Política

opinió

Federalisme, per a què?

Anirien vostès a un metge que diu que té la solució al seu problema abans de saber de quin problema es tracta? Pretendre aplicar una teràpia sense establir abans un diagnòstic es pot considerar una actitud diguem-ne curiosa, que no deixa en gaire bona posició el nivell de cientificitat i de professionalitat de l'implicat. Doncs bé, aquest ve a ser el plantejament d'alguns partits polítics quan asseguren que “el federalisme” és la solució adient a les tensions territorials/nacionals de l'Estat espanyol.

Primer cal disposar d'un diagnòstic del problema; després, tenir coneixement de les principals teories federals i dels models pràctics institucionals que ofereix la política comparada, i, finalment, aplicar el diagnòstic i els coneixements al cas concret. Tanmateix, quan s'analitzen les propostes d'alguns partits, la pregunta sobre el diagnòstic ni tan sols es planteja, mentre que els coneixements de teoria política i de política comparada són, si més no, dubtosos.

Una pregunta que sembla bastant òbvia abans de proposar solucions és: “Federalisme, per a què?” És a dir, quin és l'objectiu fonamental que es persegueix? I, si n'hi ha diversos, quina jerarquització hi ha? L'objectiu bàsic és procedir a un reconeixement i a una acomodació política d'una realitat plurinacional? O es tracta més aviat de procedir a la descentralització d'un estat uninacional que reconegui uns “fets diferencials” com ara la insularitat, el dret civil i les llengües pròpies? O bé es tracta d'establir un sistema que sigui funcionalment més eficient des de la perspectiva del conjunt?

Segons com caracteritzem l'objectiu principal, triarem aquelles teories, aquelles perspectives analítiques i aquells models institucionals de la política comparada que semblin més adients: confederacions, estats associats, federacions –amb graus alts, intermedis o baixos de federalització i de descentralització–, federacions simètriques o asimètriques, relacions intergovernamentals competitives o cooperatives, etc.

Resulta força fàcil veure que els objectius i els mitjans institucionals per acomodar una societat plurinacional no coincidiran amb els dirigits a descentralitzar un estat pensat en termes uninacionals, ni tampoc amb els que volen aconseguir prioritàriament la màxima eficiència funcional del conjunt.

Quan es va procedir al famós “consens” de la Transició de finals dels anys setanta, aquell diagnòstic no es va formular d'una manera explícita. Tot i que hi havia el tema històric irresolt de la integració de Catalunya i del País Basc, el resultat jurídic de la Transició va ser una Constitució plena d'ambigüitats susceptibles de diversos desenvolupaments pràctics, fins i tot contradictoris, i que, a més, va resultar captiva de decisions preconstitucionals com ara el tipus i el nombre de “preautonomies”, que va obrir la porta a l'anomenat cafè per a tothom.

Resulta explicable que en aquell moment les coses anessin d'aquesta manera. Es tractava de fer la transició d'una dictadura a una democràcia homologable als estàndards europeus en unes condicions poc favorables a les forces democràtiques: debilitat de l'oposició, amenaces de cops d'estat, lideratge polític d'una elit sortida del franquisme, etc. Tanmateix, el fet que el resultat fos, com diuen els seus defensors, “el millor possible” no el converteix en un bon resultat. De fet, les bases jurídiques adoptades incentiven el que ha passat després, especialment a partir de finals dels anys noranta: la ruptura de les ambigüitats constitucionals per part de les institucions de l'Estat (govern espanyol, Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem...) en favor d'una concepció nacionalment unitarista i uniformitzadora de la Constitució. En el cas de Catalunya, la descentralització s'ha concretat bàsicament en l'àmbit de la gestió administrativa, en contrast amb una clara falta de capacitat de decisió política en els àmbits simbòlics, legislatius, economicofiscals, europeus i internacionals. L'autogovern de Catalunya, com a vegades he dit, és un autogovern emmental, és a dir, foradat en pràcticament tots els àmbits d'actuació. És un autogovern de baixa qualitat.

Vista l'evolució de l'estat de les autonomies, té sentit parlar de federalisme com una alternativa realista? Els documents sobre el tema dels principals partits polítics estatals –Cataluña en claro (Fundació FAES, vinculada al PP, 2014) i Hacia una estructura federal del estado, conegut com la Declaració de Granada (PSOE, juliol del 2013)– mostren uns nivells analítics francament deficients, tant en termes de teoria federal com de política comparada internacional. Bastant més informat i ben encaminat, en canvi, ja que parteix de la caracterització plurinacional del tema bàsic a resoldre, és el document Per una reforma constitucional federal (Fundació Campalans, vinculada al PSC, maig del 2013, amb pròleg de Miquel Iceta). Tanmateix, aquest document va ser descartat quasi immediatament pel PSC, ja que va assumir la posició del PSOE dos mesos després. Quan els pretesos metges federals no l'encerten amb el diagnòstic i mostren un nivell de coneixements clarament millorable, potser és millor buscar un altre tipus d'especialistes i de solucions, no troben?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona