Repensar el camí

Ja fa vuit mesos que els britànics van votar a favor de la separació de la Unió Europea (UE) i encara no sabem com acabarà això del Brexit. Al final hi haurà acord de divorci, això sí, perquè la situació contrària seria inimaginable i insostenible per a les dues parts, però la negociació va per llarg i està farcida d'incògnites. Aquest és el paisatge que van dibuixar ahir l'eurodiputat Josep-Maria Terricabras i l'investigador Pol Morillas durant el debat El ‘Brexit': procés i conseqüències per a la UE, organitzat pel Cidob i l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, i moderat per la periodista Carme Colomina, una xerrada que va servir per il·lustrar el moment de confusió i d'incertesa que es viu a banda i banda del canal de la Mànega des que l'opció del leave (‘marxar') es va imposar, per sorpresa, en el referèndum del 2016.

El que, segons Morillas, va sorgir com una aposta tàctica de Cameron per frenar l'avenç de l'antieuropeu UKIP ha acabat situant la UE davant del perill de la pròpia desintegració, justament ara que estan a punt de complir-se els 60 anys del seu naixement. L'aniversari, a finals de març, coincidirà amb la sol·licitació formal de divorci per part del Regne Unit, la famosa activació de l'article 50 del Tractat de Lisboa, un tràmit que engegarà tota la maquinària negociadora per fixar els termes de la ruptura. El procés durarà, com a mínim, dos anys, i probablement molt més, ja que hi ha en joc temes tan crucials com la lliure circulació de ciutadans entre els dos territoris, l'accés de les empreses britàniques (i del poderós sector financer) al mercat únic europeu i la factura que els 27 socis reclamen a Londres –60.000 milions d'euros– per fer front a compromisos que va adquirir com a membre del club.

El procés amenaça també la unitat territorial del Regne Unit. Escòcia, que va votar majoritàriament pel remain (‘quedar-se'), vol convocar un altre referèndum d'independència que li permeti continuar a la UE, però Londres hi posarà totes les traves possibles: “May no ho pot acceptar, perquè debilitaria la seva posició negociadora” en el moment en què ha d'arrencar concessions a la UE, analitza Terricabras. “I dubto que els escocesos escullin una via unilateral [per marxar].”

La ruptura no s'ha materialitzat encara, però la UE ja comença a treballar en els escenaris post-Brexit. Aquesta setmana, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, presentava el llibre blanc sobre el futur de la UE, un document que recull cinc possibles opcions dins d'una escala de menys a més integració europea, que aniria des de tornar als orígens i mantenir només el mercat comú fins a complir el vell somni dels federalistes i crear els Estats Units d'Europa. Entremig, diversos graus de cooperació i de cessions de sobirania.

I és que, tot i el terrabastall que ha causat, el Brexit és també una oportunitat per repensar Europa, coincideixen Terricabras i Morillas. “El Brexit ens hauria d'ajudar a fer un salt endavant” en la construcció europea, a completar, en definitiva, “una UE avui inexistent com a tal”, hi afegeix l'eurodiputat. Però això vindrà després. Primer caldrà encetar la negociació per a la sortida de Londres i blindar la UE de futures desercions. “Negociarem sense venjança ni ingenuïtat”, adverteix Terricabras, però sí amb “reciprocitat” i mantenint la “unitat” dels 27 estats en el procés. “No fos cas que la separació britànica ens acabés separant també a nosaltres.”