judici al 9-n
Homs: “No podíem fer cap altra cosa, estava en joc la participació política i les llibertats d'expressió i ideològica”
L'exconseller de Presidència ha declarat aquest matí davant del Suprem que “no hi havia forma humana de saber l'abast de la providència del Tribunal Constitucional”
L'exconseller de la Presidència i diputat al Congrés pel PDeCAT, Francesc Homs, ha assegurat aquest dilluns en la seva declaració davant del Tribunal Suprem (TS) que “no hi havia forma humana de saber l'abast de la providència” que va emetre el Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre del 2014, que ha qualificat “d'inconcreta”. “Vam prendre les decisions amb plena consciència de no poder fer cap altra cosa, estava en joc l'exercici de drets fonamentals com la participació política, la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica”, ha dit en resposta a les preguntes de la Fiscalia. L'exconseller ha afegit que, davant de la “inconcreció” de la providència del TC, no es podia fer “una altra cosa” que mantenir el procés participatiu. Segons ell, nova cometre cap delicte, però, a més, ha assegurat que tornaria a actuar de la mateixa manera.
Durant una hora i mitja, Homs ha respost al fiscal, al contrari del que van fer Mas, Ortega i Rigau, per reiterar part dels mateixos arguments que els altres tres acusats i del que ell mateix ja va dir tant davant del propi Suprem com davant del TSJC. Segons ell, la providència del TC no era gens concreta, i per això, després de consultar amb experts juristes, van decidir mantenir el procés participatiu, presentar un recurs contenciós-administratiu al Suprem i un recurs de súplica al TC.
Homs ha volgut remarcar que la comunicació de la providència del TC al Govern es va fer com era habitual, a través d'un correu electrònic. Així, “el Govern, com a institució, es va donar per notificat”. Això ho ha contraposat a notificacions posteriors, fetes personalment per funcionaris judicials en mà i davant dels polítics directament afectats. Aquell dimarts 4 de novembre el Consell Executiu estava reunit, i es va parlar de la qüestió. Estaven pendents de si el TC acceptaria la petició “excepcional” del govern espanyol d'advertir als dirigents catalans del possible delicte de desobediència, cosa que el tribunal no va fer.
Així, en la roda de premsa habitual posterior al Consell Executiu, Homs va explicar a la premsa que el procés participatiu continuava endavant i que es posaria recurs contenciós-administratiu al Suprem en considerar que el govern espanyol havia usat una via constitucional equivocada, ja que presentava un recurs nou en comptes d'usar la via d'incident d'execució de sentència. En aquest recurs per “abús de dret” es demanaven mesures “cautelaríssimes”. Quan el Suprem va rebutjar el recurs, el divendres 7 el Govern va presentar recurs de súplica al TC per demanar un aclariment de la providència, ja que no tenien “forma humana” de saber-ne el seu abast i raonament. “No podíem fer roda de premsa? On començava i acabava el contingut de la providència?”, s'ha preguntat. “No era estrictament una resolució judicial”, ha dit.
“Fins aleshores no havia vist una providència per conflicte de competències tant inconcret”, ha explicat. De fet, ha dit que el mateix 4 de novembre van rebre una providència similar sobre mesures contra la pobresa energètica i van decidir buscar altres vies per tirar-les endavant, cosa que ni el TC, ni el govern espanyol han impugnat. “Em preocupava complir la llei i no cometre cap irregularitat administrativa”, ha concretat.
“Ho tornaria a fer”
Justament, ha utilitzat la desestimació per part de la fiscalia de la seva querella contra Mariano Rajoy per incomplir sentències del TC per dir que l'argumentació li sembla correcta, excepte en l'excepció que fa per diferenciar-ho del 9-N. Així, ha dit, preguntat pel fiscal, que tot i conèixer ara la sentència ferma del TC declarant inconstitucional el procés participatiu, tornaria a actuar de la mateixa manera. Segons ell, la pròpia fiscalia admet que “si no es fa res per complir” les resolucions del TC no hi ha delicte.
En aquest sentit, ha dit que no només la providència els obligava a actuar, sinó el compromís polític i els contractes amb empreses privades. “Si era tant públic i notori que era il·legal, perquè ningú va fer res per parar-ho, ni la fiscalia?”, ha preguntat a la sala. En aquest sentit ha recordat que el govern espanyol va trigar 15 dies a impugnar el procés participatiu. En tot cas, ha dit que la consulta inicialment prevista sí que es va aturar perquè la resolució del TC era més concreta, i perquè la Generalitat tenia una participació diferent, molt més protagonista que en el procés participatiu.
