incompliments de sentències
El govern denuncia que és Rajoy qui desobeeix el TC
L'executiu rebutja que la mobilització en defensa dels encausats del 9-N pressionés la justícia i posa el focus sobre els incompliments de Madrid
Xifra en 34 els desacataments a sentències
El govern es va solidaritzar ahir amb els tres encausats pel 9-N, va negar que les mobilitzacions “cíviques” de dilluns pressionin la justícia i va denunciar que és el govern espanyol qui desobeeix el Tribunal Constitucional. L'executiu va xifrar en 34 les sentències sobre conflictes de competències de l'alt tribunal i del Tribunal Suprem que donaven la raó a la Generalitat i que l'executiu espanyol ha incomplert.
La portaveu del govern, Neus Munté, va avisar que el govern no renuncia “a cap defensa” dins o fora de l'Estat per forçar finalment Madrid a acatar-les. De moment, però, en feia una recriminació de paraula. Un cop citada la trentena de desacataments, Munté servia l'argument en safata: “S'utilitza sovint el recurs d'una presumpta desobediència quan és l'Estat el que acumula sentències.”
El gabinet de Carles Puigdemont llistava les sentències no acatades després que el cap de files del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, va anunciar la presentació d'una denúncia contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy; l'ex-ministre de Sanitat, Alfonso Alonso; i la secretària d'estat de Serveis Socials i Igualtat, Susana Camarero; per l'incompliment de la darrera sentència del TC relacionada amb les subvencions corresponents a la recaptació del 0,7% de l'IRPF del 19 de gener passat. Aquesta és una de les 34 sentències incomplertes que ahir denunciava la Generalitat.
En concret, es tracta de tres relacionades amb les beques universitàries i la resta, amb la gestió descentralitzada de subvencions. D'aquestes, 24 són sobre ajuts i subvencions a càrrec de l'IRPF, relacionades amb la immigració o els serveis socials; tres sobre medi ambient; i quatre vinculades a la cultura, en matèria d'ajuts a museus, espais escènics i comunicació cultural. La majoria d'aquestes sentències –al llistat de les quals ha tingut accés aquest diari– es van emetre durant l'anterior mandat de Mariano Rajoy. La darrera, sobre el 0,7% de l'IRPF, durant l'actual. I és que del total de sentències no acatades pel govern espanyol, 29 es van dictar coincidint amb l'actual líder del PP a la presidència espanyola, tres quan hi era el també popular José María Aznar i dues amb el socialista José Luis Rodríguez Zapatero al Palau de La Moncloa. Pel que fa a les beques, les tres sentències (del 2001, 2015 i el 2016) es refereixen a una ordre i a dos reials decrets. El TC va donar la raó a la Generalitat. La darrera, tornava a exigir a Madrid el traspàs de les beques a Catalunya.
Les més nombroses, vinculades a la gestió descentralitzada d'ajuts i subvencions en matèria de serveis socials, es van emetre entre el 2011 i el novembre de l'any passat. D'aquestes, 11 van ser dictades pel TC, 6 pel Tribunal Suprem i 7 per l'Audiencia Nacional. El govern calcula que les entitats catalanes i, en conseqüència, les persones vulnerables a qui atenen, perden 20 milions anuals per aquest desacatament.
Quant al medi ambient, les tres sentències es refereixen a ajuts a organitzacions no governamentals, fundacions i associacions que treballen en defensa del medi natural. Les relacionades amb la cultura tenen a veure amb els ajuts a museus, al sector del llibre, als espais escènics de nova generació i a activitats per a la comunicació cultural de corporacions locals.
L'executiu de Puigdemont també va denunciar la “deixadesa de funcions” del govern espanyol en el retard de la renovació del model de finançament, la reducció de les aportacions de l'Estat per finançar la llei de la dependència (la Generalitat calcula que la del 2016 va tornar a limitar-se al 18%, aproximadament) o en el pla de rodalies 2008-2015.
També recorda que el govern espanyol no només vulnera sentències emeses a l'Estat, sinó que no acata la legalitat europea. Cita un informe de l'europarlament, que situa Espanya com un dels estats més incomplidors: és el tercer amb més expedients oberts per aquesta raó.
LA FRASE
La CUP insta l'executiu a posar data al referèndum
EMMA ANSOLAEl diputat de la CUP, Albert Botran, va demanar ahir al govern que posi fil a l'agulla en el desenvolupament del referèndum i en fixi la data de celebració, d'acord amb el compromís de fer-lo abans que acabi el setembre del 2017. L'esquerra anticapitalista considera que concretar la data de la votació “no és incompatible” ni amb la internacionalització del procés ni amb la via de l'acord amb l'Estat, i va posar l'exemple de la consulta a Escòcia, on primer es va fixar una data i després es va acordar amb l'Estat la manera de fer-lo. La CUP també va confirmar que participarà en la campanya unitària anunciada per les entitats sobiranistes a favor del sí al referèndum sense que això afecti els actes que portin el segell propi dels anticapitalistes. El referèndum també va ocupar les intervencions de l'oposició, principalment del PSC, que ahir va anunciar que conjuntament amb C's i el PP també demanarà un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la constitucionalitat de la partida pressupostària reservada al referèndum. El PSC entén que el govern no pot reservar diners per a aquest fet quan la consulta pactada depèn d'un canvi legislatiu que només pot executar el Congrés dels Diputats, va explicar la portaveu parlamentària Eva Granados.
