anglaterra
terrorisme
Atemptat terrorista a Westminster
Un home apunyala un policia al Parlament britànic després d'haver envestit els vianants del pont que porta fins a la cambra
L'acció causa 5 morts i 40 ferits
May, dins dels Comuns, és evacuada en helicòpter
Cinc persones van morir i quaranta més van resultar ferides ahir a Londres quan un cotxe va envestir uns vianants i un atacant va apunyalar un agent davant del Parlament britànic, en el que la policia ha qualificat d'“atac terrorista”. Entre el morts, hi ha l'assaltant i el policia atacat amb un ganivet, i dos vianants atropellats pel cotxe, que va recórrer el pont de Westminster abans d'estavellar-se contra les reixes a l'exterior del Parlament.
Al tancament d'aquesta edició, s'especulava que hi podia haver algun mort més, mentre algunes informacions indicaven que s'estava buscant un segon atacant que podria estar fugitiu.
La primera ministra britànica, Theresa May, va condemnar l'atac qualificant-lo de “depravat i malaltís” i va assegurar que el lloc on s'havia perpetrat “no és cap casualitat”. “El terrorista ha escollit colpejar el cor de la nostra capital, on gent de totes les nacionalitats, religions i cultures s'apleguen per celebrar els valors de la llibertat, la democràcia i la lliure expressió”, va proclamar en una intervenció, al vespre, davant del 10 de Downing Street. Valors que representa també el Parlament i que generen “admiració i respecte entre la gent lliure d'arreu del món”. “És per això que han decidit atacar-lo.” Amb tot, va advertir, tot intent de derrotar aquests valors a través de la violència estan “destinats al fracàs”, hi va afegir May.
Després de convocar el comitè Cobra, el que s'encarrega de les situacions de crisi, May va confirmar que la investigació al voltant dels atemptats contiua en curs i que “el nivell d'alerta al Regne Unit seguirà sent sever”. La premier britànica va lloar la feina dels serveis d'emergència, que han “vetllat per la seguretat dels ciutadans i de les institucions democràtiques”.
Mark Rowley, l'oficial antiterrorista de més alta graduació, va explicar als periodistes que l'atac va començar quan un cotxe que circulava pel pont de Westminster va atropellar i ferir diversos vianants, incloent-hi tres agents. “Després un cotxe va xocar prop del Parlament i almenys un home, armat amb un ganivet, va continuar l'atac i va intentar entrar al Parlament”, va dir Rowley.
Es tracta del cop més mortífer a Londres des dels atemptats del 7 de juliol del 2005, quan quatre islamistes britànics van matar 52 passatgers en uns atacs coordinats contra la xarxa de transports.
Relat de testimonis
Corresponsals de l'agència Reuters que estaven dintre el Parlament quan es van produir els fets van sentir trets i, poc després, van veure l'home del ganivet i el policia apunyalat estès a terra en un pati a l'interior del recinte de la cambra. Un fotògraf de la mateixa agència va comptar almenys una dotzena de ferits, alguns sagnant abundament i un altre sota un autobús. Una dona va ser treta amb vida de les aigües del Tàmesi, segons va informar l'autoritat portuària, sense que es coneguin les circumstàncies de la seva caiguda al riu. També hi havia tres adolescents francesos entre els ferits.
Diversos membres del Parlament i funcionaris es van veure atrapats enmig del caos. Tobias Ellwood, que treballa per al ministre d'Exteriors, va intentar reanimar una de les víctimes, sembla que l'agent apunyalat.
L'alcalde de Londres, Sadiq Khan, va informar que hi haurà més desplegament de policies pels carrers de la capital per tal de garantir la seguretat dels londinencs i els visitants. “Estem units davant d'aquells que busquen fer-nos mal i destruir el nostre estil de vida. Els londinencs no ens deixarem acovardir pel terrorisme”, va proclamar Khan.
La sessió que estava tenint lloc en aquells moments a la Cambra dels Comuns va ser suspesa i es va demanar als diputats que romanguessin dintre de l'edifici durant unes hores. Amb tot, May va informar que el Parlament es reunirà aquest matí com de costum i que l'atemptat no alterarà l'habitual activitat de la ciutat. Diversos testimonis van descriure escenes de pànic durant l'atac. “Vaig veure un cotxe que perdia el control i que atropellava els vianants del pont”, explicava Bernadette Kerrigan, que estava dins d'un autobús turístic, en una entrevista a Sky News. “A mesura que passàvem pel pont, vèiem gent ajaguda a terra, evidentment ferits. Vaig veure deu persones, potser. Després van començar a arribar els serveis d'emergència. Tothom corria en totes direccions.”
L'antic cap de la diplomàcia polonesa Radoslaw Sikorski va ser testimoni dels fets des del taxi en què viatjava. Diu que va veure cinc víctimes i va enregistrar un vídeo de l'escena. “Vaig sentir un soroll com el d'un accident de cotxe. Després vaig mirar per la finestra i vaig veure una persona estesa a l'asfalt”, va explicar a Reuters. “No li vaig veure la cara, però no es movia, no mostrava cap senyal de vida. Vaig veure també un home a qui sortia molta sang del cap.”
Alerta alta
El periodista Quentin Letts, del diari Daily Mail, va assegurar a la ràdio que havia vist l'apunyalament del policia i com havien abatut l'atacant, des del seu despatx als edificis del Parlament. “Ell [l'assaltant] va córrer cap a les portes obertes i va atacar un dels policies amb alguna cosa semblant a un pal”, va explicar. “L'agent va caure a terra i després [l'atacant] va córrer cap a l'entrada dels Comuns que utilitzen els diputats, i va recórrer unes 20 iardes, més o menys, abans que dos tipus de paisà li disparessin.” El Regne Unit està en el segon nivell més alt del grau “sever”, que indica que un atac a càrrec de militants és altament probable. Fins ahir, l'últim atac mortal considerat de caire terrorista a Londres va tenir lloc el maig del 2013, quan dos islamistes britànics van apunyalar fins a la mort el soldat Lee Rigby al mig del carrer.
Després dels fets, no van tardar a arribar les reaccions internacionals. En una trucada telefònica, el president Donald Trump va oferir plena cooperació al Regne Unit, i el secretari d'Estat nord-americà qualificava l'atac d'“horribles actes de violència”. També la cancellera Merkel i el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, van expressar la seva commoció i solidaritat. Des de París, el president Hollande feia una crida: “El terrorisme ens afecta a tots. França, que ha estat tan colpejada aquest últims temps, pot entendre el sofriment d'avui del poble britànic.” “És a escala europea que cal organitzar-se” per afrontar l'amenaça terrorista, hi va afegir.
Carles Puigdemont i Raül Romeva s'han posat al costat de les víctimes i les famílies del presumpte atac terrorista a Londres i de les institucions britàniques. A través de la xarxa social Twitter, el president de la Generalitat ha afirmat que seguia les novetats de la capital anglesa “amb gran preocupació”. I ha dit que els seus pensaments estaven “amb els britànics i amb les seves institucions”. També ha afirmat que la llibertat “romandrà”. Per la seva banda, el conseller d'Exteriors, també a través de Twitter, s'ha mostrat “commocionat” per les notícies de Londres i ha donat el seu suport “a les víctimes i a les famílies”.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, també ha utilitzat Twitter per mostrar la seva solidaritat amb el poble britànic. “Espanya està amb el poble britànic. Condemno l'atac patit a la rodalia de Westminster, Londres. Solidaritat amb les víctimes.”
Escòcia ajorna el debat sobiranista
redaccióEl Parlament escocès, que havia de votar ahir si autoritzava la primera ministra, Nicola Sturgeon, a demanar un altre referèndum d'independència, va suspendre la sessió per respecte al Parlament “germà” de Westminster, que acabava de ser l'objectiu d'un atac terrorista. El president de la cambra de Holyrood, Ken Macintosh, va suspendre l'acte fins a una data sense determinar i va assegurar que s'havia reforçat la seguretat al voltant de l'edifici. “Els meus pensaments són amb tots aquells que són a [el Palau de ] Westminster o als seus voltants atrapats en aquest terrible atac, i amb els serveis de socors”, va escriure Sturgeon al seu compte de Twitter. La primera ministra escocesa reclama llum verd de Londres per organitzar un segon referèndum sobre la independència d'Escòcia entre finals del 2018 i principis del 2019, abans que acabin les negociacions amb la UE pel Brexit.
