Reunió de presidents autonòmics
Rajoy diu no a la bilateralitat
El president espanyol avisa a un absent Puigdemont que no acceptarà establir un estatus diferent
Dirigents del PP i el PSOE carreguen contra “l'oportunitat perduda” dels presidents català i basc
El que afecta tothom mai no es tractarà a part. Aquest és el missatge que ahir va enviar Mariano Rajoy a Carles Puigdemont en resposta a la carta en la qual li plantejava que ha arribat el moment perquè s'obri un veritable escenari de bilateralitat en les relacions entre Catalunya i l'Estat. El dirigent popular insistia a acceptar una trobada a La Moncloa amb el cap de la Generalitat, però no sembla tenir excessiva pressa per convocar-la, mentre es preguntava si al govern li convé quedar-se al marge de les comissions multilaterals en les quals es debatran assumptes com ara el model de finançament autonòmic, que, segons recordava Rajoy, també afecten la ciutadania catalana. “Estic absolutament convençut que s'imposarà la cordura i el sentit comú i vindran”, sentenciava, tot alertant, però, que res no s'aturarà pel fet que l'executiu que encapçala Puigdemont decideixi quedar-ne fora. “Què hem de fer els altres? No podem aturar un tema que interessa tothom perquè algú no hi vulgui participar”, subratllava, reiterant, però, que el seu objectiu no era polemitzar amb l'executiu davant l'anunci que l'absència d'ahir de Puigdemont de la conferència de presidents que es va celebrar al Senat es farà extensible a altres fòrums multilaterals.
De fet, davant el fet que la Generalitat no designi cap expert propi per a l'anàlisi i disseny del futur finançament, Rajoy va preferir mostrar-se caut, mentre encoratjava la part catalana a incorporar-se als grups de treball en el moment que ho considerin oportú. La invitació a participar en els debats “és permanent, estarà sempre oberta”, incidia el del PP. Si més no, en matèria de finançament l'objectiu inicial és acordar un nou model abans que conclogui el 2017.
La circumstància que Catalunya avanci que renuncia a liderar la negociació del finançament –tal com fins ara havia estat el més habitual– no vol dir que es “desentenguin” del que es pugui acordar en aquest àmbit –segons precisava ahir la portaveu Neus Munté– i a aquest punt s'aferrava la vicepresidenta Sáenz de Santamaría per donar valor al fet que en algun moment s'hi “reenganxin”.
En tot cas, prèviament a la intervenció de Rajoy, el PSOE va voler deixar clar que en cap cas no permetran que Catalunya i el País Basc intentin negociar per la via bilateral el que ahir es va discutir de manera multilateral. “No ho tolerarem!”, reblava el portaveu del Senat Vicente Álvarez Areces.
Abans que el president espanyol sortís a presumir que en la conferència de presidents de la seva minoria absoluta havia aconseguit segellar deu acords amb els territoris –la major part consisteixen en creacions de comissions d'avaluació– hi havia hagut un primer punt, que no constava al temari, però que va suscitar tanta o més unanimitat entre el PP i el PSOE que els que s'havien tractat durant el debat a porta tancada: els adjectius escollits per qualificar l'absència tant de Puigdemont com del lehendakari Íñigo Urkullu. “Ha estat una oportunitat perduda”, van coincidir la socialista Susana Díaz i la popular Cristina Cifuentes. Això sí, les dues presidentes més tard s'enfrontarien en la reunió per la proposta de l'andalusa perquè l'executiu espanyol harmonitzi els impostos territorials i estableixi per llei un seguit de topalls per evitar, precisament, que la comunitat de Madrid es converteixi “en un paradís fiscal”.
Aquest, de fet, va ser un dels pocs punts de fricció de la trobada, amb el benentès que va dividir tant les autonomies del PSOE com les del PP. Així, mentre el popular Juan Vicente Herrera, president de Castella i Lleó, aplaudia la iniciativa recentralitzadora de Díaz, la presidenta balear, la socialista Francina Armengol, exigia exactament el contrari: més autogovern i més capacitat de gestió dels tributs. Defensava el model de federalisme fiscal i, de fet, bona part dels arguments són compartits des de l'executiu català. Tant és així que és possible que la Generalitat se senti representada en l'expert que designin les Illes.
Debat territorial
De fet, la balear va ser l'única que va introduir la necessitat que una conferència d'aquestes característiques ha de ser l'espai per debatre obertament sobre l'arquitectura territorial. Armengol s'emparava en la tesi que el procés català és, segons La Moncloa, el problema polític més important que hi ha plantejat a l'Estat per reclamar que s'obri aquesta discussió, tot afegint-hi la “poca cintura” que s'ha tingut per arrossegar Puigdemont a la cita mentre criticava l'estratègia basada només en la judicialització del procés. Els clams d'Armengol, però, no van obtenir cap resposta per part de Rajoy.
Al marge dels acords en sanitat, immigració o dependència, entre d'altres, dels quals el govern català en va voler destacar, sobretot, la seva “inconcreció”, el fet que Puigdemont declinés assistir a aquesta cita de caràcter multilateral –la sisena que es convoca des de la seva creació el 2004 i la segona que presideix Rajoy– va ser un element que va planar dins i fora de la reunió. Això sí, alguns coincidien que la seva absència va servir per relaxar l'ambient, amb el benentès que en cites anteriors i, sobretot, a la conferència del 2012 –en plena arrencada de l'impuls independentista– les reivindicacions catalanes van generar un encès debat que ahir es va limitar a crítiques per la cadira buida i alguna lloança a la unitat d'Espanya. “Han encertat els que hi són i han errat els que no”, subratllava Sáenz de Santamaría, fent seva una reflexió que poc abans havia escoltat en la trobada.
