els vol aprovar fent una moció de confiança. I no és perquè ens preocupi res del que vostè diu. A nosaltres no ens preocupa que ningú mengi terreny de ningú. El que volem és que tothom ho faci al millor possible. I que els ciutadans votin els qui creuen que ho fan millor. No volem pas que el nostre mèrit es basi en cap demèrit dels altres. Ànims a tothom, per part nostra.

Ànims a tothom. I que els ciutadans de Catalunya triïn el que els sembli millor. I nosaltres estem convençuts que la nostra proposta és la millor.

L'Estat espanyol, o no proposa res o ho incompleix. L'experiència és aquesta.

L'experiència ens diu que l'Estat espanyol no compleix res.

Complir la llei catalana.

El que digui la llei catalana.

No és cap partida. El que fem és complir el mandat democràtic del 27-S. I com que ara tenim el mandat del govern de reunir-nos amb Soraya Sáenz de Santamaría per seguir els 46 punts, ho farem.

No. L'experiència ens ensenya que no.

Nosaltres som independentistes i republicans des del primer dia, i la prioritat és fer un país independent i republicà. Aquest és l'objectiu que tenim. I a la resta els desitgem, com li deia abans, la major sort possible. A nosaltres només ens interessa una cursa, que és la del benestar de la gent d'aquest país. I això, n'estem convençuts, es fa fent un nou país, una nova república. No pas amb una autonomia espanyola. A la resta, li ho repeteixo, els desitgem que els vagi tot molt bé.

Nosaltres som independentistes de tota la vida, i si la independència l'haguéssim pogut fer abans ja l'hauríem fet. Si haguéssim pogut fer-la fa vint anys, millor que fa deu. Perquè, les coses bones, com més aviat millor.

Com més aviat millor. Que el 2017 hi ha una oportunitat? Doncs a aprofitar-la!

Creiem que sí.

L'Estat farà tot el possible per impedir que es concreti la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya. Això és ben sabut. Ho ha fet sempre i ho continuarà fent. Per això la qüestió no és “o ara o mai” sinó “ara i sempre”.

A la direcció d'Esquerra n'hi ha uns quants, que han estat a la presó per haver defensat Catalunya i els seus ciutadans. Per tant...

És evident. Es veu.

Que faci el que cregui que hagi de fer, el govern de Madrid. I nosaltres farem tot el que sigui necessari per complir el mandat democràtic del 27-S. Que l'Estat no ens ho posarà fàcil? És evident. Si han conspirat, s'han inventat proves... En tot cas, nosaltres anirem a la nostra.

Nosaltres hem de respondre defensant la institució que representa. I ens hem d'assegurar que el mandat del 27-S es compleixi.

Hem de fer tot el que sigui necessari perquè es compleixi l'exercici del mandat democràtic.

Haurem de fer tot el que sigui necessari.

Hem de fer no només això, sinó tot el que sigui necessari. Això i tot el que sigui necessari.

Ni obliguem ni prohibim res a ningú. Nosaltres el que farem és actuar amb tota normalitat. Actuarem amb normalitat, cadascú fent la seva feina. Seria molt estrany que nosaltres celebréssim la Constitució, que és un instrument que s'utilitza de manera sistemàtica i abusiva per impedir que els ciutadans de Catalunya exerceixin els seus drets democràtics. D'altra banda, estic convençut que hi ha una part important de la societat espanyola que tampoc està d'acord amb aquesta utilització abusiva que s'està fent del TC en contra de l'exercici dels drets dels ciutadans. I això es veu en les votacions del mateix Tribunal Constitucional. Hi ha membres que expressen el seu malestar a través de vots particulars. Hi ha ciutadans espanyols que també comparteixen la nostra opinió; una altra cosa evident és on són en aquests moments les majories a l'Estat espanyol.

El portarem entre tots. Nosaltres, com sempre, intentarem ajudar tant com puguem, i ser als més útils possible.

I farem tot el possible per ajudar.

Òbviament, sí.

Sí.

