Tajani presidirà el Parlament Europeu gràcies als ‘tories'

Els euroescèptics, paradoxalment, tenen la clau del Parlament Europeu. Potser encara no han aconseguit tancar-lo, però sí triar qui serà el seu nou president: el popular italià Antonio Tajani, home de confiança de Berlusconi. El bloqueig entre populars i socialdemòcrates europeus, pel trencament de la gran coalició, va convertir ahir en àrbitre el grup dels tories britànics, que van desempatar una votació que es va allargar dotze hores. Fins al punt que l'eurodiputada encarregada de l'escrutini, Anneliese Dodds, es va negar a quedar-se fins tan tard a l'Eurocambra perquè té un nadó d'onze mesos.

Tota la dreta, euròfobs inclosos, es va aliar contra el socialista Gianni Pittella, el candidat de Renzi. Tajani es va acabar imposant amb 351 vots, 69 més que Pittella, en la quarta votació (en les tres primeres no havia aconseguit la majoria absoluta necessària). Fundador de Forza Italia, periodista, exportaveu del govern de Berlusconi, exvicepresident de la Comissió Europea, on va ser responsable de Transports i d'Indústria, amb 23 anys d'experiència a la capital comunitària, Tajani, que n'acaba de fer 64, està tacat per l'escàndol Volkswagen d'emissions contaminants. Els conservadors europeus monopolitzen ara tot el poder de Brussel·les, perquè tenen alhora les presidències de la Comissió Europea (Juncker), el Consell (Tusk) i l'Eurocambra (Tajani). Els socialdemòcrates pressionaran ara Tusk perquè els cedeixi la cadira.

Entre les promeses de Tajani, destaca la d'autoritzar per fi l'ús de la llengua catalana al ple: ha enviat una carta als eurodiputats catalans, escrita en català, en què es compromet a “no posar cap obstacle” i “fer tot el possible” per posar fi com més aviat millor a la discriminació de la novena llengua més parlada de la UE. Martin Schulz va fer la mateixa promesa, però cinc anys després plega sense haver-la complert pel vet espanyol del PP i el PSOE. “Jo crec en Europa, però hem de canviar”, va advertir Tajani en el seu discurs. “Cal una Europa més democràtica, no podem tancar-nos en el castell de Brussel·les”, va insistir el nou president de l'Eurocambra, que es va comprometre a “millorar les relacions amb les minories lingüístiques”.

Tajani també va rebre el suport del grup dels liberals europeus. El seu cap de files, l'expremier belga Guy Verhofstadt, ha passat de flirtejar amb l'antisistema Beppe Grillo a pactar amb els populars europeus en menys d'una setmana. És el mateix que va passar de fer campanya amb Artur Mas a compartir míting amb Albert Rivera. Desesperat per aconseguir algun càrrec, Verhofstadt podria perdre l'únic que li queda: el de negociador del Brexit en representació de l'Eurocambra. I és que els tories de Theresa May volen el seu cap a canvi del suport a Tajani. I als socialistes ja els sembla bé deixar caure Verhofstadt, que s'ha guanyat molts enemics, començant pel seu grup. Ramon Tremosa, del PDeCAT, es va desmarcar i va rebutjar de donar-li el seu vot: “M'he abstingut: prou de donar xecs en blanc als homòlegs europeus del PPSOE que callen davant les males pràctiques del govern espanyol a Catalunya.”

Josep Maria Terricabras i Jordi Solé, els eurodiputats d'ERC, van votar Pittella, igual com ho van fer Ernest Urtasun, d'ICV, i Javi López, del PSC. Francesc Gambús va donar suport a Tajani, amb qui comparteix grup parlamentari. Teresa Giménez Barbat, de Ciutadans, també va votar pel candidat dels populars. Feia 34 anys, des del 1982, amb l'elecció de l'holandès Pieter Dankert, que el Parlament Europeu no necessitava quatre votacions per triar president.