Política

El TC circumscriu el debat d'idees a la Constitució

Límit

Els magistrats adverteixen el Parlament que “no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional” i lliguen la democràcia amb la carta magna

Forcadell avisa que cap tribunal no podrà impedir que la cambra parli d'independència

El Tribunal Constitucional (TC) no solament construeix un mur de legalitats contra la llibertat del Parlament de debatre sobre el que vulgui i contra el dret a l'autodeterminació dels catalans, sinó que també en pretén escamotejar la legitimitat. “No hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional, ja que es funda en el respecte a la democràcia i els seus valors”, argumenten els magistrats en la interlocutòria per la qual dimarts es van declarar parcialment nul·les les resolucions del Parlament de l'octubre que impulsen el procés constituent per mitjà d'un referèndum.

Els magistrats posen un èmfasi especial a combatre la contraposició entre democràcia –posar les urnes– i legalitat –la carta magna–. “El principi democràtic no es pot desvincular de la primacia incondicional de la Constitució”, addueixen.

“No es pot oposar una suposada legitimitat democràtica d'un cos legislatiu o d'una comunitat autònoma a la primacia incondicional de la Constitució”, insisteix el text. Ho fa una vegada rere l'altra: “L'autonomia parlamentària no pot servir de pretext perquè la cambra autonòmica arribi fins a l'extrem d'arrogar-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional.”

El ple del TC va acordar declarar la nul·litat de la resolució del debat de política general del 6 d'octubre (dels números 1 a 9 de l'epígraf que fa referència al referèndum, i del 13 al 16 del capítol sobre el procés constituent) i enviar a la fiscalia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el vicepresident primer de la mesa, Lluís Corominas; la secretària primera, Anna Simó; el secretari tercer, Joan Josep Nuet, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, perquè el ministeri fiscal decideixi si vol promoure accions penals contra ells.

Llibertat d'expressió

Malgrat que encara no han rebut cap notificació oficial, tots cinc van sortir al pas en una compareixença conjunta al Parlament per fer una defensa aferrissada del dret de la cambra a debatre i de la llibertat d'expressió, i per advertir que arribaran “fins al final” i fins “on calgui” per garantir els drets dels diputats. “El que ens diu el TC, fent seus els arguments de l'Advocacia de l'Estat i la fiscalia, és que en el debat de política general no es podia parlar d'independentisme”, va denunciar Forcadell, que no preveu la inhabilitació de cap manera. “El TC acaba dient que només podem parlar si ho fem dins dels límits de la Constitució; això és inacceptable”, va etzibar Corominas.

Simó va avisar que la judicialització de la política no farà desaparèixer les demandes ciutadanes dels programes electorals de les forces polítiques del Parlament “ni del dia a dia”. “Primer va ser la presidenta; ara ja serem cinc dels set membres de la mesa. Qui seran els propers? Perquè n'hi haurà”, va avançar. Els cinc assenyalats van descartar actuar de censors a les ordres del govern espanyol per frenar debats polítics “malgrat les intimidacions, les amenaces i els requeriments”. “El que hi ha en joc és la democràcia”, va resumir Forcadell.

La interlocutòria de l'alt tribunal recorda que ja ha advertit de manera reiterada els poders públics implicats, en especial la Mesa del Parlament, que ha d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi alterar “unilateralment” el marc constitucional o incomplir les resolucions del TC.

Els garants de la constitucionalitat a l'Estat indiquen, immutables, una escletxa per a les reivindicacions sobiranistes catalanes: la reforma de la carta magna. “La Constitució no constitueix un text jurídic intangible i immutable”, sentencien.

El que ens diu el TC és que en el debat de política general no es podia parlar d'independentisme
Carme Forcadell
Presidenta del Parlament
El TC acaba dient que només podem parlar si ho fem dins dels límits de la Constitució
Lluís Corominas
vicepresident primer de la mesa
Primer va ser la presidenta; ara serem cinc membres de la mesa. Qui seran els propers? N'hi haurà
Anna Simó
secretària primera de la mesa

Nuet: “Tothom sap que jo no soc independentista”

El líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, és l'únic membre de la mesa que el TC envia a la fiscalia que no és membre de Junts pel Sí. La seva presència en el bloc sobiranista és la traducció del compromís del seu grup, Catalunya Sí que es Pot, amb el dret a decidir, tot i que no comparteixi el full de ruta de JxSí i la CUP. “Tothom sap que jo no soc independentista –recordava–. Si ho fos, però, hauria de poder expressar aquesta idea política a la cambra amb la mateixa convicció.”

En la intervenció conjunta dels cinc membres de la mesa, hi havia el president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell; la de la CUP, Mireia Boya, i el de JxSí, Jordi Turull. Nuet va denunciar una “doble vara de mesurar” de l'alt tribunal, ja que en el mateix debat de política general de l'octubre es va aprovar una resolució impulsada per CSQP que també parlava del referèndum, però que no ha passat pel sedàs constitucional. “No puc concebre que algú prepari una llista negra de temes i de persones sobre els quals no es pot parlar en el marc parlamentari”, deia Nuet. “No ens podem convertir en una mesa de jutges que trien quins temes passen i quins no. No hem fet cap acte criminal”, remarcava.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.