En un sentit similar, ha admès que va sentir “satisfacció” quan els fiscals catalans van desestimar la presentació d'una querella pel 9-N. També ha utilitzat la carta en la que negava a T-Systems que la providència del TC els obligués a aturar els preparatius. Segons ell, la carta no és cap “acte administratiu” i, a més, ha dit que en la primera providència ningú li va presentar dubtes sobre el seu sentit d'aplicació.
El fiscal ha centrat també les seves preguntes en la preparació de la roda de premsa el mateix 9-N a un pavelló de la Fira de Barcelona. Segons Homs, seria “incomprensible” que no es pogués informar a la població, i ha recordat que el propi ministre de Justícia, Rafael Catalá, també va comparèixer públicament, tot i que només per a un mitjà de comunicació, aquella nit per valorar la jornada de votacions.
Homs també ha explicat al fiscal que l'expedient obert a diverses emissores de ràdio per negar-se a emetre publicitat de la Generalitat sobre el 9-N era obligatori, perquè, si no, hagués comès “prevaricació”.
Al principi de l'interrogatori, Homs, el fiscal i el magistrat president han tingut una petita discussió sobre com preguntar i respondre. El fiscal ha interromput més d'un cop Homs en les seves respostes, i això ha molestat l'exconseller, que s'ha queixat. El president del tribunal li ha dit que es podria esplaiar el que volgués en les respostes, i ha demanat al fiscal que deixés acabar les respostes a l'acusat.
L'exconseller de la Presidència i portaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, ja es troba al Tribunal Suprem on declararà per la consulta del 9-N acusat dels delictes de prevaricació i desobediència. Homs ha entrat a l'edifici judicial quan faltaven 24 minuts per les 10h del matí i hi ha arribat acompanyat d'una comitiva d'un centenar de persones formada, entre d'altres, per quatres consellers del Govern, representants del PDeCAT, ERC i En Comú Podem i de les quatre entitats sobiranistes. La comitiva ha acompanyat Homs durant els 800 metres que separen la plaça del Rei de Madrid de l'edifici del Tribunal Suprem. Just abans d'entrar al Suprem, Homs ha saludat una per una les autoritats i s'ha abraçat amb l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, també imputat per la consulta del 9-N.
A les portes del Suprem, algun espontani ha rebut la comitiva amb banderes espanyoles i crides a favor de la unitat d'Espanya però sense produir-se cap incident. Per part del Govern s'han desplaçat a Madrid quatre consellers per donar-li suport: la consellera de la Presidència, Neus Munté; el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva; la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.
El president del PDeCAT, Artur Mas, també imputat pel 9-N, ha encapçalat la delegació del partit amb els coordinadors generals Marta Pascal i David Bonvehí. També n'han format part el president de la formació a l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, la diputada al Parlament i també imputada per la consulta del 9-N, Irene Rigau, així com diversos diputats a la cambra catalana, al Congrés i al Senat.
Per part d'ERC, hi han estat presents la secretària general del partit, Marta Rovira; el portaveu Sergi Sabrià; i els diputats al Parlament Roger Torrent i Chakir El Homrani. La delegació de diputats republicans al Congrés està formada per Joan Tardà, Gabriel Rufián, Ester Capella, Joan Capdevila, Teresa Jordà, Joan Olòriz i Xavier Eritja. També hi han assistit els senadors Mirella Cortès, Bernat Picornell, Quim Ayats, Xavier Castellana i Elisenda Pérez.
D'En Comú Podem hi ha participat el diputat al Congrés Marcelo Expósito però no s'ha desplaçat a Madrid cap representant de la CUP.
Les entitats sobiranistes també han donat suport a Homs. S'han desplaçat a la capital espanyola el president de l'ANC, Jordi Sánchez, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, la presidenta de l'Associació de Municipi per la Independència (AMI), Neus Lloveras, i el vicepresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni, tenint en compte que Miquel Buch declararà dimarts al Suprem com a testimoni.
Segons l'ACN, s'han desplaçat fins a Madrid cinc autocars. Un d'ells va sortir ahir de matinada de Taradell, el poble d'Homs.
