Drets Humans
L'informe d'Amnistia fa pujar els colors
L'organització de drets humans recrimina a l'Estat espanyol que obstaculitzi la investigació del franquisme
“Els membres de forces de seguretat investigades poques vegades són identificats”, afirma
Amnistia Internacional ha publicat el seu informe 2016/2017 sobre el compliment dels drets humans a 159 països del món, i ha advertit que els estats deixen de reaccionar a les atrocitats massives i que els més poderosos tendeixen a fer marxa enrere en els seus compromisos humanitaris. Així doncs, els conceptes de “mai més” o de “no repetició” perden sentit cada dia que passa. I l'Estat espanyol no es queda pas al marge de les vulneracions de drets assenyalades per l'organisme, sobretot en allò que respecta a les persones migrants, als refugiats o a les limitacions de la llibertat d'expressió, segons l'informe. En concret, l'acolliment de persones que fugen de conflictes o de països en els quals es violen els drets humans continua sent “insuficient”, i es continuen produint expulsions col·lectives a les fronteres de Ceuta i Melilla, segons s'explica en l'informe, que també considera que “s'ha utilitzat el delicte d'enaltiment del terrorisme per limitar desproporcionadament la llibertat d'expressió”. L'organització de drets humans afegeix que “la impunitat és una tendència en les violacions de drets humans” i que “els membres de forces de seguretat implicats en l'ús excessiu de la força poques vegades són identificats, i els casos de tortura segueixen sense investigar-se adequadament, com els crims contra el dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme”. En aquest darrer aspecte, l'informe afirma que “les autoritats espanyoles continuen sense investigar-los o impedeixen la investigació duta a terme per tribunals argentins”, i que “es nega així el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes i les seves famílies”.
Els canvis polítics radicals del 2016 van posar de manifest “el potencial de la retòrica d'odi per desfermar el costat més fosc de la naturalesa humana”, i un exemple clar de la tendència global a fer política de manera més irada i divisiva “va ser la retòrica verinosa en campanya de Donald Trump”, segons Amnistia Internacional, que va assenyalar també líders polítics d'altres parts del món que han recolzat el seu poder “en discursos de por, culpa i divisió”. Entre els exemples de l'augment i de l'impacte de la retòrica verinosa i les campanyes nacionals de repressió destacats en l'informe anual hi figuren països com:
Aràbia Saudita
Es van detenir i empresonar per càrrecs imprecisos –com “insultar l'Estat”– persones crítiques, defensores dels drets humans i activistes dels drets de les minories.
Xina
Van persistir les mesures enèrgiques contra professionals del dret i activistes, entre els quals la detenció en règim d'incomunicació, l'emissió de confessions per televisió i la fustigació a familiars.
Egipte
Les autoritats van imposar prohibicions de viatges, restriccions econòmiques i congelació d'actius per menyscabar, difamar i silenciar grups de la societat civil.
França
Entre les estrictes mesures de seguretat en virtut del prolongat estat d'excepció, milers d'escorcolls domiciliaris i prohibicions de viatges i detencions.
Hongria
La retòrica del govern va propugnar una divisiva modalitat de política de la identitat que es va traduir en una repressió sistemàtica dels drets de refugiats i migrants.
Índia
Van aplicar lleis repressives per restringir la llibertat d'expressió i silenciar veus crítiques.
Iran
Una forta repressió de la llibertat d'expressió, d'associació, de reunió pacífica i de religió.
Regne Unit
Després del referèndum sobre la pertinença a la UE van augmentar els delictes d'odi.
Rússia
El govern va continuar asfixiant les ONG titllant-les d'“agents estrangers”. I va mostrar una absoluta manca de respecte pel dret internacional a Síria.
Síria
Va continuar la impunitat dels crims de guerra i els abusos greus dels drets humans, inclosos atacs indiscriminats i atacs directes contra població civil.
Turquia
Desenes de milers de persones van ser empresonades després del cop d'estat fallit, amb repressió contra les ONG, els mitjans de comunicació i zones kurdes.
