L'esquerra francesa no tindrà candidatura única en les presidencials
Hamon i Mélenchon concorreran per separat en els comicis, fet que els descarta per obtenir la victòria
La campanya puja de to a causa de la seguretat dels candidats
L'esquerra ho ha tornat a fer. Mentre el mapa polític francès es va simplificant per aglutinar vots de cara a unes presidencials en què sembla que només queda una plaça lliure per a la segona volta (la primera és de Marine Le Pen), l'esquerra no presentarà una candidatura unitària. L'aspirant del Partit Socialista francès, Benoît Hamon, i el del moviment La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, van enterrar ahir qualsevol possibilitat de concórrer en una llista única. Amb un 14% i un 10% dels suports, respectivament, la decisió fa virtualment impossible l'accés d'una formació d'esquerres a la volta final, un escenari que ja s'augurava remot.
Un restaurant del 20è arrondissement (‘districte') de París va ser el lloc de trobada entre els dos líders divendres al vespre. Es van dir el que ja sabien, segons han relatat: que no volen cedir, i que les diferències pesen més que les similituds. Una discrepància important, explicava Mélenchon, és la qüestió europea: Hamon és pro-UE, mentre que el neocomunista, eurodiputat, és un euròfob declarat. En les últimes setmanes, Mélenchon ha demanat a Hamon que trenqui amb l'herència del quinquenni d'Hollande, una ruptura amb el partit que el socialista, tot i ser llunyà a les tesis socioliberals de l'executiu actual, no sembla que gosi consumar. Al final, però, el problema ha estat molt més simple que tot això: cap dels dos candidats desitjava tant una unió de l'esquerra per cedir. Fa poc, Hamon va arrencar el suport d'Els Verds, que no concorreran per primer cop en 43 anys, un gest per pressionar Mélenchon. Serà en va, tret que es produeixi un gir d'última hora.
Clima de “guerra civil”
Mentrestant, la tensió de la campanya va en augment després que el candidat conservador, François Fillon, acusés el govern de propiciar, quan falten dos mesos per a les eleccions, una situació gairebé de “guerra civil”. L'argument de Fillon, que està trobant una contestació important sobre el terreny pel Penelopegate, és que no s'està garantint la seguretat ni la llibertat d'expressió de tots els candidats. Diumenge, a Nantes, mitja dotzena de brètols van atacar amb pintura els autobusos de campanya del Front National, amb simpatitzants i càrrecs del partit a dins. També van intentar impedir l'accés de Le Pen a l'escenari del míting. El primer ministre, Bernard Cazeneuve, va titllar ahir Fillon d'irresponsable per les declaracions. Més punyent, el ministre de l'Interior, Bruno Le Roux, va suggerir que les queixes de Fillon són fruit del seu malestar amb les cassolades que s'està trobant per haver pagat un milió d'euros de diner públic a la dona i als fills per haver-li fet d'assistents parlamentaris.
