Punt de partit per a Al-Assad
ajut
La intervenció russa, l'Iran i les milícies de Hezbol·là, clau de l'avanç de l'exèrcit sirià en el camp de batalla
El règim, sense necessitat de fer concessions
La irrupció de Turquia ha frenat les seves aspiracions
Síria s'encamina cap al sisè any de guerra. Durant aquest temps el conflicte ha anat mutant i d'una revolució de l'anomenada Primavera Àrab que es va iniciar a Tunísia, va continuar per Egipte i va saltar a Síria, el conflicte s'ha convertit en un batalla geoestratègica en què pugnen els dos poders de la regió: l'Iran i l'Aràbia Saudita. La guerra siriana també ha acabat esquitxant Europa, amb milions de refugiats trucant a la porta. La responsable de l'àrea de món àrab i mediterrani de l'IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània), Lurdes Vidal, analitza a fons el conflicte. “Hi ha un desgast molt fort de l'oposició. Sobre el terreny hi ha una avançada militar de l'exèrcit d'Al-Assad, a partir de la intervenció russa, amb l'ajut de les milícies de Hezbol·là i també de les milícies xiïtes de l'Iraq”, explica Vidal.
Un dels problemes de l'exèrcit de Baixar al-Assad era la dispersió: hi havia molts fronts, amb grups rebels, però progressivament els han anat arraconant. “L'aviació russa ha anat desgastant i ara els rebels es troben a la zona d'Idlib. Al-Assad ha agafat la iniciativa militar i juga amb avantatge”, analitza Vidal. I què pot passar en les negociacions a Ginebra? “El règim hi arriba en una posició de força per negociar i imposar una solució. No té necessitat de fer concessions perquè està guanyant en el terreny militar. Estats Units és un actor en retirada. Trump no té cap problema per dir que deixarà Síria en mans de Putin”, explica. “Si altres vegades ha estat en una posició més dèbil i no ha cedit gens ni mica ara tampoc ho farà”, creu l'experta.
La figura d'Al-Assad
Per Vidal, el missatge que s'ha donat al règim sirià des de la comunitat internacional és molt negatiu.“Al-Assad ha demostrat que la tècnica de l'aixafament militar funciona, i a més, té absoluta impunitat”, afirma. “Al llarg del temps ha anat explorant els límits i ha anat provant... Ell tenia una intuïció encertada: no hi havia voluntat d'intervenir. Amb Al-Assad hem creat un monstre i el punt d'inflexió és l'atac amb armes químiques a Ghouta (suburbi de Damasc)”, explica Vidal.“No només no hi ha una sanció sinó que els russos convencen Kerry [exsecretari d'estat nord-americà] que serà el mateix Al-Assad el que desmantellarà l'arsenal químic i així es rehabilita com un actor legítim”, diu Vidal.
Potències regionals
“Els països del Golf armen l'oposició, però no financen l'Exèrcit Sirià Lliure o l'oposició diguem-ne més democràtica. L'Aràbia Saudita arma els que ideològicament els són més propers, que no vol dir Estat Islàmic però sí grups islamistes de tendència salafista”, apunta l'analista.“Aquests han tingut molts més mitjans que l'Exèrcit Sirià Lliure i molts s'hi han passat perquè es cobra un sou, tens una bona escopeta, menjar, companys d'armes... I són els que tenien més força a la zona d'Alep i a Idlib”, assegura.
Grups rebels
Aquesta barreja de grups rebels, segons Vidal, en què també hi hauria la nova versió d'Al-Nusra (fins fa poc la franquícia d'Al-Qaida a Síria), permet que hi hagi una amalgama. “Hi ha un interès deliberat a posar-ho tot al mateix sac i de fet és el que ha fet el règim des del principi. Qualsevol que protestava era un terrorista. Per tant, ja va bé que la iniciativa rebel estigui en mans d'aquests grups”, opina Vidal. “De fet, el canvi d'Al-Nusra és per homologar-se, per convertir-se en una facció més, per comptar el dia després”, explica. Vidal assegura que l'agenda d'Al-Nusra és molt similar a la dels rebels mentre que la Estat Islàmic “és molt diferent”. “Sempre han estat a part de la resta de grups”, afirma. La qüestió kurda “és una la carpeta que s'ha enverinat molt”. “Als kurds l'estratègia no els està sortint bé. Les coses els aniran a pitjor”, pronostica. Els kurds van veure en aquesta guerra la “finestra d'oportunitat” per tirar endavant la seva pròpia agenda: la constitució d'una autonomia kurda o d'un estat i això ho van fer “en detriment dels rebels”.
Opcions kurdes
És quan Turquia “s'ha girat perquè els kurds estaven aconseguint unificar territoris”. “Fins i tot s'ha dit que s'han fet transvasaments demogràfics. Aquests territoris han estat arabitzats, anteriorment eren kurds i en el seu moment es van omplir amb població àrab”, explica Vidal. “L'objectiu dels kurds seria donar continuïtat a tot aquest territori per poder constituir el seu estat”. L'analista considera que els països del Golf hi han jugat un paper preponderant. “Síria havia de ser un mur. Ja els anava bé que caigués Al-Assad, un govern proiranià, però tenien clar que l'onada democratitzadora s'havia de parar allà”. Per Vidal s'evidencia el xoc entre les dues grans potències regionals: l'Aràbia Saudita i l'Iran. “El que estem veient avui és la desintegració de l'ordre postcolonial”, assegura. “L'Iran sempre ha estat al costat del règim d'una manera molt evident i l'Aràbia Saudita s'ha dedicat a enverinar l'oposició política i també l'armada. Volien un règim favorable, que caigués Al-Assad. Ara, l'oposició ha quedat desvalguda per aquesta retirada en finançament i armament, perquè han preferit invertir en algun lloc on tenen més possibilitats de victòria, com el Iemen”, diu.
