Adeu definitiu d'Unió: el partit entra en liquidació
El comitè de govern acata la decisió judicial i dona per acabat el seu mandat
Espadaler s'acomiada per carta als 4.000 militants
Els 200 regidors podran mantenir el nom fins al 2019
L'última reunió, ahir a la tarda, del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya a la seu nacional del carrer Nàpols va escriure el punt final d'una formació amb 85 anys d'història. Era el segon partit degà de Catalunya, nascut tan sols uns mesos després d'ERC, el 7 de novembre del 1931. La direcció, que havia patit un procés de desmembrament progressiu, es va reunir amb l'únic propòsit d'acatar la resolució d'inici del procés de liquidació, dictada pel jutjat mercantil 4 de Barcelona. Un cop dictaminada la inviabilitat econòmica, el procés concursal obert a petició del partit el setembre de l'any passat encamina ara la formació cap a la dissolució, que arribarà al final de la liquidació ja iniciada. El fins ara secretari general, Ramon Espadaler, va enviar una carta que “mai no hauria volgut haver d'escriure” als 4.000 militants, a qui informava del final de la trajectòria d'Unió com a partit polític. L'estructura orgànica es desmembrava i se cessaven totes les activitats.
Els més de 200 regidors que, segons fonts d'UDC, mantenia la formació després de l' allau de marxes posterior al 27-S podran continuar funcionant com fins ara i mantenir el nom d'Unió fins a les pròximes eleccions municipals, el 2019. Espadaler, que després de la sortida de Josep Antoni Duran i Lleida el gener del 2016 ha pilotat la nau fins al final, ha gestionat un procés que va definir com a “dolorós” i que és, alhora, inèdit.
Unió és el primer partit que es dissoldrà per fallida econòmica, una situació que argumenten que ha estat impossible de remuntar per la pèrdua total de presència parlamentària i que ni tan sols està prevista en la llei orgànica de partits polítics, amb tota la incertesa processal que això comporta. El tancament s'ha regit per la llei concursal. UDC no és una empresa, però l'autoritat judicial va argumentar que es pot considerar que els partits són persones jurídiques constituïdes d'acord amb el dret privat.
El futur de la sigla
En la resolució, que el secretari general va rebre dijous, el jutge determina que informarà el registre de partits de la liquidació de la formació. El fet que no hi hagi precedents, però, complica la previsió sobre què passarà amb la sigla, tot i que n'està associat el deute que l'ha arrossegat al tancament i la pràctica empresarial indica que, si algú l'assumís, s'hauria de fer càrrec de les eventuals reclamacions. Deloitte, l'únic integrant de l'administració concursal, elaborarà el pla de liquidació.
“És moment de demanar perdó a tots els que considereu que la gestió d'aquest procés no s'ha fet amb la celeritat, la perícia o el tacte exigibles. N'assumeixo la principal responsabilitat”, va escriure Espadaler a les bases. El fins ara secretari general informava que ha tingut cura de la preservació i la unitat de l'arxiu històric, explicava que havien estat rescindits tots els contractes laborals i s'havia tramès tota la informació requerida per l'administració concursal. La formació ja es va desvincular de la que havia estat la seva fundació, l'INEHCA, des d'on ara diversos dirigents treballen per fundar un nou partit polític que batalli per ocupar l'espai electoral del centre catalanista no independentista.
El setembre passat, el jutge va estimar els actius del partit en 5,8 milions i, el passiu, en 22,4. La formació tenia una plantilla de setze treballadors i, com a patrimoni principal, la seu del carrer Nàpols, a banda d'altres dependències a Barcelona i Tàrrega. “Em puc imaginar l'enorme dificultat d'escriure aquesta carta, Ramon Espadaler. Des de la discrepància però des de l'afecte, molts d'ànims”, va piular el president de la Generalitat i excompany de files dels socialcristians a l'extingida CiU, Carles Puigdemont.
LES FRASES D'ESPADALER
Ortega ha mantingut la militància fins al final
Se li atribueix a Pau Romeva, dirigent d'Unió als anys trenta, la definició que el seu partit era “a quadrets”. La formació va quedar atrapada entre els dos bàndols durant la Guerra Civil. No era del vermell dels milicians ni del blau falangista. La lenta agonia del partit va començar, vuit dècades després, amb l'anomenat procés, que forçava el partit a definir-se definitivament en l'eix nacional: independència sí o no? Les tensions internes dins d'un partit marcat profundament per l'hiperlideratge de Josep Antoni Duran i Lleida i la llarga aliança amb Convergència Democràtica van començar a fer forat, tímidament primer, amb el sector sobiranista liderat per Josep Maria Vila d'Abadal i, després i amb més força, pel d'Antoni Castellà, que va acabar escindint-se i creant Demòcrates de Catalunya, després que les bases del partit van avalar per la mínima el projecte centrista de Duran en la polèmica consulta interna del 14 de juny del 2015. Una votació que, davant de la determinació de CDC d'apostar per la independència en les eleccions del 27-S, va desencadenar el trencament de CiU. Unió, en solitari, no va aconseguir representació en les catalanes ni en les espanyoles del 20-D. En la frontissa de la vella federació hi havia Joana Ortega. L'exvicepresidenta i condemnada a inhabilitació pel 9-N ha mantingut fins al final la militància a Unió, on es va afiliar de bracet del seu pare als anys vuitanta, tot i que s'havia distanciat profundament de la cúpula. També Duran, en acomiadar-se, ho va proclamar: “Militaré a Unió fins que tingui vida.”