Sí. Dependrà evidentment de l'esforç de tothom, perquè nosaltres el que fem és ajudar-hi, i tot plegat és una responsabilitat col·lectiva. Estic convençut que tots estarem tant a l'altura com sigui possible. I crec que això serà suficient.

S'hi està treballant, i des de fa mesos. Hi haurà urnes, hi haurà tots els col·legis que calgui, i es farà... I la gran diferència amb el 9-N és que aquest cop el resultat serà vinculant, i que actuarem en conseqüència.

Nosaltres sempre diem que tenim per costum no contestar les opinions dels altres. I no seré jo ara qui trenqui aquest costum. No opinem sobre les opinions dels altres. Tenim el màxim respecte per tothom

No tenim per costum opinar sobre el que els altres opinen. Entenem que els ciutadans ja jutgen el que passa. Si Ortega vol ser, per exemple i com va dir, candidata a l'alcaldia de Barcelona, doncs nosaltres no opinem. Li desitgem tota la sort.

Ja li he dit que no opino del que diuen els altres. Nosaltres el que tenim és molta feina. Perquè hem de fer un referèndum, hem de garantir la tresoreria, hem de garantir que l'economia tiri endavant, que el país funcioni, que la relació amb Europa funcioni, que els instituts obrin, que la sanitat funcioni... Tenim molta feina. Tant és què opini Millo, Ortega o Domènech. Nosaltres no opinem. Tenim molta feina.

Ho preveiem tot. La reacció serà segurament la que esperem. La que fins ara ha ensenyat que tindrà.

Sí, és clar.

La creació d'un nou estat en un marc multilateral, tant públic com privat, implica que hi ha d'haver alguna conversa. En el marc públic perquè pertanyem a un marc europeu, amb institucions compartides... En el privat també, perquè a més a més hi ha un enorme deute públic. L'aparició d'un nou estat afectarà aquesta multilateralitat. Quan passi, aquests actors hi hauran de dir la seva. L'Estat haurà de prendre alguna decisió: entre elles, si vol entomar-ho positivament o no. Què li convé? Entomar-ho de la millor manera possible, perquè si no haurà d'assumir uns costos que probablement preferirà no assumir. Per exemple, en el repartiment dels actius i passius. Li interessarà parlar-ne per establir amb quins criteris es reparteix. Probablement, amb la insistència prèvia que té el govern del PP a dir que no voldrà negociar res, el que intenta és augmentar la percepció dels costos que tindrà aquest procés. Quan s'hagi produït el fet, els primers interessats a parlar-ne seran ells.

Nosaltres hem d'estar preparats per a això. I tenir-ho tot a punt per fer que les aixetes que provenen dels ciutadans de Catalunya reverteixin en els ciutadans de Catalunya. No pateixi, que en això hi estem treballant. L'hi explicaré d'una altra manera. L'altre dia, a les jornades econòmiques de s'Agaró, Anna Balletbò li va retreure al president Puigdemont que no estiguem asseguts a la taula, i va fer servir el símil del porró: si no ets a la taula quan passen el porró, no tens assegurat poder beure. No és cert. Puigdemont ja li ho va respondre. A mi, després, en la meva intervenció, el president de la Cambra de Comerç d'Espanya, José Luis Bonet, em va replicar tornant a fer servir el mateix símil de Balletbò. I jo li vaig respondre com li faig ara a vostè: si el que vols és garantir-te beure, no cal que siguis a taula esperant el porró. El que cal és tenir el control de l'aixeta de la bóta que omple el porró. Això és el que hem de fer.

Sí. S'està preparant tot això.

Sí, n'estem convençuts.

Nosaltres som molt respectuosos amb el que facin els altres. Estem convençuts que el sí guanyarà perquè és el que més li convé a Catalunya, al marge del que faci cadascú.

Nosaltres respectem totes les opinions de tothom: de la resta de formacions, dels seus portaveus, dels presidents dels seus grups parlamentaris, de tots els polítics, dels expolítics, dels polítics futurs... El màxim respecte per tothom.

El que realment ens fa il·lusió és ser útils als ciutadans de Catalunya.

Em faria il·lusió ser útil als ciutadans de Catalunya.