“El procés liderat per JxSí i la CUP és a punt del col·lapse”

Com a presidenta té el meu suport. El que ha fet és facilitar un debat. El Parlament té dret a debatre el que vulgui, el que cregui convenient, sobretot quan són declaracions i conclusions de comissions d'estudi, que no són lleis. El Parlament ha fet el que havia de fer i ho ha fet en la forma reglamentària que té estipulat. Ella sap que part de les seves opinions polítiques no les comparteixo i seguiré sense compartir-les, possiblement. Però en tot cas, demanar als membres de la mesa que ens convertim en censors del que es pot o no es pot debatre, i en interpretadors de les línies vermelles dels debats polítics no té parangó en la democràcia.

Ells fan una interpretació restrictiva de l'ordenament jurídic, de la Constitució, de l'Estatut i del reglament del Parlament. Com que no estan d'acord amb el fons d'un debat, el que pretenen és, mitjançant les formes, impedir aquest debat. Les formes no es poden convertir en una mordassa d'un debat polític. El tema de la relació entre Catalunya i Espanya tindrà la seva solució amb aspectes jurídics que avui en dia no estan en la Constitució. Aquest debat ensenya la poteta de debats que vindran, igual que la democràcia, que quan va començar a caminar no tenia el vistiplau de l'ordenament franquista. I aquí passarà igual. Hi ha d'haver una interpretació flexible que permeti nous conceptes legals que després quedaran enregistrats en noves lleis. Tot el que tenim avui en algun moment no va existir legalment.

Hi ha d'haver una estratègia guanyadora del 70% o del 80% que no hi és. Hi ha una estratègia de JxSí, on dins hi ha la del PDECat, la d'ERC, que se li assembla, i aleshores hi ha la CUP per allà. D'aquesta manera anem al desastre. El procés liderat per JxSí i la CUP s'està esgotant, és a punt del col·lapse. Si el procés fracassa no serà una alegria per a nosaltres, perquè la democràcia rebrà un cop fort. Però al mateix temps no hi podem donar suport perquè és una concepció, una metodologia i un full de ruta esgotat. Només nosaltres podem representar políticament una relectura d'aquest procés. Hi ha una gran part de la societat catalana a qui el procés no li fa ni fred ni calor. Crec que és una part majoritària, no mobilitzada. Hem de redimensionar tot això amb una estratègia guanyadora. Quan la discutim, hi haurà molts factors. Per nosaltres, el referèndum és una peça clau, irrenunciable, perquè cap procediment democràtic pot substituir un referèndum.

El nou moviment polític i social, perquè no serà un partit, farà una proposta nacional per a Catalunya clara, nítida, completa, de quin model de país volem. Aquesta proposta tindrà variants socials, democràtiques, econòmiques i de com gestionar la sobirania del país. Serà una proposta sobiranista i de fraternitat amb altres pobles, que per nosaltres no són contradictòries. Evidentment, canviant la relació entre els de dalt i els de baix. Només així conquerirem sobirania veritable. La resta és independentisme per a incauts.

Primer, perquè arribem en el moment just i en el lloc just. El model polític de la vella política, a pesar del maquillatge del PDCat i de JxSí, està esgotat. El procés l'ha reviscolat momentàniament però, després de diversos anys de procés, tornem a caminar per un camí que es fa petit. No saben què fer del full de ruta, a part de dir que volen declarar la independència. Nosaltres naixem per ser alternativa a això. Tenim un model contraposat al del PDECat, que és el que porta l'hegemonia. El debat dels pressupostos ho evidencia. El PDECat ha imposat que no hi haurà impostos per als més rics i per als que més tenen. Per tant, ni Bellvitge ni Nou Barris tremparan amb el procés perquè pensen que està hegemonitzat, dirigit...

Depèn. En algun moment ha trempat amb nosaltres. I si ha votat C's el 27-S és perquè Espanya es trencava i ells no volien trencar Espanya i no volien la independència. Nosaltres no som independentistes i en dues eleccions, el 20-D i el 26-J, vam guanyar a Nou Barris. Els hem de donar una alternativa, que entenguin la sobirania per viure millor, no per tenir la bandera més gran. Això no els dóna ni menjar ni feina ni millors serveis sanitaris.

No, al contrari. La nostra influència es multiplicarà. Anem a jugar en camp gran, a la màxima categoria. Estem a punt de fer el triple mortal de la nostra història, una cosa que tindrà un impacte només comparable amb coses que els nostres pares van fer fa quaranta anys. És difícil pensar que el país tirarà endavant sense nosaltres. No anem amb vocació d'oposició, en aquest moment.

La sensació és de plena comoditat. Nosaltres venim d'una tradició de llarga història, bàsicament del moviment obrer. Catalunya té ramals molt importants, el PSUC, el POUM i fins i tot l'anarquisme. Volem aportar aquesta tradició, actualitzada, en el nou subjecte polític. No anem a fer una cosa ni comunista, ni trostkista, ni ecosocialista, ni socialistes, sinó que tots aquests elements hi seran. Hi haurà moltes aportacions ideològiques diverses però cap d'elles és la ideologia del tot.

No. Això és com el tomàquet al gaspatxo. El tomàquet és important dins d'aquest gaspatxo, però anem a fer gaspatxo, no suc de tomàquet. El procés necessita saba nova, una visió transversal del país, que faci que trempi Vic, Nou Barris i Bellvitge. I només quan això passi ningú ens pot aturar.

Sí. Aquest és un debat dinàmic en tots els partits. Hi ha una gran majoria en tots els partits per fer això. És històric i serà un camí. Evidentment, no volem estar en el bàndol del no, sinó en el sí, però en el sí d'aquesta Catalunya que té un sí propi i que no és el de Pedralbes.

No. Però el nostre sí té tots uns matisos imprescindibles perquè guanyi el procés que tota Catalunya desitja. I que fa trempar a Nou Barris i a Bellvitge. Nosaltres representem en part això.

Els termes que tenim aprovats al Parlament són: un referèndum vàlid i amb ple reconeixement internacional. Volem un referèndum que tingui validesa legal, jurídica, que serveixi, i amb ple reconeixement internacional. Si té aquestes condicions és el nostre referèndum. Si no les té, no.

Crec que el diàleg és una eina imprescindible.

Hi ha la mobilització, la desobediència civil... Hi ha molts mecanismes democràtics que al llarg de la història s'han fet servir i hem de seguir fent servir. A pesar del diàleg, hi ha d'haver mobilització i si cal, desobediència civil.

Empetiteix la societat catalana. Mitja Catalunya no li donaria suport. Per tant, hi aniríem debilitats i seríem derrotats. I la derrota del procés és la derrota de la democràcia. Per tant, no és un problema de valentia sinó que l'hem d'encertar, hi ha d'haver una estratègia guanyadora. Perquè sigui guanyadora ha de tenir el 70 o el 80% de la societat catalana.

Ha de ser un referèndum amb una pregunta clara, que vol dir que les diferents opcions tinguin expressió. Els que volen una nova relació entre Catalunya i Espanya, els que volen l'actual relació i el que volen la independència ho han de poder expressar.

El problema és que el PSOE ha degradat el concepte de federalisme. Però la paraula federalisme és de Pi i Margall, d'un català que va dir que entre iguals només hi pot haver pactes. Jo sóc federalista pimargallista, que vol dir que vull un poble lliure en un marc d'igualtat en la relació amb altres pobles. Defenso la fraternitat amb altres pobles. Perquè és el millor per Catalunya, no estar aïllat. Quan es parla d'independentisme i d'unionisme és un reduccionisme absolut del debat polític.