Política

Memòria històrica

Hilari, l'alcalde oblidat

Hilari Salvadó va ser batlle de Barcelona quan l'aviació feixista va bombardejar la ciutat l'any 1938 i es va implicar personalment en les feines de desenrunament i d'ajuda a les víctimes

Durant el seu mandat, la capital catalana va acollir 318.000 persones vingudes d'arreu d'Espanya que fugien de l'avenç de les tropes franquistes

Òmnium Culturalestà organitzant un cicle de conferències per reivindicar la figura de Salvadó

Barcelona va tenir tres alcaldes escollits democràticament durant la República. El primer va ser Jaume Aiguader (1931-1934), que després va ser ministre de la República; el segon, Carles Pi i Sunyer (1934 i 1936-1937), que va passar a ser conseller de Cultura de la Generalitat, i Salvadó va ser el tercer, l'últim alcalde republicà de Barcelona.

Hilari Salvadó (1899-1966) va néixer al barri de la Barceloneta. Fill de pare pescador, de petit ajudava a la cuina del vaixell fins que el pare i quatre germans van morir en un fort temporal. Aquell dia ell s'havia quedat a casa malalt i ja no va tornar mai a l'ofici de pescador. A partir d'aleshores, va encaminar les seves inquietuds cap a la cultura i la política, i es va involucrar en associacions com la Joventut Nacionalista de la Barceloneta i el Centre Excursionista Minerva.

Va ser regidor de Governació de l'Ajuntament de Barcelona, i el 16 de juliol del 1937 va arribar a l'alcaldia de la capital catalana en substitució de Carles Pi i Sunyer, que va ser nomenat conseller de Cultura del govern de Lluís Companys. Va ser batlle fins que el 26 de gener del 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, va haver de marxar a França a l'exili. Durant el seu mandat, Barcelona va ser bombardejada per l'aviació feixista italiana, es va aplicar el sistema de targetes de racionament i va rebre 318.000 persones vingudes d'arreu de l'Estat espanyol que fugien de l'avenç de les tropes franquistes. Algunes van ser acollides a les cases de familiars o coneguts, els que en tenien, i els que no van ser allotjats als pavellons de l'Exposició Universal de Barcelona del 1929. Fam, bombardejos i més d'un milió de refugiats a tot Catalunya. Hi va haver un gran moviment de solidaritat i els ajuntaments van tenir un gran protagonisme en l'acollida dels desplaçats, que eren sobretot dones, nens i gent gran. Els ens locals van organitzar l'alimentació, l'habitatge i l'educació. “Barcelona ja va ser solidària aleshores. Ara, quan ens referim a la cruenta guerra de què està sent víctima la població a Síria, això ens hauria de servir com a exemple de solidaritat”, recorda l'historiador Pau Vinyes, que està escrivint la biografia d'Hilari Salvadó per encàrrec de la Fundació Josep Irla.

Durant els bombardejos, Salvadó va tenir un paper molt actiu i es va involucrar en els treballs de desenrunament i de rescat de les víctimes. A més, va viatjar a Londres, a Brussel·les i a París per demanar suport per a la causa republicana i per recollir roba, aliments i material sanitari per a Barcelona. A més, va ser entrevistat per diversos mitjans estrangers. “Jaume Miravitlles, comissari de propaganda de la Generalitat durant la guerra, sortia a gravar amb la càmera els bombardejos, i en les seves memòries explica que més d'una vegada s'havia trobat l'alcalde Salvadó al peu del canó participant en les tasques de desenrunament”, explica Vinyes.

El 26 de gener del 1939, les tropes del bàndol franquista van entrar a Barcelona i en van prendre possessió. Salvadó va haver de marxar a l'exili i es va refugiar a Besiers (França) amb la seva companya, i després esposa, Paquita Cervera. Van ser acollits per una família d'origen català, i fins al final de la Segona Guerra Mundial es van veure obligats a amagar-se en un àtic de la localitat francesa per por de ser lliurats als nazis. Van romandre a l'exili fins al 1960, però durant la dècada dels cinquanta Salvadó va estar fent gestions per tornar a Barcelona. Amb l'ajuda del seu amic Joaquim Ventalló, periodista i traductor dels còmics de Tintín al català, va poder tornar a la seva ciutat natal l'any 1960. Cinc anys més tard, en un viatge a França, va tenir un accident d'automòbil i va ser ingressat a l'hospital de Montpeller. Va demanar el trasllat a Barcelona i sis mesos després va morir a causa de les ferides que li havia ocasionat la col·lisió.

L'historiador Pau Vinyes fa gairebé tres anys que treballa escrivint la biografia de Salvadó, en una feina detectivesca per aconseguir encaixar totes les peces del trencaclosques de la història d'un alcalde que els quaranta anys de dictadura franquista i la posterior Transició van condemnar a l'oblit. Amb motiu dels 50 anys de la seva mort, Òmnium Cultural està desenvolupant un cicle de conferències per reivindicar la figura d'Hilari Salvadó. Va ser un alcalde popular, estimat i molt apreciat a la Barceloneta. Quan va ser detingut al vaixell presó Uruguay a causa dels fets del Sis d'Octubre del 1934, juntament amb Companys, l'alcalde Pi i Sunyer i altres regidors, va rebre la visita solidària de molts veïns de la Barceloneta. Aquesta estima per Salvadó ha perdurat durant els anys, i els veïns del barri no han volgut que la seva història sigui oblidada del tot. Primer, el 1997, van organitzar un homenatge i li van fer una placa, que l'Ajuntament va col·locar a la casa on va néixer, al carrer dels Pescadors, i l'any 1998 van posar el seu nom a una plaça del barri.

“A Salvadó li va tocar gestionar l'etapa més negra de l'alcaldia: la Barcelona constantment bombardejada per l'aviació feixista, la dels refugis, la dels desplaçats i refugiats de la resta de l'Estat espanyol. És l'alcalde oblidat.”

Biografia en curs
L'historiador Pau Vinyes està escrivint la biografia d'Hilari Salvadó per encàrrec de la Fundació Josep Irla. Narra la història del darrer alcalde republicà que va tenir Barcelona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

La candidatura encapçalada per Albiach es dirà Comuns Sumar

barcelona
guerra a gaza

Desenes de morts per un bombardeig israelià a Síria

barcelona
societat

L’Audiencia Nacional cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona