Mas denuncia que l'Estat pretén “destruir” el PDeCAT
Un empresari vincula per primer cop l'expresident en el cas del 3% amb Gordó
Trias al·lega l'honestedat de Viloca, a qui la fiscalia situa com a mediador de les suposades donacions a canvi de concessions
Artur Mas va denunciar ahir que l'Estat espanyol pretén “destruir” el PDeCAT per aturar el procés d'independència. Aquesta va ser la resposta del president dels exconvergents a les informacions sobre el 3% provinents de l'aixecament parcial del secret de sumari del jutge del Vendrell que dirigeix la investigació. Per primer cop, a més, el seu nom apareixia vinculat al cas: un contractista hauria implicat en la trama el que també va ser president de CDC, segons va publicar El Mundo. L'empresari (els investigadors en mantenen el nom en secret) hauria assegurat que va mantenir una reunió a la seu de CDC amb Mas i Germà Gordó, aleshores gerent del partit, abans que el primer esdevingués president de la Generalitat el 2010. Segons indica el rotatiu, Mas hauria indicat a l'empresari, que era un dels principals donants de la formació, que seguís les indicacions de Gordó en el transcurs d'una converses sobre aportacions econòmiques a canvi de contractes públics.
Mas era, així, situat en el centre del focus del 3% poc abans de l'inici de dos judicis clau per a la formació exconvergent: el de Francesc Homs pel 9-N al Tribunal Suprem que comença demà i, a partir de dimecres, el del cas Palau, pel qual CDC va haver de dipositar com a fiança 15 seus territorials com a responsable civil a títol lucratiu, raó per la qual li reclamen 6,6 milions. El judici haurà d'aclarir si el partit va cobrar comissions il·legals de Ferrovial a canvi d'adjudicar obres públiques durant l'últim executiu de Jordi Pujol. La vista s'allargarà fins al juny, durant un semestre decisiu per al procés. L'oposició, amb Inés Arrimadas al capdavant, va carregar amb contundència contra Mas i la formació que coordina Marta Pascal, acusant-los d'utilitzar l'estelada “per tapar els casos de corrupció”.
“Van contra nosaltres directament des que vam optar per l'Estat català”, va sentenciar Mas durant un acte de presentació del PDeCAT a Barcelona, en un pas més per donar cos al nou partit que es distancia de la vella CDC. El president dels demòcrates europeus va esgrimir el mateix argument amb què ha afrontat el cas del 3% des que es va iniciar la investigació: el de la guerra bruta. Saben que sense el PDeCAT no arribarà la independència i per aquesta raó els volen perjudicar, va raonar Mas, sense referir-se explícitament a la informació d'El Mundo sobre la declaració del contractista que l'implicaria en el cas. En una conversa informal amb periodistes en el mateix acte, Gordó va declarar que les afirmacions de l'empresari són “totalment falses”.
Trias defensa Viloca
En un informe que forma part del sumari del cas, la fiscalia anticorrupció sosté que l'extresorer de CDC i antic administrador de la fundació CatDem, Andreu Viloca, era el mediador per a la presumpta concessió d'obra pública a canvi de comissions. L'informe recull les troballes de la Guàrdia Civil i s'intenta acreditar el seguiment especial i “anòmal” de les adjudicacions o licitacions que es feien en administracions governades per CDC. Hi apareix un manuscrit en què un empresari li demanava una reunió per tenir “més sort” en futurs concursos, al mateix temps que li feia arribar les adjudicacions a què s'havia presentat sense èxit.
Xavier Trias, exalcalde de Barcelona i president del grup Demòcrata al consistori, va expressar el seu convenciment que CDC “no ha rebut mai diners” a canvi d'adjudicacions. En declaracions a Catalunya Ràdio, va acotar dins la legalitat els diners que el partit ha demanat a persones i entitats. Trias va definir Viloca com una persona “superhonesta i honrada”.
Quant a Gordó, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de fet, va rebutjar investigar-lo (és diputat de JxSí i, per tant, aforat) perquè no va trobar indicis de la seva relació amb les suposades comissions. Al gener, va desestimar obrir una investigació a partir de l'exposició de motius que el jutge del Vendrell va fer-li arribar arran de les declaracions d'empresaris.
LES FRASES DE MAS
De Torredembarra als moments més complicats
La del 3% és la tercera de les peces derivades del cas de Torredembarra, iniciat el 2013 a partir d'una denúncia d'una regidora d'ERC, Montserrat Gassull, per presumpta corrupció. La regidora republicana, que va morir la setmana passada per malaltia, es va passar el 2014 al grup dels no adscrits perquè considerava que el seu grup l'havia deixat sola, tot i que la direcció d'ERC va negar haver-se'n inhibit. El que va començar com una investigació a l'alcalde es va convertir en un cas d'abast nacional que va desencadenar diverses operacions policials i detencions, amb dos escorcolls a la seu de CDC i a la CatDem en busca de proves per un suposat finançament irregular amb donacions relacionades amb l'adjudicació d'obra pública. Les empreses investigades són Teyco, Tec 4, Ubaser, Oproler, Grupo Soler, Copisa i Rogasa. Les darreres actuacions van ser a principis de mes, quan van ser detingudes figures de pes exconvergents com ara Francesc Sànchez i Antoni Vives, a més de l'extresorer Andreu Viloca, entre d'altres. Algunes operacions es van produir en moments sensibles per a CDC i Artur Mas. El primer dels escorcolls a Còrsega, l'agost del 2015, va ser poc abans de la campanya del 27-S i un cop superades les dificultats per confegir la llista de JxSí. El segon, l'octubre següent, va ser el dia en què Mas signava el decret per a la constitució del Parlament i en plenes negociacions amb una CUP que rebutjava fer-lo president.
