Osácar nega les comissions
L'extresorer de CDC desmenteix haver anat a cobrar diners al Palau per finançar il·legalment el partit
Jordi Montull assegura que el desviament del 3% es va apujar al 4% perquè CDC “demanava més diners”
Montull admet que també es va reunir amb Camps i Gordó
El presumpte finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va tornar a centrar ahir la quarta sessió del judici del cas del Palau de la Música, en què Jordi Montull, exdirector administratiu de l'ens cultural, va escandalitzar tothom quan va assegurar –sense anomenar cap dirigent del partit– que van passar de pagar comissions del 3% al 4% perquè “Convergència demanava més diners”, mentre que l'extresorer de CDC Daniel Osácar ho va negar amb fermesa i va manifestar: “S'ha mentit i molt.” Els dos exdirectius de Ferrovial, acusats de desviar 6,6 milions de la constructora a CDC a través del Palau, avui explicaran la seva versió al tribunal.
Tot i confessar que el cardiòleg li va recomanar no respondre a totes les parts i disculpar-se'n, Osácar, de 82 anys, va contestar amb determinació al fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, que es va autoqualificar d'“incombustible”, i va fer riure tothom quan el tribunal va sondejar les acusacions i les defenses per si havia de continuar o no la sessió quan ja eren les dues del migdia. Per sort, la intensa jornada es va finalitzar.
Osácar va explicar que des del 1982 és militant de Convergència, que l'any 2000 es va jubilar i que va ser Germà Gordó, llavors gerent de CDC, qui li va demanar diversos cops que assumís el paper de tresorer del partit, al qual se li adscrivia la funció d'administrador de la Fundació Trias Fargas, quan va morir en un accident de trànsit el llavors tresorer Carles Torrent, del qual Fèlix Millet abans-d'ahir va assegurar que li havia donat diners de Ferrovial per al partit.
Els lladres i G.P.O.
L'extresorer de Convergència va explicar que va tractar amb Jordi Montull. “Mai em va dir Daniel, sinó senyor Osácar”, va dir. Un matís subtil i important, ja que en els documents requisats al Palau hi ha escrit el nom de Daniel i quantitats desviades a Convergència. En un d'aquests documents, es recullen quantitats de diners l'any 2003 i el nom de Daniel al costat, quan Osácar no tenia cap càrrec econòmic al partit, un desajust que el mateix fiscal va verbalitzar en el judici traient-hi importància. Osácar va assegurar que mai s'havia entrevistat amb Millet, al qual va definir de “sancta sanctorum”, ni tampoc amb els exdirectius de Ferrovial processats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga.
Osácar va detallar que el que anava a buscar al Palau era un xec nominal, “res de diners en efectiu”, pel conveni que tenia el Palau amb la Fundació Trias Fargas “per tal de promocionar la cultura catalana, les sardanes..., i perquè els ajuntaments en les festes majors no fessin tantes sevillanes i tanta música de discoteca”. Van ser uns 600.000 euros en diversos anys, i –va recordar– la Trias Fargas va tornar els diners al Palau perquè la junta de l'ens cultural desconeixia aquest conveni signat per Millet. El fiscal li va recordar que van tornar els diners amb la investigació oberta i va desistir de fer-li més preguntes en veure que no podia aclarir com la Trias Fargas col·laborava econòmicament amb la promoció de la cultura catalana als territoris i als ajuntaments governats per CiU.
En resposta a les preguntes del seu advocat, Xavier Melero, Osácar va declarar que va assumir el càrrec de tresorer “per servir el país”, i va aclarir que no era remunerat. L'extresorer també va voler respondre a les acusacions de Montull i va assegurar que, quan anava al Palau, hi anava en transport públic, res de cotxe, i que tornava en autobús cap a Còrsega, l'antiga seu de CDC, i “sense bitllets a la butxaca”. I és que, hores abans, la mà dreta de Millet va declarar a l'Audiència de Barcelona que Daniel Osácar “agafava el sobre, comptava els diners i marxava”.
Abans d'Osácar, Jordi Montull va ratificar totes les afirmacions fetes per la seva filla abans-d'ahir i, en resposta a preguntes del fiscal, va dir que ara explicava la veritat “per ella”. És a dir, per obtenir una rebaixa de la seva pena, ja que ell i Millet li ho manaven.
A part del 4%, Montull no va revelar res més de CDC i, com Millet i la seva filla, es va limitar a manifestar que “Convergència i Ferrovial es posaven d'acord en les quantitats i en les obres”. No va revelar noms. Encara més: de Buenaventura va dir que “només parlava amb ell d'obres del Palau”. També va admetre haver assistit a la reunió amb Jaume Camps i Germà Gordó. “Van parlar de futbol perquè estava jo”, es va limitar a recordar.
Montull sí que va desvelar què vol dir “G.P.O.”, inicials que hi ha anotades en una columna d'un requadre amb els diners desviats a Convergència. “Ens ha portat molts maldecaps saber què era”, va admetre el fiscal. Montull va assegurar: “G.P.O. és Grans Promocions Orquestrals, perquè, part de l'1,5% que ens quedàvem de les comissions, també era per pagar solistes i orquestres, no ens ho quedàvem tot.” Montull fins i tot va dir: “Vam posar el nom, mostrant que som intel·ligents, amb el nom d'una constructora, però els de GPO són bona gent.”
L'exdirector administratiu del Palau va admetre que va robar a l'entitat un 20% ell i un 80% Millet. A banda de les obres a les seves cases i dels viatges, el fiscal va calcular que Millet hauria robat uns set milions d'euros i Montull, 1,3 milions. Han tornat sis milions. Montull va tornar a escandalitzar el públic quan va assegurar que es va gastar “400.000 euros per reformar la cuina i la tanca de la filla”. L'advocat d'ella el va corregir dient-li que l'anotació era de 100.000 euros. I, dels nou milions que no se saben on han anat a parar, els lladres confessos han aportat una pericial en què indiquen que uns dos milions es van pagar en metàl·lic a les corals, els professors i els hotels quan anaven de gira.
L'advocat de Montull, dos dies absent
El penalista Jordi Pina, defensor de Jordi Montull, fa dues sessions que no assisteix al judici del cas Palau. Amb la seva absència, el lletrat expressa el seu rebuig a la confessió de Montull pel que fa a incriminar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Segons fonts judicials, per Pina hi havia defensa per als Montull sense involucrar CDC, però el client és qui mana, i el que ha volgut finalment l'exdirector del Palau és intentar un acord amb la fiscalia per obtenir una rebaixa substancial en la condemna de la seva filla, que s'enfronta a 26 anys de presó. Jorge Navarro, lletrat de Gemma Montull i del mateix despatx de Pina, ha exercit la defensa del pare. Actualment, Pina porta empresaris acusats de finançar CDC, com el cas del 3%, al jutjat del Vendrell.
