Rato i Blesa, condemnats a quatre i sis anys de presó per les “targetes black”

L’Audiència Nacional ha condemnat a sis anys a l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i a quatre anys i sis mesos de presó l'expresident de Bankia i exministre d'Economia en el govern de José María Aznar, Rodrigo Rato, pels delictes d’apropiació indeguda en el cas de les 'targetes black', les mateixes penes que sol·licitava el fiscal Alejandro Luzón. A ambdós, el tribunal els ha considerat autors del delicte i a la resta de condemnats, més d’una seixantena d’exconsellers i exdirectius de Bankia i Caja Madrid, col·laboradors. Les penes a tots ells oscil·len entre els tres mesos fins als sis anys de Miguel Blesa. En el cas de l’exdirector general de mitjans, Ildefonso Sánchez Barcoj, el tribunal el considera col·laborador i també còmplice de la logística de les targetes opaques i l’Audiència l’ha condemnat a dos anys i sis mesos. La sentència relata com en accedir a la presidència de Caja Madrid, Miguel Blesa es va adjudicar una targeta per a despeses de representació i una altra per a despeses “netament personals” i com “va propiciar” que els membres del consell d‘administració i els integrants de la Comissió de Control també se’ls facilités una Visa d’empresa perquè poguessin gastar imports que no calia justificar. Els fets provats de la sentència descriuen l'operativa dirigida per Blesa i després per Rato i que va ser duta a terme per Ildefonso Sánchez Borcoj, que aleshores era director general de mitjans. Ell comunicava els noms dels usuaris, els límits operatius mensuals i anuals, autoritzava les ampliacions d'aquests topalls i dels que disposarien de codi PIN i per aquesta raó el tribunal el considera no només col·laborador d'un delicte continuat d'apropiació indeguda sinó també còmplice de la mecànica descrita, i de "contenir sota el seu control i al marge del coneixement de tercers diferents dels usuaris de les targetes de les que gaudien els membres dels dos òrgans de govern a més dels seus presidents”. La sentència, de 259 pàgines, recull el relat dels fetes entre 2010 i 2012, quan Rato va accedir a la presidència de Bankia, i explica com després de ser posat al corrent d’aquest tipus de pràctiques va decidir mantenir “la mateixa dinàmica” que el seu predecessor, Miguel Blesa, i es va adjudicar una targeta per a ell. A més, destaca que entre el juny del 2011 i el maig del 2012 va estendre aquesta pràctica al seu favor i dels acusats Fernández Norniella i Sánchez Barcoj per compensar les limitacions legals retributives establertes en el reial decret llei 2/2012 de 3 de febrer de sanejament del sector financer, als administradors i directius d’entitats de crèdit que com Bankia havien rebut ajudes públiques. Així, pel tribunal, tant Rato com Blesa se’ls considera autors perquè ells tenien el “domini” d’aquesta pràctica i a la resta de directius són col·laboradors per haver contribuït al perjudici econòmic a l’entitat; a excepció del conseller Francisco Servando, qui en el que moment va rebutjar la targeta “per no venir contemplada en el seu paquet remuneratori”. D’altra banda, el tribunal accepta aplicar un atenuant molt qualificat per als acusats que van tornar els diners i una altre de simple per a aquells que els van consignar judicialment. A més, tant Blesa com Rato hauran de respondre de forma solidària a totes les quantitats de les què van disposar els acusats, que les acusacions fixen en 12 milions d’euros, dels quals caldrà restar les quantitats atribuïdes a un dels consellers que va morir i a les quantitats que no han estat jutjades o que ja han prescrit.