Procés sobiranista
Arrufat confirma que les lleis de desconnexió no s'aplicaran fins que es guanyi el referèndum
El portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, certifica el que ja vam anunciar a El Punt Avui diumenge passat
El portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, ha confirmat avui en una entrevista a l'ACN la informació que el nostre diari publicava diumenge passat, en un article titulat Desconnexió en un sol lot . Arrufat certifica públicament amb les seves declaracions que les tres lleis de desconnexió (la de transitorietat jurídica, la de la hisenda pròpia i la de la seguretat social) tindran una clàusula que impedirà que entrin en vigor fins que no es guanyi el referèndum d'independència. Tot i que la llei de transitorietat jurídica és la que permetrà la convocatòria del referèndum, el contingut de les lleis només tindrà vigència si guanya el “sí”. “No es farà cap pas endavant que no s'hagi votat a les urnes”, ha explicat Arrufat. Aquesta opció permet, segons diu el portaveu de la CUP, garantir “la màxima seguretat jurídica”. Es vol evitar, doncs, que no es produeixin situacions en què els ciutadans no tinguin clar on han de pagar els impostos o a quina administració han d'anar a reclamar. “Això no es pot donar, seria absurd. S'ha de procurar que tot passi sota el paràmetre de seguretat jurídica”, ha conclòs el representant de la CUP.
Quim Arrufat ha explicat també que Junts pel Sí i la CUP treballen per reduir els dos mesos actuals que hi ha previstos entre l'aprovació de les lleis i la celebració del referèndum, per evitar així la més que previsible intervenció del govern espanyol.
JxSí i la CUP negocien setmanalment el text polític de la llei de transitorietat jurídica que ha d'establir el pas de la legalitat espanyola a la catalana. Unes negociacions que, diu Arrufat, van “en bona direcció” i que permetran que el text estigui enllestit abans del 31 de desembre, tal com estableix la resolució aprovada al debat de política general.
Es tracta, segons Arrufat, del text que ha d'ordenar “tot allò que el país necessita transferir a nivell legal, el que necessita abolir i el que ha de crear de nou” i que ha d'habilitar la convocatòria d'un referèndum i els instruments necessaris pel procés constituent. Tot i que al Parlament s'han creat ponències conjuntes sobre les tres lleis de desconnexió, Arrufat ha justificat que s'estigui negociant al marge de les ponències davant del “boicot permanent” de la resta de grups que no volen que les lleis tirin endavant.
No és un 9-N
El portaveu del secretariat nacional de la CUP ha volgut deixar clar que aquest referèndum no és un segon 9-N. “Aquesta vegada primer s'ha pres la decisió de construir una república i el referèndum és l'instrument per validar les lleis ja aprovades. No és un desideràtum sobre què opina la gent per posar-se a treballar per construir una república, sinó que les lleis de desconnexió ja estableixen les bases de la nova república”, ha defensat. En cas que el “no” guanyés el referèndum d'independència, Arrufat ha explicat que s'aturarien les lleis i es tornaria a l'estatus quo inicial “d'una autonomia intervinguda”.
En el debat de política general, el president de la Generalitat va fixar el calendari del full de ruta: aprovació de les lleis de desconnexió al Parlament a finals de juliol del 2017 i referèndum en la segona quinzena de setembre. Segons Arrufat, s'ha de reduir el termini de dos mesos entre una cosa i l'altra perquè hi hagi “la mínima intervenció de l'Estat espanyol i la màxima celeritat a l'hora de celebrar el referèndum”. “Estarà convocat amb una legalitat pròpia en contra de la legalitat espanyola i serà susceptible de ser perseguit per terra, mar i aire”, ha pronosticat.
