tribunal constitucional
procés sobiranista
El TC admet el dret a decidir
Pérez de los Cobos deixa el tribunal afirmant que és una “aspiració” dins la Constitució i que els magistrats no resolen el “problema”
“Aquí no s'amenaça ningú”, diu Rajoy
Catalá obvia l'avís europeu sobre la neutralitat
En l'hora del comiat del Tribunal Constitucional que presideix des del juny del 2013, Francisco Pérez de los Cobos va oferir el seu discurs de major nivell polític com a colofó a un mandat marcat pel fre del procés sobiranista. En un quadrienni en què el TC ha estat convertit pel govern de Mariano Rajoy en l'únic dic de contenció contra qualsevol pronunciament del Parlament en favor d'una consulta, Pérez de los Cobos va reconèixer que el dret a decidir és una “aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la Constitució”, i va advertir que el tribunal que ara abandona no pot solucionar “problemes” polítics com ara el de la voluntat del poble català. “La tensió no ha cessat”, va alertar.
L'avís del president del TC cessant sobre la tensió Catalunya-Espanya que es manté viva després dels vets dels onze magistrats arriba en un moment en què a La Moncloa arrela l'anàlisi que la condemna a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N és un punt d'inflexió del procés que hauria de conduir al seu desinflament. Davant membres del govern de Rajoy, com ara el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el que ahir va dir en veu alta Pérez de los Cobos és que a l'Estat espanyol no hi hauria d'haver una “operació diàleg” puntual. “El diàleg polític en democràcia no pot ni ha de ser una realitat episòdica o conjuntural a la qual es recorri quan les circumstàncies la imposen; com que pertoca a l'essència mateixa del sistema, la seva pràctica ha de ser permanent i a tots els nivells”, va denunciar el president del TC en una velada crítica al recurs automàtic de Rajoy de desviar qualsevol querella catalana al tribunal com si es tractés d'un tercer parlament i no del màxim intèrpret de la Constitució del 1978.
En el seu al·legat final, i davant d'un públic integrat també per diputats, senadors i la cúpula judicial al complet, Pérez de los Cobos no va ocultar el latent malestar que han viscut ell i la resta de magistrats a l'hora de ser convertits en un actor polític preferent quan “els problemes” del debat independentista “no poden ser resolts per aquest tribunal”, que té com a funció “vetllar per l'observança estricta de la Constitució”. “Són els poders públics i molt especialment els poders territorials que conformen l'Estat autonòmic els que estan cridats a resoldre'ls mitjançant el diàleg i la cooperació”, va dir en una crida a no enfangar el seu dia a dia amb els plets entre Madrid i Barcelona que en el seu cas ja només és un lament pretèrit.
Sentència emblemàtica
Mirant el passat, Pérez de los Cobos va obviar la polèmica suscitada el 2014 per la revelació de la seva militància al PP de Barcelona fins al 2011, quan ja era magistrat del TC, però sí que es va aturar en una sentència que considera “emblemàtica”: la del mes de març del 2014, que anul·lava la Declaració de Sobirania del Parlament que inaugurava la via a la independència. Segons desvela tres anys després, aquell dictamen perseguia dos objectius que “per desgràcia no ha aconseguit”. És a dir, “reconduïa l'anomenat dret a decidir a una aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la Constitució” i a fer-ho “mitjançant un procés ajustat a la legalitat constitucional, conforme als principis de legitimitat democràtica, pluralisme i legalitat que la mateixa declaració parlamentària invocava”. Ras i curt: l'anhel que les parts exploressin un dret a decidir acordat ha estat desoït. I aquí es va carregar de simbolisme evocant Manuel García Pelayo, primer president del TC després de la seva creació el juliol del 1980 i fins al 1986, amb una cita seva: “Hi ha problemes polítics que es poden resoldre satisfactòriament per mètodes jurisdiccionals, però n'hi ha d'altres que només poden i han de ser resolts per la via política.” Tot un testament inscrit per Pérez de los Cobos el dia del seu cessament i el del comiat també d'Adela Asua, exvicepresidenta elevada en el seu dia pel PNB. El TC rep ara tres nous magistrats pactats pel PP i el PSOE –Cándido Conde-Pumpido, Alfredo Montoya i María Luisa Balaguer– en una etapa en què serà dirigit per Juan José González Rivas (president) i per la catalana Encarnació Roca (vicepresidenta) sobre una majoria conservadora reforçada.
Duel Tardà-Rajoy
Al Congrés, alhora, la ressaca de la condemna del 9-N va propiciar un viu duel verbal entre Joan Tardà (ERC) i Rajoy en què el republicà va exigir saber què dirà Rajoy quan al juny acudeixi a cimeres europees: “Què els dirà?, que després de condemnar Mas, Ortega, Rigau i Homs arribarà a empresonar la presidenta del Parlament? I que després vindran Junqueras i Puigdemont? Els dirà que el palo y tentetieso funciona i tranquils que Puigdemont s'acollonirà?” Sorprès per la rèplica en un debat europeu, Rajoy va replicar amb una sentència: “Aquí no s'amenaça ningú.”
En la sessió de control i en resposta al portaveu del PSOE, Antonio Hernando, sobre la inacció de La Moncloa a Catalunya, Rajoy es va mofar en un to displicent de la pregunta que “no entén” i va acusar els socialistes de “no haver donat ni una sola idea per resoldre el problema”.
En el torn de la sessió de control i adreçant-se al ministre Catalá, el diputat Jaume Moya (En Comú Podem) va esgrimir els dubtes de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa sobre la neutralitat del TC des de la reforma del 2015 que converteix el tribunal en executor de les seves pròpies sentències. Obviant que l'Estat ha arribat a invocar Moldàvia i Ucraïna com a exemples en el seu plec explicatiu, Catalá es va vantar d'haver llegit en l'avís del Consell de Venècia un “aval” a la seva reforma del TC.
