Política

Margallo, al descobert

L'exministre d'Afers Estrangers presumeix dels “favors” que ha fet l'Estat per frenar cap mena de complicitat internacional amb el procés

Admet l'existència de l'anomenada “comissió Barretina”, que es trobava setmanalment per dissenyar l'ofensiva diplomàtica

El setge de José Manuel García-Margallo al procés mai no va ser un secret. L'excap de la diplomàcia espanyola s'encarregava d'emfasitzar que estava molt al damunt de qualsevol moviment que es produís a Catalunya. Tant és així que en moltes ocasions es va erigir gairebé com l'únic altaveu de l'executiu del PP per contestar als dirigents sobiranistes, fins al punt que des de molts sectors s'ironitzava assenyalant que la millor mostra que la qüestió catalana era un assumpte de política internacional és que s'havia deixat l'estratègia de rèplica al ministre d'Afers Estrangers. Però García-Margallo no era només aquell dirigent que les deia de l'alçada d'un campanar –“Catalunya vagarà per l'espai, sense reconeixement”; “quedarà exclosa de la UE pels segles dels segles”–, sinó que ell mateix admetia que no se li podrà retreure que no hagi fet el que calgui per tapar qualsevol escletxa dins l'escena internacional que pogués trobar la Generalitat. “Ningú no sap l'esforç que ha costat tot plegat. I els favors que devem a molta gent per fer les declaracions que han fet”, deixava anar la nit de dimarts passat al programa El Cascabel de 13TV.

García-Margallo, que manté l'escó com a diputat al Congrés tot i que ja no forma part del govern, assegurava que des del primer moment que va trepitjar el ministeri –va ser nomenat per Rajoy el desembre del 2011– l'impuls independentista va ser una de les seves prioritats. “Tots els divendres de l'any i durant cinc anys” que va durar la legislatura es reunia la cúpula d'Afers Estrangers per elaborar estratègies, discursos i “donar instruccions molt concretes” a ambaixadors i cònsols perquè sortissin a respondre immediatament “qualsevol ofensiva”.

“Comissió Barretina”

Aquestes trobades al més alt nivell –el seu cap de gabinet, responsables del PP, juristes i diplomàtics de confiança– al ministeri fins i tot tenien un nom, comissió Barretina, segons recordava ahir el diputat del PDeCAT, Jordi Xuclà. “Nosaltres teníem coneixement d'aquesta estructura, però ens faltava la prova, la confirmació per part de l'impulsor mateix d'aquesta comissió de treball”, subratllava el diputat català després de presentar una bateria de preguntes a l'executiu espanyol i una petició de compareixença de l'exministre perquè relati aquesta trama. Poc abans, ERC també havia enregistrat la mateixa sol·licitud perquè l'exministre expliqui quins “favors es deuen” a tercers països arran de la seva ofensiva per frenar el procés d'autodeterminació de Catalunya.

El portaveu republicà, Joan Tardà, corroborava que les declaracions de l'exministre “són la millor prova del joc brut que ha fet l'Estat contra una demanda legítima”. Una altra cosa, però, és que, com que ja no és un càrrec públic, la compareixença de l'exministre dependrà de la seva voluntat.

Però darrerament García-Margallo parla pels descosits i, de fet, ha decidit tirar pel dret i dir el que pensa –sense dissimular la mala maror que hi havia amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per la seva visió de com s'havia d'afrontar el procés– i, sobretot, procura presumir del que va fer per aturar-lo, si més no, dins les seves competències en matèria de relacions internacionals. “I això Artur Mas ens ha reconegut que ens ha sortit bé”, es vantava durant la seva intervenció en la tertúlia televisiva, a la qual va acudir després de mantenir un cara a cara amb l'expresident de la Generalitat a l'Ateneu de Madrid.

“A l'escena internacional han perdut en tot. Però ningú no sap el que ha costat!”, insistia Margallo, que relatava el desplegament diplomàtic que es va dur a terme durant aquell període en què l'independentisme va agafar embranzida i era protagonista a la premsa internacional. A banda d'haver viatjat al Canadà per aturar qualsevol declaració favorable al procés i haver fet força visites al Vaticà, l'exministre relatava que ha estat “quatre vegades als països bàltics, i no és precisament perquè tinguem interessos econòmics, sinó perquè hi havia la qüestió catalana i la via bàltica. No sé si ho recorden..., si bé allò es va jugular”. Aquesta darrera afirmació va ser qualificada de “violenta” per part de Xuclà.

Tots aquests desplaçaments i contactes “et consumeixen una quantitat enorme d'energia; ningú no sap el que ha costat això”, reiterava García-Margallo, mentre tornava a presumir dels seus eventuals èxits per frenar qualsevol intent de complicitat amb les aspiracions catalanes i aconseguir arrencar, a més, declaracions favorables als interessos de l'Estat i que anaven més enllà de la clàssica fórmula de mostrar respecte per les qüestions internes i no voler-les valorar.

Una vegada més, en tot cas, el govern espanyol es va haver de pronunciar sobre les declaracions de García-Margallo. L'actual ministre d'Afers Estrangers, Alfonso Dastis, defugia la polèmica, si bé remarcava que cap país de la UE “no té cap dubte” de quina és la situació jurídica de Catalunya pel que fa a l'ordenament constitucional espanyol. Dastis hi afegia que no el sorprendria que en la declaració conjunta amb motiu del seixantè aniversari del Tractat de Roma es fes referència a la necessitat de respectar l'estat de dret, si bé va voler desvincular-ho de la situació catalana. De fet, considerava que no seria gens estrany que s'hi inclogués aquesta apel·lació “ja que és una cosa que apareix, tal qual, en l'article 2 del tractat de la UE”.

LES FRASES DE GARCÍA-MARGALLO

Ningú no sap l'esforç que ha costat tot plegat. I els favors que devem a molta gent per fer les declaracions que han fet

LES REACCIONS

Tots els divendres de l'any, i durant cinc anys, ens reuníem i es donaven instruccions molt concretes als ambaixadors i els cònsols
Les declaracions de l'exministre són un escàndol majúscul i requereixen explicacions
Jordi Xuclà
diputat del pdecat
És la vella expressió d'una resposta autoritària a les demandes democràtiques
Joan Tardà
portaveu d'erc


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona