parlament
pressupostos
Dotze dies per al caixa o faixa
El pressupost, que inicia avui els debats a la totalitat en comissió, entra en la fase decisiva de la negociació amb un gest en la fiscalitat com a clau de volta
El PDeCAT s'obre a retocs que no afectin el gruix, i el govern ho valorarà demà
A l'ambient polític enrarit, s'hi suma el malestar social d'alguns sectors
Ara sí que arriba l'hora de la veritat per al pressupost del 2017, i per extensió una nova prova de foc per al procés, si és veritat el que ha avisat el president Carles Puigdemont –i res fa pensar el contrari– que si no tira endavant convocarà directament eleccions autonòmiques, sense passar pel referèndum. Els comptes, que la CUP ja ha avisat que no aprovarà tal com van entrar al Parlament, inicien avui, amb els primers debats secció per secció, la fase final de la negociació, un caixa o faixa intens que en principi no s'allargarà més de dues setmanes, o més ben dit, dotze dies, els que hi ha fins que el consell polític dels anticapitalistes defineixi el seu vot, el 28 de gener. En tot cas, l'acceptació o no del gest que reclamen en forma de millora en la progressivitat d'un dels tres grans tributs que controla el govern –demà el Consell Executiu valorarà fins on està disposat a cedir–, s'endevina com la clau de volta que ho pot desencallar tot... o fer-ho descarrilar.
Les esmenes a la totalitat que ha plantejat l'oposició a cadascuna de les comissions, per on passaran tots els consellers fins divendres per explicar les previsions dels seus departaments, es rebutjaran perquè la CUP ja s'hi va comprometre, i el consell ordinari de dissabte a Riudoms tampoc s'ho va replantejar, com volia algun sector. Ara bé, el to i les demandes dels seus diputats aquests dies en cada àrea donaran pistes d'on posaran més la banya –a priori, a més de la fiscalitat, han insistit sobretot en més dotació a l'escola pública i la renda garantida– per tal de donar el sí.
Les compareixences les inicia aquest matí precisament el conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, que segons fonts properes farà una intervenció molt tècnica i no es preveu que entri en el debat general, per cenyir-se a parlar del pressupost estricte de la seva àrea, un dels més baixos de la Generalitat. A la tarda el seguirà un altre pes pesant del govern, la consellera de la Presidència, Neus Munté, si bé segurament resultaran més sucoses comissions com les d'Ensenyament o Salut, dimecres, conselleries que manegen pressupostos molt més elevats i on hi ha més marge, i més pressió cupaire, per fer canvis. De fet, la superació dels debats en comissió farà que automàticament quedi fixat el topall de despesa de cada departament, però l'estratègia de les esmenes que ha presentat la CUP implica la dotació de 760 milions a un seguit de fons interdepartamentals que permetrà continuar tenint flexibilitat en el debat final per transvasar grans partides entre conselleries.
Anàlisi a govern
En tot cas, i malgrat l'entrada en la negociació dels diputats responsables de Junts pel Sí, el pes es continuarà duent des del Departament d'Economia. Després de molt de temps en letargia, els contactes es van reprendre divendres en una trobada en què es va demanar a la CUP que acotés les propostes que considera més prioritàries per avançar. Segons revelava Nació Digital, el resultat va ser una carpeta molt més concreta, que en principi els negociadors del govern van trobar més “possibilista” i que demà es debatrà en el Consell Executiu per tal que tots els consellers valorin fins a quin punt es pot assumir, i hi facin en tot cas les seves contrapropostes. Així ho han confirmat fonts properes a l'executiu, que, això sí, aclareixen que ni les peticions de la CUP ni la posició que s'adopti demà seran “decisòries”. “No hi ha un plantejament de «o això, o no hi ha pressupost»”, indiquen. A més, recorden que la CUP no només decidirà el seu vot d'acord a les partides socials o la fiscalitat, sinó que valorarà també els avenços que permetin fer per al referèndum i el procés constituent. I encara hi afegeixen que els constants avisos a la CUP, que continuen amb la mosca al nas perquè cada vegada se'ls diu que sense pressupost no hi haurà referèndum, no són cap amenaça ni responen a una raó purament política, sinó al fet que realment serà molt complicat que sense comptes es pugui començar a aplicar un eventual sí, per exemple amb una agència tributària sense més dotació.
