municipal
Madrenas marca perfil
Coincidint amb el seu primer any com a alcaldessa, explica en un acte del PDeCAT el seu projecte per a Girona i demana un mandat més per convertir la ciutat en un referent per a tot el país
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, no renegarà mai de l'herència de Carles Puigdemont –qui va propiciar que entrés en política–, al contrari, però ahir al vespre a La Mercè va fer un pas clau per deslligar-se de la seva ombra, explicant el seu propi projecte de futur per a la ciutat, ara que compleix un any d'alcaldessa. Amb el títol prou clar de Marta Madrenas: el projecte valent de la Girona que volem, va ser també el primer gran acte del PDeCAT amb ella de líder a la ciutat, oferint-se clarament per ser la candidata el 2019. Va reivindicar la feina feta en aquests últims sis anys, des que CiU va arribar al govern, i també en aquest últim any –“365 dies complexos però engrescadors”– en què han convertit Girona “en una ciutat envejada”, però sobretot va voler mirar al futur i va emmarcar la seva aposta en el que queda d'aquest mandat i el següent: “En sis anys hem posat Girona de moda, i en els propers sis anys vull que Girona es converteixi en una ciutat referent del país.” La idea de convertir Girona en un “referent” va ser constant al llarg d'un discurs en què Madrenas també va voler remarcar el paper del PDeCAT, apostant per reivindicar el seu “pragmatisme” davant les “polítiques de pancarta” d'altres, i va considerar “imprescindible” el seu paper per la culminació del procés. Va admetre que el partit “ha quedat diluït enmig del procés” i va subratllar que el seu model social i econòmic “no té res a veure amb el de la CUP i ben poc amb el d'ERC”. Tampoc va obviar la corrupció, admetent que en el partit s'havien “comès errors” però que ja s'ha fet un “gran acte de contrició” refundant el partit en un nou projecte “on no caben aquestes pràctiques”. I va voler esvair qualsevol dubte respecte de l'Ajuntament, demanant no deixar-se “condicionar per sospites interessades” pel fet que “el president de la Generalitat és qui és”.
La Girona que vol
Madrenas va dir primer els grans conceptes que vol que sigui Girona: vol una ciutat “plena d'oportunitats”, “dinàmica”, “justa i que garanteixi la igualtat d'oportunitats”, “segura”, “culta i oberta al món”, “cívica”, amb polítics “honestos i compromesos”, que “exerceixi de capital i solidària amb l'àrea urbana”, i que “continuï liderant el procés”.
A l'hora de tractar temes concrets, va començar recordant la seva etapa com a regidora de Promoció Econòmica, per reivindicar els programes que hi va engegar –l'Aixequem Persianes, el Girona Actua i l'Invest-In– i que vol seguir potenciant.
I va subratllar que la dinamització econòmica passa pel comerç, la cultura i el turisme, que han estat els sectors que “han permès a la ciutat créixer”. Així, va assenyalar que després de la “brutal” aposta que CiU ha fet per la cultura, Girona és “una capital cultural de referència”, i va opinar que ara “cal fer un pas més” i “convertir-la en un sector econòmic potent, que generi beneficis econòmics”.
També va reivindicar el “gran salt” que s'ha fet en turisme –va dir que ha augmentat un 80% el nombre de visitants que fan nit a la ciutat des que CiU governa–, cosa que ha permès “aguantar millor” la crisi econòmica. A més, va subratllar que s'havia fet “sense perdre ni una mica l'essència gironina”. En aquest sentit va negar que el turisme estigui fent fora la gent del Barri Vell, i va dir que justament és el barri on percentualment ha augmentat més la població l'últim any. “No ens deixem enredar. Girona, en aquest sentit no és Barcelona”, va assenyalar, abans d'afegir-hi: “Això no vol dir que no ens en preocupem i que no vulguem ser previsors.” Per això va recordar que està en marxa la redacció d'un pla estratègic de turisme per, entre altres coses, evitar conflictes amb els veïns i afavorir el tipus de turisme que “interessa” a la ciutat: “Un turisme cultural, familiar, gastronòmic, de qualitat.” I també el turisme de congressos i de negocis, i el turisme esportiu, sobretot ciclista.
Pel que fa al comerç, va ressaltar les apostes d'especialització que s'han fet en alguns barris per tal de revitalitzar el seu teixit comercial: va parlar de l'artesanal i artístic La Volta a Sant Narcís, del disseny i moda al Barri Vell, i va anunciar que s'està treballant a Santa Eugènia per fer-ho amb el comerç de productes ecològics i de Km 0. “La promoció econòmica és la millor política social que podem fer”, va remarcar Madrenas, abans d'obrir el capítol més social del discurs. Va subratllar que “mai cap govern municipal de Girona havia invertit tant en partides socials” com ara. De fet, va dir que han augmentat “les partides que el tripartit destinava a serveis socials un 60%”. Va parlar de gent gran –i va anunciar un nou menjador per a gent gran al Mercadal–, de joves, d'infants, de famílies i va comprometre's a mantenir les línies actuals, inclosa la congelació d'impostos i taxes “fins que superem la crisi”.
Projectes concrets
Madrenas va deixar pel final “la ciutat que trepitgem” –que vol amb menys cotxes perquè sigui “més saludable” i amb més civisme, i per això la nova patrulla d'agents mediambientals sancionarà les dues principals queixes dels veïns: els ciclistes que van per les voreres i els amos dels gossos que no recullen les deposicions. I sobretot els projectes concrets. Va recordar els grans projectes de ciutat que hi ha engegats –el pla especial de la Devesa, el Modern i la Casa Pastors–, que va dir que aquest any “començaran a prendre forma”, però es va centrar sobretot en la transformació de l'entrada sud de Girona i en la carretera Barcelona, que “ha de deixar de ser una carretera i convertir-se en una gran avinguda”. Va recordar les dues grans noves superfícies comercials –Leroy Merlin i Esclat– que s'instal·laran a Can Turon, la nova Clínica Girona, l'institut Ermessenda que s'ubicarà a l'antiga fàbrica Simon, la reforma de l'Hipercor, la futura plaça Espanya –que s'haurà de “concebre entre tots plegats com a porta d'entrada a la ciutat”– i la reforma que s'està fent a la plaça Marquès de Camps, i sobretot va anunciar que al terreny on hi ha el Centre Verd es convertirà en un nou aparcament dissuasiu. Dins aquesta política, també es va comprometre a seguir impulsant els vehicles elèctrics i el transport públic, ampliant la xarxa de carrils bici, i fer cada any dos quilòmetres de voreres noves i dos camins escolars segurs.
També es va referir al parc Central. A banda de subratllar que les obres no es poden aturar perquè “és un pulmó de la ciutat que fa massa anys que espera”, va mirar endavant i va dir que el seu objectiu és que esdevingui “una avinguda però amb l'essència d'un gran parc urbà”.
I l'última “gran transformació” –en paraules seves– que va anunciar va ser “estructurar el circuit comercial del cor de Girona” mitjançant actuacions urbanístiques que permetin recórrer en un “passeig confortable, segur i molt intuïtiu” des del passeig Canalejas fins passat l'Eixample, passant pel Barri Vell i el Mercadal.
