Procés sobiranista
“República de dret, democràtica i social”
JxSí i la CUP anuncien un acord sobre la llei de transitorietat, que du en l'article 1 una DUI condicionada al referèndum
Volen pactar amb els comuns el punt sobre la convocatòria
Del text tot just se sap que tindrà nou epígrafs, per evitar recursos
“Catalunya es constitueix en una república de dret, democràtica i social.” És l'article 1 de la llei de règim jurídic, també anomenada de transitorietat, sobre la qual Junts pel Sí i la CUP han arribat a un “acord polític global”, segons van anunciar ahir en una nota conjunta, en espera, això sí, que ho entrin a tramitació parlamentària en una data que definiran en funció de l'evolució els mesos vinents de les circumstàncies polítiques i judicials. El text, pensat per garantir la seguretat jurídica en tot moment i tots els àmbits durant el període inicial del nou estat, suposa de facto en aquest primer punt una declaració unilateral d'independència, condicionada al fet que l'opció de la república guanyi en el referèndum que es convocarà com a molt tard el setembre del 2017.
“Entenem que és una llei inimpugnable”, defensava a Europa Press la secretària general d'ERC, i portaveu de JxSí, Marta Rovira, que entén que això és la “llei fundacional” del nou estat, i que crearà un nou marc legal que el TC, per tant, ja no podrà “ni impugnar ni suspendre” perquè no hi serà competent. “Al·legarem que tenim un mandat democràtic i legal que han decidit els ciutadans”, exposava.
La publicació de la nota dóna compliment a la resolució que tots dos grups van pactar en el ple de política general de l'octubre, en què es comprometien que el text de la llei estaria “enllestit” abans del 31 de desembre. De moment, això sí, a banda del primer punt, ben poca cosa més ha transcendit del contingut específic per tal de no avançar pistes als contraris ni facilitar impugnacions abans d'hora. Amb això, tot just fa públics els nou epígrafs genèrics en què es dividirà, a més del preàmbul, i que han de bastir el conjunt de l'ordenament imprescindible amb què arrencarà el nou estat, la majoria subrogat a partir del vigent avui.
El primer capítol definirà qüestions relatives a la nacionalitat i el territori català; el segon farà referència a la successió d'ordenaments i administracions, de l'espanyola a la catalana; el tercer resumirà els principals drets i deures de la ciutadania; el quart dibuixarà el sistema institucional que regirà (les figures polítiques i cambres en què recaurà el govern); el cinquè dissenyarà el poder judicial; el sisè, les finances públiques; el setè es consagra tot al referèndum; el vuitè definirà la metodologia del procés constituent que hauria d'obrir el nou estat per aprovar la constitució catalana, i el novè definirà un seguit de disposicions addicionals i d'inaplicació. “Es tracta de donar continuïtat jurídica a tot”, resumien fonts consultades dels impulsors, des de les pensions a la cistella d'impostos actuals, i també incorporant-hi novetats imprescindibles, per exemple sobre el funcionament del sistema duaner. Les mateixes fonts confirmaven, tal com va avançar El Punt Avui, que la resta de lleis de desconnexió que falten per tramitar, i que han de construir el sistema tributari i de seguretat social del nou estat, es deixaran per a un estadi posterior al referèndum. De fet, les dues úniques que s'han començat a tramitar fins ara –la de creació de l'Agència de Protecció Social i la que fixa les institucions que vertebraran el sistema fiscal– es considera que són útils tant en un estat independent com en el marc autonòmic actual.
Esperant els comuns
Això sí, com que la majoria d'aspectes que legislarà la llei de règim jurídic estan supeditats a un triomf del sí, i per tant tindran una entrada en vigor diferida, l'únic punt que serà d'aplicació des del moment d'aprovació de la llei serà el que habilitarà les institucions catalanes per a l'exercici del dret a l'autodeterminació, és a dir, les facultarà per a la convocatòria del referèndum, en què els votants i funcionaris que hi intervinguin tinguin plena “seguretat jurídica”, segons Rovira. Paradoxalment, però, aquest és l'únic punt que encara no han acabat de concretar JxSí i la CUP, en espera que Catalunya Sí que es Pot també participi en l'acord, i es puguin “incorporar el major nombre de forces polítiques en la seva preparació i convocatòria”, segons la nota.
Atents als condicionants
Rovira evitava posar data a l'entrada a registre del text –algunes fonts han apuntat el febrer com a màxim per poder tenir-lo aprovat en l'últim ple del juliol–, si bé confirmava que l'aprovació definitiva sí que segurament serà “el mateix dia”, o n'hi haurà molt pocs de diferència, que es convoqui oficialment el referèndum. “Tenim molts escenaris estudiats, treballats i previstos, i els decidirem en funció de com arribem a la convocatòria del referèndum”, indicava.
La republicana, això sí, confirmava que l'entrada a tramitació serà en forma de proposició de llei, i no pas com a text fruit de la ponència conjunta que resta oberta per aquesta llei, després que una sentència del TC, la setmana passada, va anul·lar la creació de les ponències de les tres lleis de desconnexió i “tota la tramitació parlamentària derivada”. Segons fonts consultades, les altres dues lleis ja en tramitació també van ser registrades com a proposició de llei per tal d'esquivar una possible sentència en aquests termes, la qual, per tant, a la pràctica no tindrà cap efecte. JxSí i la CUP encara no s'han plantejat si tanquen les ponències, que seguien obertes per dissenyar les lleis de desconnexió que falten.
L'unionisme critica l'“opacitat” i l'intent “d'engany”
Els partits unionistes van criticar ferotgement la llei de transitorietat de JxSí i la CUP, en compareixences de premsa poc abans que es fes pública la nota. Per C's, el text és en sí un “tripijoc” pensat per evitar ser impugnat, i retreien que “el govern estigui pensant cada minut com saltar-se les lleis i com enganyar la justícia” i, per tant, posa sobre la taula nous problemes en lloc de solucionar-ne. A més, criticava la “poca transparència” de la llei, un punt en què coincidia el PSC, que denunciava “l'opacitat” d'un text que encara no ha entrat a tràmit, i que “forma part d'un joc d'astúcies que no porta enlloc”. Pels socialistes, “seguim en la roda del hàmster, que dóna voltes i no avança”.
El PP també acusava JxSí i la CUP de “portar d'amagat” la llei, i de voler saltar-se l'estat de dret. Pels populars, que titllen de “provocadors” els càrrecs independentistes, el procés “és una aventura que durà frustració i divisió dins la societat catalana”.