Entretant, fonts consultades del PDeCAT no veuen malament d'entrada la idea de jugar amb els fons de contingència per fer canvis en el pressupost, però veuen menys marge en els aspectes fiscals de la llei de mesures, en què, això sí, el mateix JxSí presentarà un bon reguitzell d'esmenes tècniques, en principi sense afectació pressupostària. “S'ha de fer tot molt consensuadament”, subratllen. Això sí, tot i que s'obren a retocar “aspectes concrets, de matís” del model tributari, avisen que el “traç gruixut està marcat”. “No es pot tocar l'acord de mínims substancialment, si demanen grans canvis seria un acord mutat”, refermen.
La negociació pròpiament dita s'iniciarà dimecres, un cop demà s'esgoti el termini perquè es presentin esmenes a la llei d'acompanyament, i els negociadors tinguin totes les cartes sobre la taula, ja que es farà una anàlisi conjunta entre les dues lleis, aquesta i la de pressupostos, les esmenes a la qual el govern ja ha estudiat des d'abans de Nadal.
Retrets partidistes
A la fase decisiva, s'hi arriba amb l'ambient escalfat al carrer, per les vagues previstes els pròxims dies en els sectors de l'ensenyament o la pagesia –que reclamen explícitament millores pressupostàries–, i fins i tot, demà, dels policies, aquests amb la CUP en el focus de les queixes. En el vessant purament polític, les relacions també s'han tibat els últims dies pels retrets de la CUP: cap al PDeCAT, per la intransigència vers les propostes plantejades, però també cap a ERC, i en especial a Junqueras, que per a ells no s'ha implicat prou fins ara, tot i que ahir el diputat Benet Salellas valorava al 3/24 la seva presència divendres com una primera resposta positiva a les queixes. Això sí, insistia a lamentar el perfil “molt baix” dels republicans fins ara, tot “deixant que es barallin el PDeCAT i la CUP” pel que entén que és “un càlcul electoral”, i els reclamava que “es desfacin del segrest” dels exconvergents. “No pot ser que sigui el pressupost del PDeCAT, ERC ho ha de tenir clar”, els instava.
Fonts dels republicans, en canvi, defensaven els últims dies la “lleialtat” als socis de govern, i lamentaven l'intent de “divisió” de JxSí per part de la CUP, que pot respondre segons ells “a una estratègia negociadora”. “Algú creu que ERC no voldria apujar els trams més alts de l'IRPF? O que no votaria immediatament qualsevol acord a què arribessin CUP i PDeCAT?”, reptaven. En tot cas, es mostren convençuts que s'arribarà a un acord, perquè ho volen les dues parts. I, si no, “a veure qui és el guapo que surt a explicar que s'atura el referèndum...”
La votació final, el 8 o 9 de febrer si no hi ha recurs
Un cop superats aquesta setmana els debats a la totalitat, la tramitació continuarà la setmana vinent, que serà clau, amb el debat de les esmenes en comissió. Si res no es torça, l'1 de febrer la comissió d'Economia i Finances ha d'emetre el dictamen preceptiu sobre la proposta definitiva, que es votaria en ple, on podrien arribar algunes esmenes vives, el 8 o 9 de febrer. Això, sempre que la setmana anterior ningú demani dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, fet que endarreriria un mes l'aprovació.
És probable que ho facin els partits de l'oposició, que per exemple han presentat esmenes per destinar a altres usos les partides reservades a processos electorals, que entenen que són per al referèndum i per tant vulneren la suspensió decretada pel TC.