Política

parlament

finançament dels partits

El finançament dels partits, en el punt de mira

Els experts coincideixen que el sistema d'obtenció de recursos de les formacions és la principal font d'irregularitats

Un control públic més ferri evitaria conductes il·legals tant de particulars com dels partits

Demanen rendició de comptes davant de la ciutadania

La comissió parlamentària de mesures contra la corrupció i en favor de la regeneració democràtica va aprovar dijous, després d'un any de feina, les seves conclusions. Un recull de mesures que, de moment, no són de compliment obligat –i no ho seran si no arriben al ple i es converteixen en llei–, però que posen les bases del funcionament dels partits i de l'administració catalana per fer front a la corrupció, un fenomen que s'ha convertit en un dels principals enemics públics del segle XXI. La clausura de la comissió coincideix en el temps amb importants judicis per casos de corrupció a Catalunya, com el cas Palau i el Pretòria, per la qual cosa els més perspicaços hi podrien veure una operació de neteja d'imatge en la tasca parlamentària, opinió que no tothom comparteix.

El professor de comunicació política Pau Canaleta ho atribueix a la irrupció de noves formacions polítiques que han fet bandera de la lluita contra la corrupció i que han condicionat, fins i tot, la configuració de governs arreu de l'Estat espanyol. Així mateix, han propiciat que òrgans legislatius com el Parlament es posin les piles per adoptar mesures que posin fi a aquesta xacra. No obstant això, també exposa que la corrupció té un component de desgast electoral que tard o d'hora acaba passant factura als partits, i atribueix el fet que el PP hagi sortit força airós de les últimes conteses electorals a la falta d'una alternativa clara per als seus votants: “És un cas com el de Berlusconi a Itàlia, i com el de Rita Barberá i Francisco Camps a València. La gent no vol fer el salt al buit amb una alternativa no sòlida.” En aquest sentit, considera que el PDeCAT, hereu de Convergència, ha sortit més malparat que el PP de l'estocada de la corrupció, que li ha provocat “un problema d'imatge”.

El politòleg i investigador Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona Jordi Muñoz planteja que la crisi econòmica que va esclatar fa deu anys ha tingut una gran influència en la percepció ciutadana de la corrupció i, especialment, de la permissivitat. “Mentre les coses anaven bé, s'era més tolerant, però el context de crisi ha fet que deixem de ser permissius”, assegura, i atribueix l'interès de les institucions per prendre mesures contra la corrupció a dos elements: aquest canvi de percepció de la societat envers les conductes irregulars dels dirigents i els partits i, a la vegada, la coincidència en el temps de diversos judicis a tot l'Estat per presumptes casos de corrupció, també a Catalunya.

El professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador de teoria política i política comparada de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) Ivan Serrano té clar quina és la principal causa de la corrupció política: el sistema de finançament dels partits. “Els partits no estan ben finançats, i això es barreja amb la corrupció per enriquiment personal d'individus i el desviament de fons cap a formacions”, diu, i rebla el clau afirmant que fins que no es modifiqui el sistema pel qual els partits obtenen recursos “no s'acabarà de resoldre el problema”. En aquest àmbit, considera positiva l'aposta pel finançament transparent de les noves formacions que han sorgit en els últims anys i el viratge de les més antigues cap a aquestes pràctiques, però posa en dubte que sense un canvi estructural es pugui posar fi al fenomen de la corrupció.

Què vol el Parlament?

El document aprovat pel Parlament recull una sèrie de mesures per evitar que es produeixin aquesta mena de conductes i aborda diversos àmbits com ara la transparència, el control institucional i el funcionament dels partits polítics. La cambra fa una crida perquè els delictes de corrupció prescriguin en un termini superior a l'actual. De fet, es demana que tinguin la prescripció màxima prevista pel Codi Penal, que és de 15 a 20 anys, per evitar que la lentitud de la justícia permeti a presumptes autors d'aquests delictes escapolir-se d'haver de respondre dels seus actes. També demanen reduir a la meitat la despesa electoral, intensificar el control de la contractació pública, reforçar el règim d'incompatibilitats i inhabilitar els investigats o condemnats per corrupció perquè no puguin figurar en llistes electorals. Així mateix, el Parlament demana que no es condonin préstecs bancaris, una pràctica cada cop menys habitual, però que posa de manifest el poder que poden exercir els bancs: “Els partits es financen amb crèdits i després veiem que hi ha condonacions”, recorda Serrano, que celebra l'aposta dels nous partits per sistemes alternatius d'obtenció de recursos.

LES FRASES

Algun dia haurem d'afrontar que els partits necessiten més recursos públics
A CDC l'està afectant la corrupció. No té un problema de missatge, sinó d'imatge
Pau Canaleta
PROFESSOR DE COMUNICACIÓ POLÍTICA
Els partits no estan ben finançats, i això es barreja amb la corrupció per enriquiment personal i el desviament de fons
Un bon disseny institucional és la clau per prevenir aquests casos
Ivan Serrano
INVESTIGADOR EN TEORIA POLÍTICA I POLÍTICA COMPARADA
La successió de casos fa que la corrupció figuri en l'agenda política, encara que molts vinguin d'abans
La permissivitat ara és menor. Mentre les coses anaven bé, s'era més tolerant
Pau Muñoz
DOCTOR EN CIÈNCIES POLÍTIQUES

Les comissions estatals, en espera

Mentre que el Parlament ja ha fet bona part de la feina, el Congrés dels Diputats espanyol ha d'aprovar aquesta setmana la creació de la comissió d'investigació sobre el presumpte finançament irregular del PP. Es crearà amb el suport del PSOE –que és la formació que va fer la proposta– i de la majoria dels grups, a excepció del PP, que, tot i ser el grup majoritari al Congrés, no disposa de prou diputats per poder-la frenar. Paral·lelament, els populars mantenen paralitzada la comissió del Senat espanyol sobre el finançament dels partits polítics. I això malgrat que la comissió de la cambra alta és, paradoxalment, iniciativa del mateix PP, que la va presentar a la mesa com una reacció a la investigació que es vol iniciar al Congrés, ja que la va justificar exposant una trentena de casos d'irregularitats relacionats amb desviaments de partits polítics, entre els quals només van citar la Púnica i la Gürtel com a trames que els afectin a ells mateixos.

La intel·ligència nord-americana desmenteix El Periódico

Afirma que l’atemptat a la rambla de Barcelona es pugui relacionar amb l’alerta que va destapar El Periódico just després dels atacs del 17 d’agost

barcelona
 

Puigdemont denuncia que Catalunya viu “un estat d’excepció de facto” en una entrevista a France 24

Barcelona
 

ANC i Òmnium convoquen avui a les 12 a Arc de Triomf

barcelona
 

Cop de l’Estat a la Generalitat

BARCELONA
 

Rajoy intensifica l’ofensiva amb l’empar del PSOE i Cs

madrid
 

El govern declara “suspesa” l’autonomia financera

barcelona
 

Declaració institucional del president

 

La CUP resisteix un setge de vuit hores a la seu

barcelona
 

Mobilitzats per la llibertat

Barcelona