El problema del 0,02%

El pressupost acostuma a ser la llei més important de l'any. En un mandat de divuit mesos en què només hi haurà uns comptes, la norma esdevé més destacada; però si, a més, inclou una partida per a la celebració d'un referèndum sobre la independència, estem davant de “la llei més rellevant que vota el Parlament des de la seva recuperació als anys setanta”. No són paraules d'un independentista motivat, sinó de Miquel Iceta, que ahir va elevar els números del 2017 a l'altar de la història. Socialistes, però especialment populars i ciutadans, es van posar a l'altura de l'èpica que tant critiquen a l'independentisme i van donar màxima transcendència a la votació. “El govern, i ho acaba de defensar Oriol Junqueras, manté per primer cop un projecte de llei que incorre en la prohibició expressa del Tribunal Constitucional. Aquí poden estar traspassant el Rubicó, no només la mesa, sinó també el govern. Això és el cant del cigne del procés”, augurava Carlos Carrizosa (C's).

El que serà oficialment líder del PP a partir d'aquest cap de setmana, Xavier García Albiol, avançava fins i tot que el conjunt de diputats independentistes podria seguir “el mateix camí” que els inhabilitats pel 9-N. No és clar si es referia també a Àngels Martínez, la diputada de Catalunya Sí que es Pot que va votar l'esmena de la CUP a favor del referèndum unilateral.

A falta de Joan Josep Nuet, que era de viatge per assistir a un congrés d'esquerres a Mèxic programat fa tres mesos, la nova heroïna de la confluència –per als partidaris del procés– va ser la diputada de Podem, persona de confiança d'Albano Dante Fachin. Davant de tantes equivocacions en les votacions per part de tothom, podia semblar que Martínez havia comès el típic error a l'hora de pitjar el botó, però la mateixa diputada va aclarir als passos perduts que era una decisió presa a consciència, per sorpresa d'alguns companys de grup parlamentari, que van esbatanar els ulls evidenciant l'enèsim episodi de manca de cohesió interna –o de mostra de pluralitat.

Ja des de primera hora del matí es respirava un ambient d'efervescència al Parlament. Un rum-rum d'indignació recorria la bancada unionista, que estava ben enfadadota perquè la presidenta, Carme Forcadell, no aturava el ple per reunir la mesa i la junta de portaveus per analitzar una nota d'advertiment del secretari general del Parlament i el lletrat major.

L'estira-i-arronsa més tècnic que polític sobre l'aplicació del reglament de la cambra per forçar l'aturada del ple per part de C's, el PSC i el PP –amb l'aquiescència de l'ecosocialista Joan Coscubiela, en contrast amb la seva companya Martínez– presagiava la lupa que posaran sobre la sessió d'ahir els magistrats del carrer Domenico Scarlatti de Madrid. Amb una lupa es pot encendre un foc.

El gran protagonista de la jornada no era el pressupost, sinó el referèndum, que constitueix un 0,02% dels comptes. Dit d'una altra manera, per a l'oposició el pressupost té un problema, i aquest problema es diu 0,02%. La consulta es va fer corpòria dimarts a la tarda en el debat final dels comptes, per mitjà de la CUP, que va alçar paperetes amb la pregunta “Vol que Catalunya esdevingui una república independent?” en català i aranès –és a dir, sense el castellà–. Ahir el que es va fer present va ser l'ombra del Constitucional, a través de les mans alçades dels diputats del PP, per recalcar que no van voler participar en la votació de les esmenes de la CUP i CSQP sobre la consulta. El gest recordava els aplaudiments insonors que es vivien a les places pel 15-M.

Les més de cent votacions d'esmenes vàries van sumir la sessió en una mena de caòtica comprovació d'una porra dels Oscar. El secretari d'Economia, Pere Aragonès, ho seguia amb interès des de la llotja de convidats fins que el va sobresaltar Coscubiela, que s'hi va referir com a secretari d'estat. “Ja us passaré unes informacions”, va bromejar el republicà amb els diputats del PP dels escons superiors. Va ser l'únic moment de distensió a l'hemicicle que es van permetre les parts.

Però les amenaces no van amargar el dia als diputats de Junts pel Sí. Junqueras va passejar cofoi la seva prole pels passadissos de la cambra i al migdia més de vuitanta persones, inclosos membres del govern, van fer xerinola en un dinar sorpresa dedicat a Lluís Llach al reservat del restaurant del Parlament amb motiu del cinquantè aniversari del seu debut als escenaris. Cada comensal tenia un cançoner. Entre el conseller de Salut, Toni Comín, al piano, i Laura Aymerich, la guitarrista acompanyant de Llach al llarg de la seva carrera, van interpretar Laura, que amagava una unció al procés: “I si l'atzar et porta lluny, que els déus et guardin el camí.” L'alcalde d'Agramunt, Bernat Solé, va tocar País petit, Amor particular i L'estaca. També va sonar Abril 74.

Llach va abandonar l'escó dimarts per seguir una part del debat des de l'espai de l'hemicicle reservat al públic. Un representant del poble mirant-se la política com ho fa el poble. “Des d'aquí es veu molt millor”, va confessar.