Conjurats pel referèndum

El president Carles Puigdemont i la diputada de la CUP Anna Gabriel van compartir ahir per primera vegada un mateix escenari per parlar de política fora del marc habitual de la cambra catalana. El terreny escollit va ser el Centre de Cultura i Memòria El Born i la iniciativa va anar a càrrec de l'entitat Moment Zero i El Punt Avui, que reprenen el cicle de conferències amb dos protagonistes de l'actual moment polític.

Tal com era de preveure, i un cop assegurat el vistiplau de l'esquerra independentista al pressupost, en el centre de la xerrada es va situar la celebració del referèndum que ha de tancar aquesta legislatura excepcional. Un mandat que a hores d'ara ja ve marcat per la confrontació política i judicial amb l'Estat espanyol després que el cap de setmana passat el govern espanyol anunciés relacions amb els ajuntaments i el món empresarial al marge del govern de la Generalitat, un “flirteig” que el president de la Generalitat confessa haver rebut amb “preocupació”, ja que es tracta d'una “postura antidemocràtica” que, a més a més, vulnera la Constitució en menysprear la Generalitat i no atendre el deure de mantenir-hi relacions ordinàries. Unes paraules, les de Puigdemont, que ahir mateix al vespre ja van rebre la resposta del secretari d'estat d'Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro. “Només faltaria que el govern espanyol no pogués reunir-se amb qui consideri oportú”, va etzibar.

A la decisió del govern espanyol s'hi afegeix des de dimarts passat la petició del Tribunal Constitucional (TC) a la fiscalia perquè obri una nova causa judicial a la presidenta del Parlament Carme Forcadell i, també, per primer cop, als membres de la mesa, per haver permès, a l'octubre, el debat i l'aprovació de propostes durant el debat de política general, entre les quals hi ha la celebració del referèndum, que ja ha estat anul·lada pel tribunal.

Davant d'aquest escenari, Puigdemont i Gabriel es van conjurar ahir per complir el mandat democràtic i treballar amb “determinació”, “lleialtat” i “confiança” en l'execució d'una consulta que també comporta “tensions” entre els dos socis, segons van admetre ahir els protagonistes.

Pel que fa a la data, la diputada cupaire la va supeditar a tres criteris. El primer, organització; que tot estigui enllestit perquè sigui efectiva, i en aquest punt Gabriel va admetre que encara resten alguns treballs pendents. En segon lloc, que respongui a l'activitat de l'aparell de l'Estat per tal que “davant de l'amenaça, les sancions i la judicialització” Catalunya respongui amb “valors democràtics”. I finalment, que la data es triï al servei d'una “estratègia” que afavoreixi la participació ciutadana, la campanya del sí i un acord social i polític que permeti que l'endemà de la victòria del sí s'enceti el procés constituent.

La posició de la CUP contrastava amb la del president Puigdemont que, tot i compartir el discurs de la CUP, continua deixant la porta oberta a la “negociació” amb l'Estat, “la millor manera d'exercir la nostra sobirania”, recalcava el president. Gabriel, en canvi, en no veure cap perspectiva aposta directament per “la mobilització”.

Al debat de la data s'hi va afegir el de la pregunta. Els dos dirigents van coincidir que el text havia de ser clar i donar peu a una resposta binària de sí o no. Tanmateix, les converses continuen encallades en la definició del model del futur país i si la pregunta ha de fer referència a la construcció d'un estat o una república. Tot i les discrepàncies evidents, el president Puigdemont hi va voler treure ferro. “Hi ha confrontació però no hem desenterrat la destral de guerra”, ironitzava Puigdemont, que per fer front a les diferències optava per prioritzar l'interès del país.

I un cop es disposi de data i pregunta, es podrà fer el referèndum? La gran incògnita continua encara sense resposta. Puigdemont i Gabriel no han acordat encara en quin cas hipotètic seria impossible la celebració de la consulta, però la CUP ahir es va aventurar a senyalar el que per ells seria una línia vermella. “No acceptarem votar davant de la presència de gent armada”, explicava la diputada. “L'ús indiscriminat” de la força militar faria inviable una consulta, ja que, segons l'esquerra independentista, en aquests casos “es vota amb por”, segons han pogut comprovar en altres comicis on han actuat d'observadors. El president va demanar avantposar a qualsevol acte violent els trets que han caracteritzat el moviment independentista. “Som pacífics i pacifistes”, va apuntar. Una actitud que “ens ha permès arribar fins aquí com a guanyadors”, va afegir-hi. Per aquest motiu, Puigdemont va fer un últim prec a les 240 persones que omplien la sala de conferències d'El Born. “No ens deixem endur per les provocacions, que vindran, perquè això ens portaria a la derrota”, va cloure no sense abans fer menció a la comunitat internacional i al suport que es pot esperar de la resta de països. Puigdemont va deixar clar que a hores d'ara no es demana a cap país que reconegui o avali la independència de Catalunya, sinó que ara el que cal és “cercar el coneixement” de què és Catalunya. Una coneixença que, segons el president, és molt superior a la de fa deu anys i “encara va a més”, va dir complagut. “El reconeixement internacional no arribarà fins que celebrem un referèndum i guanyi el sí”, va dir.

Amb la conversa entre el president Puigdemont i la diputada Gabriel, l'entitat Moment Zero reprèn el cicle d'activitats, que el 30 de març vinent tindrà dos protagonistes més del procés independentista: la presidenta Carme Forcadell i el diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach, també a El Born.