“Insisteixo, demandarem Adif sí o sí”

M'hi he adaptat bé. La dificultat que he tingut és no haver tingut més hores al dia. Crec que és important no perdre el pols de la gestió de la casa. Ni vull, ni estaria bé desvincular-se'n. No crec en la figura de l'alcalde o alcaldessa únicament com a representació institucional. Jo el que vull és transformar les coses i baixar a trinxeres. És un equilibri a vegades difícil, però crec que me n'he sortit.

Sí. Perquè com a regidora tens una visió parcial, de la teva àrea, i com a alcaldessa és molt més global. Tot i això, ja era adjunta a alcaldia i com a tal sovint em delegaven temes que no eren en absolut de la meva àrea específica [Urbanisme i Activitats des del 2015 i fins a ser alcaldessa i Promoció Econòmica i Ocupació el mandat 2011-2015]. Per exemple, em vaig implicar molt en cultura. Per tant, ja tenia una certa visió més ampliada.

Una prèvia. El projecte de l'anterior alcalde també era i és el meu. Completament. Jo vaig ajudar a redactar el programa com qui més. Hi ha més de meu que de ningú en aquell programa. I per tant, no és cert que el meu projecte sigui diferent del de Puigdemont. És el mateix. Però hi ha diferències, és cert. Per què? Doncs perquè les coses canvien, i els projectes han d'evolucionar. Els canvis que he introduït són en aquesta línia. I una altra cosa. La meva obligació és implementar el programa amb què ens vam presentar el 2015. Ni vull ni puc fer grans canvis, per dir-ho així.

Per exemple el tema cultura. Segueixo pensant que és vital per a la ciutat, però abans era vist des de la difusió, per acostar la cultura a tothom. També ho volem continuar fent, però hi afegeixo un valor econòmic. Hem de ser capaços de crear indústria cultural, que generi activitat, llocs de treball, i que pugui ser exportat. Que el sector sigui realment potent a Girona.

La potenciació de l'activitat econòmica amb la creació de llocs de treball és la millor política social que podem fer. Evidentment, a més, hem d'assegurar-nos que la gent tingui garantides necessitats bàsiques com l'alimentació i un sostre. I és per a mi prioritària la gent gran. Tenim 15.000 persones de 65 anys o més a Girona. I d'aquestes, 2.500 necessiten algun tipus d'assistència, i han de ser una prioritat.

Crec que he agafat molt bé el pols a la ciutat. He parlat amb molta i molta gent, i m'he mogut molt. Cada cap de setmana me'n vaig d'incògnit a un barri. Entro al seu centre cívic, els equipaments, la biblioteca si n'hi ha, vaig per les botigues... sola i sense avisar ningú. No hi vaig per parlar amb la gent. Hi vaig a observar. Això m'ha ajudat i m'ajuda molt en el dia a dia. Permet copsar de prop el territori. M'agrada molt fer-ho. Em permet fixar quins objectius he de tenir.

Personalment,de la falta de temps. No em queda temps per a res que no sigui l'Ajuntament, i d'això la família ens en ressentim. Pel que fa a la feina, m'agradaria tenir resolts tots els temes de ciutat. Però és clar, és impossible. S'ha de fer de mica en mica i pas a pas. La meva exigència fa que voldria haver resolt temes que van més lents del que m'agradaria.

No és el que diria. N'hi ha que em preocupen molt més i en què m'agradaria anar més ràpida.

Tot el desenvolupament de la zona de Can Turon [al sector de l'Avellaneda], la nova Clínica Girona, l'ampliació de l'Hipercor... El que ens ha passat amb les obres de la central del Molí em desespera. I la construcció del pavelló del Cassià Costal també, per posar un altre exemple. Per voluntat política tot això (i d'altres coses) estaria fet, però hi ha uns passos que s'han de seguir. En fi, s'ha de ser mesell i continuar.

No el dic perquè s'estan acabant de redactar uns annexos tècnics. Quan estiguin redactats es passarà per ple. Per tant, segueix el seu procés.

Hem rebut un certificat que vam demanar d'Urbanisme conforme en els plans especials no es poden incloure els usos. Per tant, el que dèiem als veïns que no es poden detallar els usos en el pla és així. A la Devesa hem fet més actuacions que mai per protegir-la. Més que mai. Ha costat treure els cotxes. No ens en vam sortir en un primer moment, però finalment ho hem aconseguit. S'han enderrocat construccions que no hi pintaven res, estem treballant per tenir un espai alternatiu per a les caravanes de les Fires... Hem fet més que mai.

No. El certificat no era per traslladar-lo a ningú. Nosaltres ja els ho vam dir. El vam demanar per assegurar-nos-en.

