Homs creu que si hi ha condemnes pel 9-N serà “la fi de l'Estat espanyol” 

El portaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, ha afirmat aquest diumenge que si el procés judicial pel 9-N acaba en condemnes serà “la fi de l'Estat espanyol”, perquè es veurà que “la democràcia pot ser castigada amb el Codi Penal”, i basarà la seva defensa en les “contradiccions” de la Fiscalia. En la vigília de ser jutjat al Tribunal Suprem pel seu paper en l'organització de la consulta sobiranista del 9-N del 2014, Homs ha comparegut en roda de premsa per denunciar que el que afrontarà demà és “un judici innegablement polític”.

Homs, que se sent “un mer soldat d'una causa” i està convençut de tenir una “molt sòlida argumentació jurídica” davant les “contradiccions flagrants” de la Fiscalia, ha remarcat que ja hi ha una “resposta política” al procés sobiranista, que és un “no a tot” per part de l'Estat, i una “resposta constitucional”, segons la qual l'Estatut ratificat el 2006 “no té cabuda en la Constitució”.

Segons Homs, la sentència del Suprem serà el “diapasó” que “marcarà el to” de la resposta penal al 9-N, però, ja sigui absolució o condemna, l'Estat “ho té malament”. Si absolen els acusats, “a ningú se li passarà pel cap dir que no es pot fer un referèndum”, mentre que, si hi ha condemnes, el missatge serà que “a l'Estat espanyol la democràcia pot ser castigada amb el Codi Penal”, cosa “impossible de defensar en un Estat democràtic i de dret”.

“Si hi ha una resposta penal davant un procés cívic, democràtic i pacífic, és la fi de l'Estat espanyol. Si ha d'acabar responent per la via penal, és que l'Estat espanyol s'ha perdut i ha perdut”, ha advertit. En cas de què els acusats -Homs serà jutjat al Suprem, mentre que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja ho han estat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel 9-N- siguin condemnats, “la resposta de Catalunya ha de ser la mateixa” que fins ara: “seguir endavant, amb una actitud democràtica, pacífica, inclusiva”.

En aquest procés judicial, segons Homs, “qui està en fals des del punt de vista del dret és l'Estat espanyol, qui està violentant les regles de joc és l'Estat espanyol”.  Com ja havia anunciat, Homs ha indicat que utilitzarà en la seva defensa l'argumentació de la mateixa Fiscalia, tant “l'escrit de la junta de fiscals de Catalunya, que va concloure que no hi havia indici de delicte” en el 9N, com les explicacions que li va donar el fiscal a l'arxivar la seva denúncia contra el Govern central per incomplir determinades sentències del Tribunal Constitucional (TC).

“Quan el govern d'Espanya manifestament incompleix sentències del TC no és delicte de cap tipus”, ha protestat Homs, que veu aquí una “doble vara de mesurar cada vegada més descarada” de la Fiscalia, que incorre en “contradiccions” que segons el seu parer “posen de manifest que hi ha una intenció política darrere”, al perseguir als acusats “en funció de la ideologia”, com en una “república bananera”. En la hipòtesi de què hi hagi condemna, s'ha mostrat disposat a presentar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

D'una altra banda, Homs no ha donat “cap credibilitat” a les noves informacions sobre el suposat cobrament de comissions il·legals del 3% en CDC, “vista l'experiència” de les “mentides artificioses” abocades els últims anys contra el seu partit.

Homs ha recordat que ja en vigílies de les eleccions catalanes del 2012 van aparèixer publicades informacions sobre presumptes comptes d'Artur Mas a Suïssa i, encara que després “es va acreditar que era fals”, la intenció era “generar dubtes”. Al seu entendre, l'aparició d'aquestes informacions que involucren Mas en el 3% “té pinta de què no és casual”, ja que arriben just abans del seu judici pel 9-N al Tribunal Suprem.