La sentència i el futur

Amb la sentència del TSJC, l'expresident Mas no podrà tornar a ser candidat a unes eleccions. La resolució judicial estableix explícitament que queda inhabilitat durant dos anys “per a l'exercici de càrrecs públics electius, siguin de l'àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l'exercici de funcions de govern tant en l'àmbit autonòmic com en el de l'Estat”. Tant Artur Mas com els seus advocats tenien assumit ahir al migdia que l'expresident no podria ser candidat “segons la legislació espanyola”, en paraules seves textuals. La majoria de juristes consultats ho donen per establert però no hi ha unanimitat.

A l'expresident se li imposa la pena màxima prevista per al delicte de desobediència però, en canvi, se l'absol del delicte de prevaricació. I és per aquesta segona absolució que sorgeixen discrepàncies interpretatives entre alguns juristes sobre el fet que Mas no es pugui tornar a presentar a unes eleccions fins que no hi hagi una sentència ferma del Suprem, després del recurs que l'expresident ja ha anunciat que presentarà contra la resolució del TSJC.

L'apartat b de l'article 6.2 de la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) determina que són inelegibles “els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat, quan aquesta hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o la d'inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els termes previstos en la legislació penal”. La sentència del TSJC estableix efectivament “inhabilitació especial” per “desobediència” en el cas de Mas, però la Loreg no explicita com a inelegibles els condemnats per delicte de “desobediència” i els juristes que consideren “interpretable” aquesta inelegibilitat plantegen el dubte de si la desobediència forma part d'aquell delicte que la Loreg considera “contra l'administració pública”. Aquestes fonts jurídiques assenyalen que, precisament, tant Mas com Rigau i Ortega han estat exculpats del delicte de prevaricació, clarament identificat com un delicte contra l'administració pública.

Però, en canvi, el Codi Penal sí que classifica la desobediència com un dels delictes contra l'administració pública. L'article 410 del Codi Penal defineix així la desobediència: “Les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a acomplir resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior dictades dins de l'àmbit de la seva respectiva competència i revestides de les formalitats legals, incorreran en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de sis mesos a dos anys.” La interpretació de les condicions d'elegibilitat de Mas servirien també per a l'exvicepresidenta Joana Ortega en el cas que volgués aspirar a l'alcaldia de Barcelona com ha assenyalat en alguna ocasió.

Pel que fa a l'exconsellera Irene Rigau, diputada en exercici, hi ha unanimitat a l'hora d'interpretar que pot continuar exercint el seu càrrec al Parlament mentre la sentència d'inhabilitació no sigui ratificada pel Suprem, tenint en compte que la seva elecció per al càrrec és anterior a la sentència del TSJC.