No, estic segura que aconseguirem consensos en aquest tema. N'estic convençuda.

Sí, i tant! Sempre ho hem dit. Però s'ha de fer tranquil·lament i bé. No farem res si no està tot consensuat. A mi m'agradaria que fos un mercat més petit. Que les parades fossin les més singulars i atractives. I per tant, si es pot anar fent, si es poden anar reduint concessions i que quedi un mercat més maco i atractiu, per què no? Fins i tot si em diguessin de reduir el mercat a la Devesa i fer-lo dos dies en un altre lloc, per què no? Tot es pot parlar. Però arribant a l'acord amb els paradistes.

Depèn. Si resulta que anem coincidint ràpidament i trobem respostes ràpides per fer-ho, doncs endavant. No perdrem el temps per millorar la ciutat. Ara, que no hi ha consensos? Doncs tranquil·litat, que no hi ha pressa.

No crec que estiguin enfadats. Són unes llistes de temes que alguns venen de molt enllà i altres són nous. Quan vam entrar al govern els principals problemes d'àmbit urbanístic eren la frontissa i el pont del Dimoni. Quan es va fer la frontissa van estar molt feliços. I ara que farem el pont del Dimoni, segur que també perquè són reivindicacions de desenes d'anys.

Em sembla molt bé que tinguin grans llistes. El que em preocuparia seria un barri que no tingués res a dir. Perquè voldria a dir que no creurien en una ciutat viva i dinàmica. I nosaltres la volem. I per tant m'alegro de tenir veïns que proposen, proposen i proposen. Del que hem de ser conscients és que els recursos no són infinits. I les entitats de Santa Eugènia i Can Gibert en són conscients. Són ambiciosos, però saben on podem arribar.

Els hem d'acostar a la ciutat, però és difícil. M'imagino que tots els governs democràtics de Girona ho han intentat, però no se n'han sortit. Al revés. Em preocupa. I ho estem treballant d'una forma tranquil·la i discreta amb la Generalitat. Estem en fase d'anàlisi, i s'analitza des de diversos àmbits. I aquí ho deixo, perquè hi ha temes molt complexos que sobrepassen les possibilitats de la ciutat. És una problemàtica transversal, amb aspectes relacionats amb la seguretat, l'urbanisme, el social... Necessitem un suport potent.

Primer, no sé per què es va interpretar que he baixat el to, perquè no l'he rebaixat. Ho dic ben clar: estic indignada. Indignada. És una vergonya. No estic en absolut satisfeta de res. No em crec res. No posaré la mà al foc per ells mai. No confio en la seva paraula. No ho puc dir més clar. I segona cosa: el que vaig fer a Madrid és expressar tot això, i els vaig parlar de maltractament a la ciutat i a la ciutadania i d'irresponsabilitat. Els vaig parlar de la seguretat. Els vaig dir que esperava que no passés mai res, però que els feia directament responsables de qualsevol cosa que pogués passar... Tot això és el que vaig dir-hi. No hi vaig anar a fer cap acord. No hem acordat res. Perquè no me'n refio. No es pot acordar res amb ells. [A la tornada a Girona ] Senzillament vaig traslladar el que ens van dir. No hem rebaixat mai el to. Estic igual d'indignada i inconformista, però tinc l'obligació d'explicar el que em van dir.

A veure, no penso vendre fum ni fer coses il·lògiques. No faré coses que no tinguin sentit. I com a jurista dic que mentre això no estigui acabat no té cap sentit posar una demanda. Dient què? Amb coses que faltaran? Que no sabem si estaran o no? Sisplau!

Vaig ser la primera que em vaig comprometre públicament a demandar-los. Jo, Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, demandaré Adif passi el que passi. Passi el que passi. És igual que ara, amb una vareta màgica, ho acabin tot en un mes i ho deixin perfecte. Passi el que passi. Com més volen que ho digui? Demandaré sí o sí Adif. No entenc aquesta petició de la judicialització. Que per cert, no ve de veïns, ve de grups municipals.

Només he puntualitzat una cosa. Si els serveis tècnics em diuen que si demando Adif estic exposant Girona a haver de pagar una indemnització de costes judicials molt alta perquè la demanda està perduda, doncs... home, llavors no ho faré. És l'únic cas en què no ho faré. Però no passarà això, perquè apa que no tenim motius per demandar Adif! Seré tan radical com calgui, però fent les coses ben fetes, no a la baliga-balaga.

Sí, però encara és molt incomplet. Fa mesos que treballem en el recull. Els mirarem de quantificar i els serveis jurídics diran quina és la millor fórmula per tirar endavant la demanda.