La pugna pel nord de Síria encén el conflicte turco-kurd

Una de les àrees que més han fluctuat els darrers mesos en el conflicte sirià, esdevenint un sobtat escenari de tensió geopolítica, és el nord –concretament la ciutat d'Al-Bab–, on l'exèrcit turc i grups rebels sirians lluitaven contra Estat Islàmic (EI) des del novembre. La batalla, que ha posat fi a la vida de més de 400 civils i ha provocat la fugida de 30.000 més, ha estat marcada per episodis controvertits com ara la mort de tres soldats turcs causada per un bombardeig rus mal calculat. El ministre de Defensa turc, Fikri Isik, va afirmar a finals de la setmana passada: “La ciutat està pràcticament tota sota el nostre control”, una victòria que si bé mostra la rellevància de les faccions triomfants, també les col·loca en una situació difícil.

L'operació Escut de l'Eufrates (tal com Ankara anomena la seva intervenció militar a Síria), iniciada a l'agost, va ser interpretada per alguns analistes com un exercici orientat a expulsar gihadistes de Jarabulus i per evitar l'acumulació de poder territorial de les Unitats de Protecció Kurdes (YPG) al llarg de la frontera. Però amb la penetració turca fins a Al-Bab, la mort d'una setantena dels seus soldats i la presència de fronts hostils a totes bandes (les YPG al nord, les forces d'Assad i Hezbol·là al sud i Estat Islàmic a l'est), és necessari que tots els actors treballin per evitar noves complicacions dins el còctel geopolític. L'erupció d'hostilitats entre els rebels kurds i les forces turques al llarg del febrer, notablement a Tell Rifaat i Tokhar (sota control d'uns i altres, respectivament), va deixar clara la impossible convivència d'ambdues faccions en la lluita contra EI. Ankara considera les YPG una extensió del PKK, organització responsable de diversos atemptats en territori turc. La situació és complicada perquè forces kurdes han confirmat atacs turcs al sud de Manbij. La ciutat, després de dos anys d'ocupació d'EI, va ser alliberada pels kurds l'estiu passat amb suport dels Estats Units. Però el president turc, Recep Tayyip Erdogan, considera que hauria d'estar en mans d'àrabs. Actualment s'hi pot veure onejar una bandera americana com a recordatori. Afegint llenya al foc, recents acusacions de crims de guerra han sacsejat l'administració de les YPG a Rojava, incloent-hi l'expulsió d'àrabs del territori i l'exili de centenars de milers de kurds disconformes amb la gestió del conflicte. La intervenció turca podria fer reestructurar el projecte per reconquerir Raqqa, així com possibilitar la pèrdua d'avantatge polític de les YPG. Obama planejava cooperar amb els kurds per alliberar la ciutat siriana, però la visita a Ankara fa dues setmanes de Mike Pompeo, cap de la CIA, així com declaracions d'Erdogan, indiquen que els turcs hi podrien tenir un paper important. Tot i això, el comandant de la coalició militar anti-EI, Rupert Jones, va dir fa uns dies que els kurds segueixen sent “la força més assenyada” per a l'alliberació de la ciutat. A finals de gener, l'administració de Trump va entregar vehicles armats a les forces kurdes, una acció relativament esquizofrènica que complica l'estat de les relacions entre els EUA i Turquia. És més: el govern turc podria denegar als americans l'ús de la base aèria d'Incirlik, un emplaçament vital per a la campanya per combatre Estat Islàmic.