Si Schuman aixequés el cap...
La UE celebra avui el 60è aniversari del Tractat de Roma enmig de la pitjor crisi de la seva història
Rajoy intentarà fer servir la declaració que aprovaran els Vint-i-set per criticar l'independentisme català
Amb els britànics ja amb un peu mig fora, Hongria i Polònia en plena deriva autoritària, els grecs encara dessagnant-se i el populisme euroescèptic i l'extrema dreta imposant la seva agenda mentre Erdogan, Putin i Trump es freguen les mans.
La Unió Europea (UE) celebrarà avui el 60è aniversari del Tractat de Roma enmig de la pitjor crisi de la seva història. Ahir, al Vaticà, els líders dels Vint-i-set (ja sense la premier Theresa May, que aigualeix la festa) van buscar la inspiració divina en una audiència amb el papa Francesc.
A la mateixa sala dels Orazi i els Curiazi del Capitoli romà on, el 25 de març 1957, els sis fundadors (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg) van signar el que seria l'embrió de l'actual UE, avui l'Europa post-Brexit intentarà fer pinya i escenificar la seva unitat, i es marcarà les quatre prioritats per als pròxims deu anys: millorar la seguretat (protegint les fronteres i lluitant contra una amenaça gihadista que desborda les policies), aconseguir un creixement sostenible, garantir una Europa social i enfortir la presència europea en l'escena internacional.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, qualifica la cimera de “naixement de la nova UE”.
Però les fractures, fins i tot en aquest moment de celebració, entre els països de l'oest i els de l'est, i també entre els del nord i els del sud, amenacen de fer saltar pels aires aquesta suposada unitat i una declaració que proclamarà que “Europa és el nostre futur comú”.
El govern polonès, encara dolgut per la reelecció de Tusk a Brussel·les, amenaça de vetar qualsevol intent de Merkel i Hollande d'imposar una Europa a diferents velocitats que els pugui excloure. “Actuarem junts, a diferents ritmes i intensitats quan sigui necessari, com hem fet en el passat dins el marc del Tractat i deixant la porta oberta als que s'hi vulguin unir en el futur”, diu l'últim esborrany de l'acord, prou descafeïnat com perquè ningú pugui negar-se a signar.
Recels grecs
També el govern grec, molest amb el bloqueig de les negociacions amb la troica sobre el pagament del rescat, hi posa alguns peròs i reclama incloure-hi alguna referència a la protecció dels drets laborals. I no hi ajuda gens que l'encara president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, hagi acusat els països del sud de “gastar-se tots els diners en dones i alcohol”.
I aprofitant que el riu Tíber passa per Roma, Rajoy s'ho vol fer venir bé per colar alguna crítica al procés independentista català en la declaració. El president espanyol ha demanat als seus homòlegs que hi incloguin una menció, molt genèrica, a l'estat de dret i a “l'obligació que tothom compleixi la llei” com “un dels valors bàsics de la UE”. El que no saben Merkel i la resta és que, després, ho intentarà vendre com un rebuig europeu al referèndum català. El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, ja ho va fer ahir: “A la UE ningú no anima ni encoratja cap tipus de secessionisme” i “hi ha una certa contradicció entre les crides a la democràcia que fan els independentistes i la seva manera d'actuar en la pràctica”. “Aquí no s'amenaça ningú, aquí es compleix la llei, i això també figurarà en la declaració de Roma”, va etzibar fa poc el mateix Rajoy al republicà Joan Tardà al Congrés.
Merkel vol consolidar la UE intergovernamental, controlada només pels grans estats membres (en definitiva, el diktat alemany) i sense cap control de Brussel·les, que hem vist durant la crisi de la zona euro. “La idea d'una Europa federal no ha desaparegut, però no és possible en aquests moments, així que hem de millorar el nostre mètode intergovernamental, perquè sempre serà millor que no fer res”, defensa el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble. Només una victòria de l'europeista Martin Schulz en les eleccions alemanyes del setembre (i potser del centrista Macron, en les presidencials franceses del mes que ve) pot frenar la cancellera alemanya. Mentrestant, el suport popular a la UE s'esfondra: ja només un 35% dels europeus la consideren positiva, 17 punts menys que fa deu anys, abans de la crisi.
LES FRASES
Contra una UE de “somnàmbuls”
A.S./L.P.Els líders dels socialdemòcrates, verds i l'esquerra unitària a l'eurocambra van advertir ahir al Via Europa d'El Punt Avui TV que, amb un simple rentat de cara, el projecte no sobreviurà. “Quan parlo amb Juncker i Tusk, a vegades tinc la impressió que són somnàmbuls, que viuen en aquest segle sense realment entendre'l”, va dir el verd Lamberts. “Els partits del sistema i els seus governs no pensen què cal corregir”, va afegir-hi Zimmer, cap de l'Esquerra Unitària, per qui cal una “democràcia europea real” i no només usar el debat actual com a “excusa per fer una UE que no mira per la gent”. Europa necessita una “resposta social” per evitar “el declivi”, va afirmar el socialdemòcrata Pitella. El director general de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, va defensar que la UE té sobre la taula “molt més que un grapat de bones intencions” i que la majoria “no només pensen que no s'ha de jubilar la UE, sinó que s'ha de rejovenir”.
