La CE obliga l'Estat a apujar els impostos ambientals

Suspens europeu per a l'Estat, també en polítiques mediambientals. Brussel·les va tornar a renyar ahir el govern espanyol per la mala gestió dels residus urbans i l'aigua, i per la “preocupant” qualitat de l'aire. I li va exigir que deixi de subvencionar els combustibles fòssils, com el carbó, i que apugi els impostos verds, que és la gran assignatura pendent. Precisament Catalunya ha intentat crear nous tributs ambientals, però el Tribunal Constitucional els ha tombat. L'eurocomissari de Medi Ambient, el maltès Karmenu Vella, reclama una millor “coordinació i cooperació entre les diverses administracions públiques” de l'Estat espanyol.

Espanya té els impostos verds més barats de pràcticament tota la UE: representen només l'1,85% del PIB, molt per sota de la mitjana comunitària, del 2,46%, i per tant “hi ha marge” per apujar-los. De fet, només Lituània i Eslovàquia recapten menys. “Es tracta d'afrontar el repte de desplaçar la fiscalitat que grava el treball”, com l'IRPF, “cap a altres impostos que són menys perjudicials per al creixement” i poden desincentivar les activitats més contaminants, defensa l'informe que la Comissió Europea va presentar ahir.

Brussel·les retreu a l'Estat, especialment, que el combustible dièsel pagui menys taxes que la benzina, tot i contaminar més. Això ha “dieselitzat” el parc automobilístic espanyol: el 63% dels nous cotxes matriculats a Espanya consumeixen dièsel, set punts més que a la resta d'Europa. “Espanya encara subvenciona els combustibles fòssils, el carbó local, els automòbils d'empresa i el gasoil”, critica.

L'Estat també treu mala nota en gestió dels residus urbans: el 55% encara acaben a l'abocador, el doble respecte al 28% de la resta d'Europa. I només el 33% es recicla (16% reciclatge i 17% compostatge), tot i que socis com ara Alemanya, Suècia i Àustria aconsegueixen recuperar el 60%, i lluny de l'objectiu del 50% fixat per al 2020. Segons Brussel·les, si els governs europeus apliquessin com cal la política de residus, podrien crear 400.000 nous llocs de treball. I el mateix passa amb l'aigua: si complissin la legislació, es podrien estalviar 2.800 milions d'euros.

Picada de crostó també pel tractament de les aigües residuals urbanes i, en general, la gestió de l'aigua a l'Estat espanyol, pensant sobretot en sectors com ara l'agricultura, el turisme i l'energia. Brussel·les li reclama “una política de preus adequada per recuperar la despesa dels serveis hídrics”, amb “més transparència en preus i subvencions”, així com “el foment de la reutilització de les aigües residuals”, una “modernització dels sistemes de regadiu” i un “millor control de les extraccions d'aigües subterrànies”.

La qualitat de l'aire encara és “preocupant”, segons l'informe, sobretot pel diòxid de nitrogen i les partícules i la congestió del trànsit en les principals àrees metropolitanes, com la de Barcelona. Precisament Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat són en el punt de mira de la Comissió Europea pels “nivells insalubres” de pols fina PM10 (partícules en suspensió superiors a 10 micres, que provoquen asma, problemes cardiovasculars i càncer de pulmó). De fet, 23 dels 28 estats membres, i 130 ciutats d'arreu de la Unió Europea, suspenen en qualitat de l'aire, una contaminació que costa cada any 50.000 milions d'euros.